La fórmula Starbucks

by Eduard Batlle Rispau on 17 gener 2012

M’ha agradat el llibre de Toni de la Torre sobre La recepta Starbucks de la felicitat. Ja té més de tres anys però el tenia pendent de feia temps perquè el fenomen Starbucks sempre m’ha interessat. Com han sabut innovar en un concepte de servir el cafè i convertir-lo en un petit plaer per als addictes a aquesta marca. A més, amb un posicionament digital molt ben estructurat per interactuar amb l’usuari. Són bons. Creuen en el canal i exploten la fidelitat dels usuaris, amb franquícies arreu del món que són buscades per als qui aposten per aquest model de cafeteria. Són 40 anys d’èxit, gràcies a la inspiració del professor d’anglès Jerry Baldwin, el professor d’història Zev Siegel i l’escriptor Gordon Bowker, que van crear el primer Starbucks el 1971 al Pike Place Market de Seattle. I per què paguem el doble per un cafè a Starbucks que en un altre lloc? Diria que pel concepte experiència. I els ingredients de “valor” que resumeix el llibre són aquests:

1.- El poder del somriure. El somriure de benvinguda a Starbucks és tota una declaració d’intencions, el primer peu que posen per transformar el teu dia ordinari en una experiència extraordinària.

2.- El cafè que vols. El cafè que prepares, el fas només per a tu. Sense pensar en el que diran els altres, sense intentar fer el cafè que els agradaria beure als teus pares, a la teva parella o als teus veïns.

3.- El que hi ha al teu nom. Ets una persona i tens un nom. Reconèixer el teu nom equival a reconèixer la teva singularitat, a assenyalar que ets especial i que et mereixes que et tractin com a persona especial.

4.- El descans en un sofà. El sofà a Starbucks és el símbol de la voluntat de crear un moment de llibertat, un oasi per sortir d’allò ordinari, un espai on planificar somnis i fer-te preguntes davant d’una tassa de cafè.

5.- El detall de la tassa. És en el detall on es gesta l’experiència extraordinària de la felicitat. En coses que aparentment no són importants, com l’envàs que es tria per fer servir el cafè.

6.- El so d’una guitarra. En la melodia d’una guitarra, les notes avancen, d’una manera o una altra. No hi ha lloc per fer una mirada al passat ni lamentar-se pels errors.

7.- El valor de l’aroma. Renunciar a l’aroma és renunciar a l’essència. la base, l’esperit d’allò que realment ens fa feliços. Res del que et poder oferir és més valuós que el teu benestar.

8.- El misteri de la sirena. Sota la marca d’Starbucks s’aplega un grup de persones aparentment heterogeni, però amb la mateixa filosofia de vida.

Música | Electron Blue # R.E.M.

Be Sociable, Share!

{ 0 comments… add one now }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: