Cada Camino és únic. Dia 2 Belorado-Agés

by Eduard Batlle Rispau on 7 maig 2017

La segona etapa és la més llarga i dura de les previstes. Per sort, no fa tanta calor, tot i els moments assolellats. Per això penso que és bo esquivar les hores de més sol quan es faci el Camino durant l’estiu (així també s’eviten els possibles dolors als peus). Adéu a Belorado i direcció a Agés, amb parades previstes a llocs amb encant com Villafranca Montes de Oca i San Juan de Ortega. Etapa que resumeix molt bé el tram del Camino al pas per Castella. Amb poblets que fan més agradables els primers quilòmetres com Tosantos, Villambistia, Espinosa del Camino i a tocar el Riu Oca fins arribar a Villafranca Montes de Oca. L’Hotel San Antón Abad, a la sortida del poble, mereix una parada i que la fa molt divertida un cambrer molt educat i amable. Retrobada amb dues novaiorqueses i un matrimoni australià que fa el Camino amb tota la calma del món: s’acaba l’etapa diària cada 10 quilòmetres. Parella agradable i aburgesada.

Agafades les forces per al tram més dur del segon dia, traçat amb alts i baixos amb passatges com el Monument als Caiguts durant la Guerra Civil (15,5 km) i un avituallament curiós i inesperat a l’estil indi a la zona d’Arlanzóbn, amb tot de productes naturals i només faltava una cabana tipi. Continua l’etapa acompanyada de grups i alguns caminantes que s’aturen pels problemes als peus. La gran lluita contra les llagues és el gran rival del Camino. I per fi, després de 25 quilòmetres arribada al Monestir de San Juan de Ortega. Fa molt bon dia i la llàstima és que el Monestir està tancat. L’alberg dóna vida a la zona i, novament, retrobada amb els dos matrimonis de Sant Cugat del Vallès. Descans merescut al bar i cares conegudes com el trio de mitjana edad que formen un mariner de Bilbao, un irlandès i un novaiorquès. S’ho van prenent en calma i semblen bons vivants.

Últim tram abans d’arribar a Agés i destins del Camino que ens anima a conversar amb un jove de Badalona i dues noies i noi de Quart. Arlés és petita i com que forma part de l’aturada del trajecte, els bars estan plens. El matrimoni de l’hostal és jove, agradable i, lògicament, viu a Atapuerca perquè està més “animat”. La satisfacció del final de la jornada es comparteix amb un pare i una filla d’origèn francès (ella està encantada de viure a Barcelona), un expert de Sant Sebastià i dues joves que fan el camí per separat però que es van unint: una és de Vancouver i l’altra, de Seattle. La primera fa un break a la seva vida (treballa a la Sanitat) i la segona, fa vacances del seu ofici de cambrera. Les deixem amb l’interrogant de si en la seva vida habitual, resident a uns 100 quilòmetres de distància entre elles, la “vida” retrobarà la seva coneixença forjada al Camino. La nit és fosca, es respira la calma d’un poblet i la fred és seca. Som a la Sierra de Castella.

Música | Haven’t meet you yet # Michael Bublé

Be Sociable, Share!

{ 0 comments… add one now }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: