Arran del debat originat ahir entre Jordi Llompart i Vicenç Asensio (l’apunt del sempre brillant Jordi Poater) en relació la crisi del sector audiovisual i el factor de la creativitat per intentar rendibilitzar un projecte empresarial, acabo de veure aquest vídeo de Pixar (Diario de Nunca Jamás) que, encara que sigui a gran escala,  resumeix que els temps actuals obliguen a saber treure el millor rendiment de les TIC, amb l’esperit de superar-se constantment. Aquest estudis californians aconsegueixen cada vegada millorar els seus productes, demostrant que és una companyia amb esperit innovador i que té en ment l’ADN guanyador del segle XXI: sigues ràpid, creatiu, innovador i rendible. I a més, hi suma l’èxit. I qui és el seu president? Steve Jobs.

Música / Run To You # Bryan Adams

Aquesta és la visió que ha resumit el periodista i productor Jordi Llompart en la segona trobada del cicle “Idees d’e-futur” en relació al moment actual del sector audiovisual. El resum de la seva ponència és que estem vivint una situació molt difícil -molt influenciat per la crisi i per la gran penetració d’internet- en la qual no és gens fàcil saber per a on tirar i com.  Ha reivindicat l’esforç i la creativitat per impulsar un negoci però també la manera de fer-lo rendible. Per això considera que cal molta imaginació, visió i empenta… i també sort.

• Estem en un moment de crisi que, a més, transforma els negocis i això provoca un entorn embolicat
• L’explotació en DVD ha baixat més d’un 90%
• La crisi ha provocat un degoteix d’un 15% a les sales de cinema. Hi ha països que és del 20%
• La digitalització ha estat clau perquè es puguin fer pel·lícules en 3D
• El nostre país té un 8% de sales en 3D
• Agradi més o menys, “Avatar” és una pel·lícula meravellosa en tots els punts de vista
• Aquest any es produiran de 80 a 100 pel·lícules de 3D al món i només unes 15 aconseguiran un èxit
• És molt dur l’entorn global en el qual hem de competir i cada vegada ho serà més
• Las grans companyies més riques del món eren fins ara les d’hidrocarburs però ara ja són les d’internet
• Internet ha trencat models econòmics i de mercat perquè és la nova eina universal de la civilització
• A part de tenir una bona idea, ser creatius i innovadors, cal que ens preguntem quines oportunitats de negocia hi ha. I tenir sort!
• El llenguatge audiovisual està canviant d’una manera increïble i, per tant, has de preguntar-te com et situes com a professional
• Cal pensar molt, posar el nas en moltes coses i veure on són les noves oportunitats perquè és un moment complex i complicat, i brutalment competidor
• Tot ha canviat tan ràpid en els últims 5 i 10 anys que en els sector jo vaig bastant perdut per allò que pugui fer sigui rendible

Música / Better # Melky Jean

Un treball de Vicenç Asensio, de Visual 13, que pot servir de prèvia per al II Idees d’e-futur de demà al Parc de la UdG. El ponent, Jordi Llompart, exposarà la seva experiència i donarà la seva visió sobre les novetats en un segment a l’alça com és el 3D. Conduirà el segon apartart dels esmorzars al parc el mateix Vicenç Asensio. Més i noves idees sobre innovació, creativitat i recerca en el sector audiovisual. I plasmarà l’acte Àngel Rufí, que ja va fer la primera peça amb Xavier Verdaguer. Tot plegat, configura la segona experiència de Catalunya Valley.

M’ha agradat Bruc, la llegenda. És de les poques vegades que veig el cinema català amb ambició i amb ganes de trencar els formats habituals de la comèdia, thrillers o els dibuixos animats a la gran pantalla. Amb un pressupost de 4,5 milions -molt baix en relació a les pretensions- s’ha presentat una pel·lícula d’acció prou digne, molt ben ambientada a les muntanyes de Montserrat i amb un bon repartiment. Vist el pressupost, l’aposta de Daniel Benmayor i Edmon Roch encara té més mèrit. Una història catalana convertida en llegenda gràcies a vivències del timbaler del Bruc.

És una bona oportunitat per exportar mites de la nostra història i el patrimoni geogràfic a l’exterior, ja que gairebé sempre estem acostumats que sigui a la inversa. I tindrem Bruc a  països com França, Alemanya, Anglaterra, Bèlgica i Rússia. La interpretació de Santi Millán i Juan José Ballesta dóna més força a aquest Rambo a la catalana que, malgrat decaure en alguns trams del guió per la sobreacció, se salva per la posada en escena, la interpretació i el suspens. Així que, globalment, podem presumir d’aquest patriota català que no es dóna mai per vençut davant les tropes franceses invasores.

Música / The Suburbs # Arcade Fire

Us presento el tràiler del que serà la nova pel·lícula del cineasta gironí Robert Bellsolà. Amb Passi el que passi, Bellsolà intenta promoure un projecte 100% independent -”un film indie català rodat sense subvencions”, es defineixen- i que és una aposta pel cinema en format comèdia sense complexes. Una mena d’aposta pere evocar la comèdia  italiana dels anys 60, recuperant el neorealisme en clau d’humor per intentar divertir l’espectador. Amb una trama que lliga les vivències d’un matrimoni amb fills que vol mantenir sexe, però que el seu entorn li impedeix contínuament. El realitzador gironí, sense la necessitat de fer una gran inversió (són temps difícils per trobar finançament) i aprofitant-se de la tecnologia per reduir despeses, està ara en la fase de post producció i la pel·lícula ja es podrà veure a  finals d’any. Amb actors professionals com Marcel Tomàs, Passi el que passi està rodada a la ciutat de Girona i els seus exteriors, i és produïda per Aiguaviva Films.

Música / Skinny Genes # Eliza Doolittle

Visita interactiva al Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, organitzada pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa arran del darrer sopar tertúlia amb el conseller Josep Huguet. La visita va ser una magnífica oportunitat per visualitzar la instal·lació científica i de recerca més important del sud d’Europa. Aquest centre fa les funcions d’un microscopi gegant, que permet veure partícules més petites que una molècula, gairebé invisible. El sincrotró és de tercera generació, té 7 línies experimentals aprovades, 2 de pendents i 4 de futur que s’activaran quan el sincrotró es posi en marxa en els propers mesos. La investigació pública serà qui l’utilitzarà, encara que l’objectiu de futur és anar incorporant les empreses privades, especialment, les que investiguen en l’àmbit farmacèutic. Durant la visita va ser un luxe tenir Ramon Pascual, president del Sincrotró Alba, com a guia i conferenciant, a més del suport d’Alejandro Sánchez, Operations Manager del centre (vídeo).

Música / Wavin’ Flag # Young Artist for Haiti

Ridley Scott i Russell Crowe han repetit la mateix fórmula de Gladiator a Robin Hood, amb l’èpica com a gran relat. Després del gran èxit de les aventures romanes, amb Oscar inclòs per a Crowe, deu anys després han canviat el mític coliseu romà pels boscos llegendaris de Notthingam. Les mateixes dosis d’acció i trama, amb un format molt similar, per tornar a intentar repetir una bona recaptació. Director i protagonista, que han coincidit per cinquena vegada, són una garantia per als espectadors que vulguin perdre’s en els boscos de Sherwood a través d’una escenografia imponent i bons efectes visuals ambientats a l’època medieval. I gairebé un mil·leni després, comproves com el poder mai vol tenir límits i viu de l’ostentació i de la riquesa del seu poblat (ara urbs). Amb història d’amor inclosa, posant a mida Cate Blanchett per a l’actor australià. I el secundari que més m’ha agradat ha estat el veterà Max von Sydow. La pel·lícula funciona i la llegenda de Robin Hood, també: les vivències de l’arquer més famós d’Anglaterra van generar més de 30 pel·lícules al segle XX. Veure’m amb què ens sorprenen d’aquí uns anys Scott i Crowe.

Música / Your Body Is A Wonderland # John Mayer

Tant de bo tingui èxit l’aposta cinematogràfica en 3D del periodista Jordi Llompart. Amb Viatge màgic a l’Àfrica presenta la primera pel·lícula en 3D realitzada a Europa i és una iniciativa que cal lloar per les ganes d’innovar que ha tingut el periodista barceloní, apassionat dels viatges, les aventures i amb experiència amb les produccions IMAX. Després de l’èxit d’El misteri del Nil (més informació), la primera producció catalana i alhora espanyola per a cinemes IMAX, Llompart va voler creure en el format 3D com a nou estímul per generar més afluència de públic a les sales de cinema. I té mèrit. I més en època de crisi i quan la gran alternativa funciona cada vegada més: la descàrrega de pel·lícules a internet. En el fons, el format 3D demostra les ganes d’innovar de Llompart, d’arriscar i creure en voler rendibilitzar una inversió quan, dos o tres anys enrere, gairebé ningú confiava en aquests reptes. Progressivament, productors, directors, gent de la indústria i empresaris comproven que el cinema en tres dimensions és una ajuda perquè l’espectador recuperi la il·lusió per anar al cinema i disfutar d’una pel·lícula.

Música / Dandelion # Madcon

Bill Cunningham (Boston, 1928) fa anys que s’ha convertit en un referent més de Nova York. Aquest fotògraf del món de la moda del The New York Times fa més de 50 anys que passeja pels carrers d’una de les ciutats amb més encant del planeta amb tres detalls característics: una bicicleta (una vella Schwinn), una jaqueta blava i una càmera manual que utilitza des del 1978. Diàriament, no intenta captar grans imatges sinó escenes quotidianes i que tinguin la moda urbana com a protagonista. És un tipus de fotografia informal, amb la intenció de ser senzilla, però que té el gran encant de la varietat per l’espectacular factor multicultural que ofereix la Gran Poma. La mítica secció al diari du el nom de On the Street.

Tot i el seu caràcter humil i introvertit, Cunningham ja no pot passa desapercebut i, fins i tot, valora la seva gran obra com un conjunt d’imatges senzilles perquè no es considera un bon fotògraf. Però és fals. Té el mèrit de la constància i voler captar instants amb imatges que acaben formant el tipus de vivències urbanes en una gran ciutat. I ja han passat unes quantes generacions per la seva càmera. Per això, és un referent com a coolhunter i molts dissenyadors no poden evitar mirar sovint les seves fotos.

Un gest característic de la seva manera de ser i com serà recordat va passar fa un any. No va poder aconseguir una invitació per a la investidura d’Obama i què va fer? Agafar un tren a Washington i plantar-se allà al carrer com una persona més, aconseguint un gran reportatge (The Fabric of history) i que curiosament no té gairebé res a veure amb el primer nomenament d’un president de color en la història dels Estats Units. Persones, vestimentes, urbanitats i moments.

Cunningham vol continuar passant desapercebut com a persona però la seva obra ja és recordada en un merescut documental Bill Cunningam New York, dirigit per Richard Press, per resumir  la suma d’anys, imatges i records que ha deixat el tímid home de la bicicleta, que volia passar desapercebut, i que capta els moments al so de Hiya, muffin! Aquest documental es converteix també, en un retrat de la ciutat de Nova York i del mateix Cunningham.

Música / The Ghost Who Walks # Karen Elson

Un dels passatges del la novel·la Invictus, de John Carlin, que més em va agradar. Un resum sobre la figura de Nelson Mandela vist per François Piennar, el capità dels Springboks.

Small també recordava aquell episodi. “Els presoners no només ens van cantar, també ens van donar una gran ovació i jo… em vaig desfer en plors”, explicava, amb els ulls enrogits novament pel record. “Allà va ser on realment va arribar al meu interior el sentiment de pertànyer a la nova Sud-àfrica, i on vaig ser conscient de la responsabilitat de la meva posició com a Springbok. Allà, mentre escoltava com m’aplaudien, pensava en la cel·la de Mandela i en com havia passat vint-i-ser anys a la presó i on va sortir professant amor i amistat. Tot allò se’m va fer present, vaig veure-ho amb absoluta claredat, i se’m van inundar els ulls de llàgrimes.

Música / Biko # Peter Gabriel & Youssou N’Dour