Ets digital i seràs digital. Ves-te mentalitzant. Com a persona, marca o empresa, segur que ja ets a la xarxa i el teu perfil té una identitat digital. Respecte el debat obert sobre el teu posicionament, si no ho tens clar, ves pensant en quin ha de ser i en com tenir-lo. O tens una estratègia i et fas el perfil o te’l faran la resta d’usuaris; És el producte d’aquesta tercera Revolució Digital en la nova societat del coneixement. No hi ha marxa enrere. Canvis en els arrels comercials, en l’ADN social, com en el seu moment van provocar les revolucions agrícoles i industrials. Som cada vegada més líquids, digitals, i no hi ha un altre destí sinó que és qüestió d’adaptar-se a un canvi imparable. I tu, com a persona, marca o empresa, hi ets inclòs.

 Hi ha empreses amb problemes econòmics producte del canvi de paradigma, amb el que això afecta a les seves plantilles. Però també professionals i empreses que passen pel seu millor moment econòmic, ja que tenen una estratègia empresarial que s’adapta millor a aquesta nova transformació. Han fet els deures, interpretat el canvi, ofereixen productes competitius i rendeixen en mercats internacionals. Desànim i optimisme conviuen en aquest moment de transformació tecnològic, informatiu i comunicatiu. I és que som en temps de canvis i com a passat sempre, despunten els qui més ràpid han sabut llegir el “time to market”. Temps que es poden resumir en una sentència del director creatiu Paul Arden: “El món és el que vostè pensa d’ell. Així que pensa de manera diferent i la teva vida canviarà.” El món… i també a l’empresa i en els negocis.

Música | Santa Clara # The National

Breu post dedicat a totes aquelles persones, emprenedors, famílies i empresaris que malgrat les retallades (avui Artur Mas anunciarà avui un nou pla), la crisi i el desànim s’aixequen cada dia amb la força i l’esperança de construir un món millor, una societat amb més empenta i un futur més esperançador. Aquest és el repte, tot i la manca d’optimisme per avançar individualment i col·lectivament. No podem oblidar que el canvi de paradigma genera noves oportunitats. Som-hi!

Música | Betty Wang # Hospitality

Sóc a l’hora del cafè Joan Roca al mateix Celler per comentar diferents aspectes relacionats amb les noves tecnologies i un futur reportatge a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, on encara hi dóna classes un cop per setmana. Acaba de concedir una entrevista a unes periodistes d’un diari de Colòmbia i està pendent de parlar amb Ferran Adrià a través de la Blackberry. El celler té ara una química especial per l’aura en la qual s’ha convertit: és segurament el millor restaurant del món, independentment de llistes i classificacions. Clients estrangers, amb somriures de satisfacció per l’ocasió, van sortint de les taules i desprenen un aire d’afortunats. També apareixen Jordi i Pitu Roca, ja més relaxats i distesos en tenir la jornada enllestida. És la imatge que ofereix el Celler en un divendres qualsevol, una certa calma relativa per la tensió que es viu a la cuina entre l’equip de joves que intenten complir al màxim a cada àpat. Mínim error per la responsabilitat del servei. Pressió invisible. És aquest el nivell que ha d’oferir un restaurant considerat únic al món. I des de Girona, Catalunya, a la Mediterrània.

En la distància curta, l’ànima de l’establiment, Joan Roca, el gran dels germans, valora que la transcendència mediàtica del moment li suposa un sobreesforç. I és conscient que tanta repercussió pot cremar la marca, però admet que hi ha de ser. L’entenc. Una dicotomia que va més enllà de la persona, la cuina, el restaurant… El paral·lelisme podria ser amb referents a l’estil Pep Guardiola i tants altres de la cuiba. De fet, la família Roca sempre ho ha gestionat amb naturalitat. Però el nivell ara ja és tan universal que fa difícil no tenir-los com a model d’èxit, referència, exemple… El cicle econòmic actual no acompanya i sempre necessitem estímuls com el seu per intentar aportat optimisme al panorama. I amb la seva visió de dubtes i la necessitat de no tenir un “no” per no mostrar-se devorat per la fama, Joan Roca preferiria més un segon pla i menys llums d’atenció.

És el preu que li toca pagar, però malgrat el desgast, surto del Celler amb la sensació d’entendre’l però alhora de recordar-li que el país necessita valors que el facin lluir, estimular, anar amb el cap ben alt i referents que el posin al mapa universal. I en tenim molt cops. Generacionalment penso que els hem de felicitar i cuidar-los molt, ara més mai.

Música | East of the sun # Diana Krall 

Sopar tertúlia amb Salvador Alemany al Restaurant Comiols de Barcelona. Una oportunitat per escoltar un dels homes més influents i amb més pes del país. En tot moment, durant la conversa queda constància del mal moment econòmic i de les dificultats per divisar un horitzó amb més optimisme. Com a col·lectiu, hem assimilat ja la duresa de la situació i també la perspectiva de continuïtat per als propers anys. Manca d’esperança producte de la constant davallada financera. Tinc la sensació que és un discurs, fins i tot, massa governamental i poc fresc. Amb un visió àmplia i raonaments en funció del seu posicionament com a president d’Abertis. I dins el lògic i habitual off the record, em quedo amb la reiteració constant del convidat que cal construir escenaris per a més enllà de dos o tres anys vista. No és fàcil, però és vital; aquesta és la previsió a gran escala. En la mitjana i petita, la nova societat del coneixement està transformant i canviant el paradigma, però tot just és l’inici i encara no té prou força per transformar pensaments i realitats. Però arribarà.

I en aquesta travessa del desert, amb les dificultats que pateix el govern per frenar l’atur, una proclama cada vegada més real: “S’ha de fer els escenaris perquè l’empresa trobi els escenaris”. I alhora, dimensionar tot el que afavoreixi Catalunya a millorar la seva economia: pacte de fiscalitat més “creatiu, imaginatiu i recaptatiu”, sistemes de finançament de crèdit, potenciar la capitalització, reordenació financera, replantejament del sector públic, repartir millor els beneficis empresarials, millors infraestructures, mà d’obra més qualificada… “Reivindicació de la gestió i la tàctica, amb una política creativa”, l’ADN del canvi d’un país. Sensació final personal: Que no perdem la competivitat del país, concedir més facilitats a les empreses de referència i que l’atur no es redueixi perquè els joves més formats acepten ofertes laborals a l’estranger.

Música | Somebody That I Used To Know # Gotye

Barcelona torna a ser a l’aparador mundial gràcies al Mobile World Congress, una fira de referència global. Ens n’hem d’alegrar -i molt!-, que així sigui, ja que aquests esdeveniments ens fan lluir en l’ordre internacional i en tenim poquíssims. Entrar al mapa econòmic mundial d’acord que té un preu. Per aquest motiu, quan acabi la fira, serà l’hora dels resultats: el balanç dels organitzadors és l’únic que ens pot demostrar què suposa el MWC a casa nostra. I la sensació és que en el saló no hi ha crisi. La telefonia, dins del sector TIC i la nova societat líquida (coneixement i connectada), resisteix bé la davallada econòmica malgrat algunes transformacions importants. I els punts “negres” de Barcelona: les protestes i encara zones urbanes amb mala cobertura.

I el mòbil, en el mercat global, suposa desig, genera consumisme. I té una acceleració, de moment, que sembla imparable. La fira és espectacular per la dimensió que t’aporta de concepte global: els últims avenços en mòbils, tablets, portàtils, i les aplicacions que tenen èxit i les que en volen tenir. Més la geolocalització i el factor del comerç electrònic. Un gran mercat obert dins la nova internet de les “coses”: llars, empreses, entitats, edificis, transports, electrodomèstics… Cada vegada més i més connectats, informats i depenents de la informació a l’instant a l’escala global.

Sensació final: Catalunya és massa petita als “ulls” globals, no té múscul financer i empresarial en els mercats internacionals, i ens falta el poder d’un estat per poder abocar tots els sentits al MWC. I això ens resta competitivitat en aquests nous mercats cada vegada més ràpids, mundials i imparables. Tot i això, és una gran sort que el MWC es faci a Barcelona. Per tot el que significa i l’enveja que genera en d’altres grans capitals europees. Que no el perdem per culpa de les mancances i els propis errors. La nova economia no espera, no vol obstacles, no està pendent de les ciutats sinó de les oportunitats.

Música | Vagabond # Beirut

Va ser molt interessant la visita d’ahir amb l’Anna Molas a tres seus d’empresa de Vic. La pluja d’idees amb Josep Alcàntara, director de Bisgràfic, sobre la comunicació i el disseny gràfic va ser molt estimulant. Em va agradar que em proposés no parlar de la crisi i buscar la idees i la motivació per continuar progressant com estudi. Vam coincidir en la necessitat de trobar projecte de continuïtat en el temps més enllà d’accions puntuals en el temps. Fins i tot, malgrat les retallades en el pressupostos, cal tenim la mentalitat de defensar la professionalitat d’empreses com Biscart, que ja ha complert 18 anys. Al final de la conversa, em vaig quedar amb la seva sentència després de valorar el reportatge que els van fer a la revista Étapes: “La notícia perfecte passa a ser ara un hashtag. És quan ja és notícia”. Amb les quatre barres # que simbolitzen el famós ADN de la notícia: què, qui, com quan.

En la mateixa línia va anar l’entrevista amb Josep Alberti, el creador del portal Grèra al VIT. Un complex que m’agrada i que Vic no pot deixar escapar l’oportunitat de potenciar en aquests nous temps de transformacions. És un bon equipament. Alberti es un convençut del seu projecte i té una visió molt atractiva sobre com voler fer negoci a les xarxes socials. No són temps fàcils, però Grèra no para de créixer i tenir l’ambició de voler progressar encara més. Se’l veu un lluitador i un professional connector: Em va fer descobrir projectes com els de Depor Village, Motor Buykers i Kantox, entre altres. Interessants. Models amb visió digital i adaptats al nou comerç electrònic. Però també d’altres com Prepara tu ciudad, de Jacint Bofies i Shottols, d’Àlex Puig.

I per últim, la visita a El 9 Nou, gràcies a una de les seves ànimes periodístiques: Josep Comajoan. Pendent de feia massa temps, anys. Una seu amb “llum” i, malgrat la recessió, amb resultats. Hibrida molt bé el diari, la televisió i la nova ràdio. No són temps fàcils per al periodisme però com a grup afronten bé el cop. Estimulant i meritori per a tot l’equip de professionals que ho han d’intentar cada dia. La Revolució Digital està trencant el periodisme i transformant-lo tan radicalment que sempre tens por de no estar a l’alçada. Però El 9 Nou hi és. I Comajoan , que s’autodefineix com a inquiet 2.0, volia continuar tocant fusta. L’entenc. I aplaudeixo que el seu projecte es consolidi gràcies al 60% de les vendes a través dels subscriptors. Això és bona feina i saber quin és el seu segment d’informació. I si combinen la informació escrita amb la ràdio i la televisió ja avancen en la bona informació. Lloable i una dosi d’esperança. Per tant, sort i molts ànims a tots els professionals.

Música | Fake empire # The National

M’ha agradat el llibre de Toni de la Torre sobre La recepta Starbucks de la felicitat. Ja té més de tres anys però el tenia pendent de feia temps perquè el fenomen Starbucks sempre m’ha interessat. Com han sabut innovar en un concepte de servir el cafè i convertir-lo en un petit plaer per als addictes a aquesta marca. A més, amb un posicionament digital molt ben estructurat per interactuar amb l’usuari. Són bons. Creuen en el canal i exploten la fidelitat dels usuaris, amb franquícies arreu del món que són buscades per als qui aposten per aquest model de cafeteria. Són 40 anys d’èxit, gràcies a la inspiració del professor d’anglès Jerry Baldwin, el professor d’història Zev Siegel i l’escriptor Gordon Bowker, que van crear el primer Starbucks el 1971 al Pike Place Market de Seattle. I per què paguem el doble per un cafè a Starbucks que en un altre lloc? Diria que pel concepte experiència. I els ingredients de “valor” que resumeix el llibre són aquests:

1.- El poder del somriure. El somriure de benvinguda a Starbucks és tota una declaració d’intencions, el primer peu que posen per transformar el teu dia ordinari en una experiència extraordinària.

2.- El cafè que vols. El cafè que prepares, el fas només per a tu. Sense pensar en el que diran els altres, sense intentar fer el cafè que els agradaria beure als teus pares, a la teva parella o als teus veïns.

3.- El que hi ha al teu nom. Ets una persona i tens un nom. Reconèixer el teu nom equival a reconèixer la teva singularitat, a assenyalar que ets especial i que et mereixes que et tractin com a persona especial.

4.- El descans en un sofà. El sofà a Starbucks és el símbol de la voluntat de crear un moment de llibertat, un oasi per sortir d’allò ordinari, un espai on planificar somnis i fer-te preguntes davant d’una tassa de cafè.

5.- El detall de la tassa. És en el detall on es gesta l’experiència extraordinària de la felicitat. En coses que aparentment no són importants, com l’envàs que es tria per fer servir el cafè.

6.- El so d’una guitarra. En la melodia d’una guitarra, les notes avancen, d’una manera o una altra. No hi ha lloc per fer una mirada al passat ni lamentar-se pels errors.

7.- El valor de l’aroma. Renunciar a l’aroma és renunciar a l’essència. la base, l’esperit d’allò que realment ens fa feliços. Res del que et poder oferir és més valuós que el teu benestar.

8.- El misteri de la sirena. Sota la marca d’Starbucks s’aplega un grup de persones aparentment heterogeni, però amb la mateixa filosofia de vida.

Música | Electron Blue # R.E.M.

L’inici d’un nou any sempre serveis per intentar esbrinar les tendències que s’imposaran. I pel que fa el sector de les TIC, el mòbil continuarà com a gran protagonista, amb el predomini de dues paraules clau: el cloud computing i la mobilitat. Cap gran novetat important, encara que suposarà la consolidació de l’smartphone com a referència de la mobilitat de les persones amb el canvi de tendència que el mòbil servirà més com a ordinador que com a telèfon. Posar milers i milers d’aplicacions a l’abast del consumidor suposa aquest canvi de tendència: xarxes socials més temàtiques, més i millor missatgeria, millors eines de localització, jocs de més qualitat i càmeres més potents. Tendències que marquen el canvi, amb noves aplicacions de referència com Instagram, WhatsApp i Foursquare, i que generen cada vegada més adeptes al canvi.La màxima facilitat per a l’usuari final.

Unes xifres per intentar entendre la transformació: hi ha 4,6 bilions de telèfons mòbils al món, més de 2 bilions d’usuaris d’internet, Facebook processa 10 terabytes de dades per dia, Google 24 petabytes i Twitter 7 terabytes. Per si algú dubtava del canvi de paradigma, de la Revolució Digital i de tanta i tanta transformació que està per venir, malgrat la saturació que genera aquesta allau d’informació. Però ja no podem oblidar que el futur és ara.

Música | Set Fire To The Rain # Adele

L’economia del Brasil ja és la sisena més important del món, segons les dades del Centre for Economics and Business Research. Superar en el rànquing el Regne Unit ja demostra quin és el salt que ha assolit com a potència i país de referència a Sud-amèrica. La progressió del Brasil confirma com es vertebra el mapa financer “top” amb l’arribada de dos gegants com són l’Índia i la Xina, a l’espera de la propera arribada de Rússia. El Brasil s’ha convertit en un nou “boom”, gràcies sobretot per les exportacions a la Xina, els seus enormes recursos naturals i la creixent i influent classe mitjana. Com a país, té ara la dimensió i els recursos per consolidar-se com a pontència mundial. Producte dels nous canvis socials, el predomini de l’statuo quo comença a variar i canviar de mans. Brasil és ara un país per explorar mentre la vella Europa pateix les conseqüències de la crisi financera i els Estats Units tenen cada vegada més dificultats per mantenir el seu lideratge mundial.

El rànquing:

1. Estats Units
2. Xina
3. Japó
4. Alemanya
5. França
6. Brasil
7. Regne Unit

Música | There She Goes # The La’s

M’agrada aquest vídeo del canal Emprendedores TV. Dóna la paraula a empresaris que han tingut èxit amb els seus projectes i, en conjunt, són una suma de pautes que ajuden a buscar idees adicionals. En alguns casos, relaten les dificultats inicials però malgrat els entrebancs, els seus exemples serveixen de referent per trobar casos en positiu per combatre el pessimisme actual. El documental ja té dos anys i la recessió persisteix, però malgrat això és necessari tenir referents per buscar motivacions.

Ja sabem que és habitual que s’expliquin els relats dels empresaris que han tingut èxit i que desconeixem els que s’han quedat a mig camí, que són molts, però tots són bons per ser escoltats i valorats. En aquest cas, pautes i idees contra el desànim i el mal cicle. Aquest canvi de paradigma econòmic fa encara més necessari la suma d’estímuls i els relats dels projectes que podem servir de mirall.

Música | Change of Time # Josh Ritter