Sensació especial ser al TEDxManresa. Sobretot, després de conéixer l’equip organitzador, mesos abans de la jornada. Un èxit la posada en escena al Kursaal pel simbolisme que suposa l’esperit TEDx. Diria que sempre agrada, motiva i suposa una dosi d’esperança escoltar el relat de 18 minuts de ponents que són considerats agents de canvi. Amb una visió global optimista, em van causar sensació les ponències de Mònica Genescà i Lluís Pinyot (ONG Aïma). Arguments de superació social amb causa, més enllà de les idees i la cerca de casos d’èxit. El meu reconeixement. També una lloança a ponents de casos de triomf empresarial que desconeixia: Félix Muñoz i Pep Vila.

Respecte la resta de ponents, Pau Garcia-Milà i Jiajia Wang suposen una dosi d’aire fresc i joves amb un talent especial que signifiquen, per desgràcia, una excepció. Però són ànimes TED. Val la pena promocionar-los i veure que també hi ha altres realitats: joves amb convicció i que tenen aspiracions. Com deia en Pau, és el moment d’explicar-nos les bones idees i compartir-les. I també considero que és el moment de mirar més el futur i no tant el passat; valorar que la nova societat ha de generar més oportunitats i reptes, que no desànim,; creure més en els joves preparats i no encara uns indicadors pitjors que el present suposi una fugida d’oportunitats a l’estranger. Destacaria conceptes tradicionals però que són la base des de l’inici al final en qualsevol repte personal o empresarial: idees, valors, ganes, actituds, projectes, equip, motivació, oportunitats, valors, ànims, felicitat, esforç, superació, coratge… i sense por al fracàs.

Enhorabona a l’equip organitzador per l’esforç i felicitats per aquest primer projecte fet realitat. Ara, ja queda menys per a la segona edició.

Música # Plain Gold Ring | Kimbra

Va ser una dosi d’esperança escoltar les 17 càpsules anticrisi que es van anar presentant ahir al Parc de la UdG. Un relat breu, de cinc minuts, exposat per professors universitaris, emprenedors i empresaris. Un conjunt d’idees i experiències que van anar lloant petits i grans casos d’èxit. Construccions en positiu. Visions necessàries per contrarestar aquest desànim general que està provocant la crisi: pèrdua de lloc de treball, retallades i menys qualitat de vida. I no era fàcil explicar-se en cinc minuts, però els ponents van saber adaptar-se al guió i posicionar el seu argument.

Al final, les intervencions van acabar fent un relat de la pròpia jornada, que era la cloenda del I cicle Idees d’e-futur, que hem organitzat des de la consultora Catalunya Valley i  s’engloba dins el Clúster TIC-Media Girona. Unes hores on el protagonisme el van tenir gent jove, preparada, del territori i que busca les oportunitats per donar sortida a les seves idees i projectes. Algunes idees interessants amb dosis acadèmiques per potenciar la formació constant, d’altres casos d’èxit del territori que poden ser globalitzats i d’altres casos internacionals per aplicar a casa nostra. Una suma de posades en escena que conviden a l’optimisme i potencien les interaccions. Una jornada amb un ampli salt en el temps.`

I gràcies a tots els ponents d’ahir, protagonistes durant les jornades, assistents durant aquest 2011 i divulgadors a la xarxa de tot el realt d’aquest primer cicle a través del hashtag #Idees d’e-futur. A tothom, gràcies!

Música | Junk Of The Heart # The Kooks

Ets emprenedor?

Innovador i molt oportú el projecte que lidera Jordi Naval amb la Fundació escola emprenedors. Naval va ser un dels ponents dissabte del #FiraForum que s’ha organitzat al Saló de l’Emprenedor del Palau de Fires de Girona, en motiu dels 50 anys de la Fira de Mostres. Naval va posar un bon exemple de com estimular l’emprenedoria en els joves estudiants i com començar a posar les bases perquè puguin desenvolupar el seu esperit creatiu. Des de la seva creació, han treballat amb més de 60 institucions, desenvolupant més de 300 activitats en les quals han participat 4.000 alumnes. En aquests moments de crisi i de canvi de paradigma, és estimulant escoltar projectes com els de Naval i, al mateix temps, com espais com Fira de Girona intenten adaptar-se als nous temps i reinventar-se en l’era d’internet.

Música | Who’s gonna ride your wild horses # u2

La primera sensació que he tingut en acabar la primera edició del TEDxGirona 2011 és que el territori i la seva gent et retornen el que tu li aportes… I amb escreix! Des de l’organització, després de l’atreviment de dur a terme aquest repte amb la marca TED, hem fet una valoració molt positiva de l’estrena, tant per la participació de la gent durant l’acte com per la resposta a través de la xarxa. I també, la valoració dels ponents. Hi ha aspectes a millorar i els tindrem en compte per a la propera edició.

És una satisfació personal haver participat en aquest acte pioner a casa nostra, importat dels Estats Units, per l’esperit de compartir i apostar pel talent, les idees, la innovació i els valors. Amb la marca que hem triat de “Creativitat”, hem volgut obrir ponències que hibridessin els valors del territori amb les temàtiques que té el nostre país: innovació, arquitectura, ciència, emprenedoria, coaching, solidaritat, gastronomia, dansa… El nostre ADN per no perdre la identitat.

Amb Ricard de Francisco i Anna Codina hem treballat durant mesos per intentar que TEDxGirona fos una marca més del territori i sabés fer brillar els seus referents en l’àmbit TIC. És per tot això que volem donar les gràcies a tots: el parc de la UdG, ponents, assistents, col.laboradors, tècnics, patrocinadors i els seguidors 2.0.

A tots moltes gràcies i fins el TEDxGirona 2012! Ja queda un dia menys i moltes idees per fer brillar.

Música | Fields of gold # Sting

Un vídeo més de Mike Wesch que exposa la transformació que està patint l’educació en l’inici de la Revolució Digital. Són interessants els vídeos que Wesch penja a YouTube perquè, de manera distesa, analitzen els canvis que afronten les aules amb l’entrada de les TIC i l’era d’internet. El canvi de paradigma és imparable i malgrat encara hem de parlar de societats connectades al món, el que ara comencem a veure és tot just la primera fase de la transformació. És per això que aquest canvi digital encara deixa en evidència el sistema adult. Són ells, aquests joves, hiperconnectats, digitals i actius, els qui demanaran una nova societat de consum i transformaran els habits de conducta més tradicional. El progrés de la humanitat.

Queden unes dècades encara per valorar-ho definitivament però ja es pot intuir la força de les connexions globals, la interacció,  l’ús del mòbil com a aparell indispensable en tot procés tecnològic -especialment de pagament-, la formació continuada i l’ús de les xarxes socials com a revolució per expressar-se i mobilitzar-se, com ara passa amb les acampades de Madrid i Barcelona. El canvi digital és imparable i els adults “digitals i connectats” ja comencem a avançar en aquesta direcció.

Música | Walk in Back # R.E.M.

Update 6 amb Alfons Cornella i Antonella Broglia a l’Auditori AXA de Barcelona. Una nova sessió de pluja d’idees en la línia de la que ja es va fer el febrer (post), amb temàtiques de futur i l’esperit de compartir en aquest nou paradigma marcat per la Revolució Digital. Cornella i Broglia aposten per promoure les noves tendències de negoci arreu del món i suposen dues hores de 10 ponències amb informació densa per després processar (bon post de Karma Peiró). Moltes experiències, sobretot als Estats Units, i la valoració que la Xina serà la gran potència mundial a finals de la dècada. Projectes, reptes, idees, visions… un cúmul d’imputs que confirmen un esdeveniment innovador per repensar el present i futur de l’emprenedoria i els models de negoci. Algunes idees força en forma de conclusió:

1.- Innovació en gestió: treballador primer, client després. Vint anys després es torna al principi

2.- Mercats de redistribució: el que és brossa per mi, és or per tu

3.- Densitat de talent! Cal més intercanvi de coneixements entre àmbits diferents

3.1.- El que han de fer les empreses és anar a cercar el talent

4.- Psicologia positiva: estudi d’allo que ens fa felicos, mes que les causes d’infelicitat

4.1.- El sentit de la vida és una vida amb sentit

5.- No pensis en fer diners sinó en com fer feliços els teus clients, i això et farà guanyar diners

6.- Un sou alt dóna la satisfacció vital però no dóna la felicitat

7.- Els consumidors valoren la transparència de les empreses per damunt de tot

8.- Isomorfisme de negocis i consum col.laboratiu: idees molt bones per generar valor!

9.- El món s’èstà “xinanitzant” i la pregunta és com ens canviarà… Ja ens està canviant i ens canviarà encara més

10.- El futur és el web 3.0 o semàntica, on les dades són comprensibles per les màquines i reutilitzables fins a l’infinit

Música | A day in the life # Russian Red

Un deixo una de les frases del llibre The Element (El elemento. Descubrir tu pasión lo cambia todo), de Sir Ken Robinson, que resumeix el canvi en el qual estem sotmesos. Sóc a mig llegir el llibre i m’està agradant molt, tal com m’esperava. Són engrescadores les experiències que ha resumit l’autor sobre persones amb tant talent com Gillian Lunne, Matt Groening, Paul Samuelson, Mick Fleetwood, Paul Mccartney i Bart Conner, entre altres. Són històries fascinants, motivadores i que conviden a la reflexió en aquesta època de transformació del nou paradigma econòmic. La nova Revolució Digital. Us deixo aquesta ideal global de l’assaig, que és un proclama del talent.

“… als nens més petits estan formant-se envoltats d’una tecnologia encara més avançada i estan superant els adolescents de la seva generació. I aquesta revolució no s’ha acabat. De fet. tot just acaba de començar.

Algunes persones apunten que en un futur molt proper la capacitat dels ordinadors portàtils serà igual a la del cervell humà. Com et sentiràs quan donis una instrucció al teu ordinador i aquest es pregunti si saps el que estàs fent? Potser aviat vieem la unió entre els sistemes d’informació i el coneixement humà. Pensa en l’impacte que les tecnologies digitals, relativament simples, han tingut, en els últims vint anys, en el treball que fem i en com ho fem -i en el seu impacte en les economies nacionals-, i ara imagina els canvis que estan per venir. No et preocupis sinó pots predir-los: ningú pot.

Afegeix a això l’impacte del creixement demogràfic. La població mundial s’ha multiplicat per dos en els últims trenta anys, de tres a sis milions de persones. Pot ser que cap a mitjans de segle s’arribi als nou mil milions. Aquestes persones utilitzaran tecnologies que encara s’han d’inventar, de manera que no podem arribar a imaginar i en treballs que encara no existeixen.”

Música / Landslide # Fleetwood Mac

Suposo que serà com un somni per a ells. I se l’han guanyat gràcies a la música i l’aposta per la integració social. Els alumnes que formen part del PS22 Chorus, el centre públic número 22 de Staten Island a Nova York (amb classes que tenen una gran barreja ètnica i diferents graus socioeconòmics), han estat convidat a la gala dels Oscar de Los Angeles. Gràcies a l’impuls que ha donat el professor Greg Beinberg al centre des de fa 10 anys, els nens que formen el cor de música han vist com, gràcies a internet, les seves actuacions s’han anat fent globals fins a convertir-se en famosos. Va ser a través d’aquest vídeo de Viva la Vida penjat a YouTube que la seva actuació es va anar escampant per la xarxa fins a convertir l’escola en un model de referència en la lluita per la integració i la cohesió social.

Quan en la nostra societat calen exemples per intentar demostrar que es pot aconseguir la integració escolar amb plena normalitat, aquí tenim un cas que, tot i la seva gran rellevància, s’ha convertit en un bon model a seguir. A diferent escala i amb dosis de molta més crueltat, el mateix missatge va intentar transmetre la pel·lícula Precious. Així és que cal reconéixer el gran mèrit de Greg Beinberg i la seva aposta per creure en les noves tecnologies per obrir al món una escola pública: per donar llum a vides sense recursos.

Música / Imagine # PSS22 Chorus

He llegit a la revista Executive Excellence una entrevista molt interessant a Curtis W. Johnson amb motiu de la seva participació al Fòrum Global Education 2010 de Madrid. Tiulada “La innovació disruptiva a les aules”, tracta sobre l’educació del present i futur, amb els plantejaments, idees i debats respecte la nova societat del coneixement i la formació en l’era digital. Johnson exposa una idea en la conversa amb Federico Fernández de Santos que m’agradaria compartir. Vull creure en aquesta afirmació i en aquest camí de futur per progressar creient en l’educació com a gran oportunitat individual i col·lectiva.

“Com diem en el llibre Disrupting class [vídeo], hem d’anar a trobar-los [els alumnes] i donar-los una oportunitat perquè acceptin un grau més de responsabilitat en el seu propi aprenentatge, i ho faran. La fundació McCarthy, de Chicago, va du a terme un gran estudi sobre l’aprenentatge. Les seves conclusions eren clares: pràcticament tots els nois, si es donen les condicions adequades, la guia i els suports necessaris, passen del que ells anomenen “passar l’estona” en el món on line a una fase on comencen a experimentar.

És en aquest moment quan la gran majoria troba quelcom que l’apassiona i realitza una immersió profunda especialitzant-se. No és aquest el tipus de viatge que desitjaríem que cada jove prengués? Han d’explorar l’univers de possibilitats, buscant tot allò que els resulti interessant i en el que intentin, amb totes les seves forces, convertir-se en experts. Això els aporta un amor cap a l’aprenentatge que mai podrem transmetre’ls dient-los que han d’aprendre això o allò altre.”

Música / Until The End Of The World # U2

La jornada Ernest Lluch, que se celebra cada any al Museu de la Mediterrània de Torroella, va analitzar ahir La societat virtual. Va ser una pluja d’idees constant sobre els canvis que està produint la nova societat de la informació, especialment, en l’àmbit de l’educació i en els infants i adoslecents. Aquesta transformació de paradigma, amb el procés de canvi d’industrials a digitals, va ser analitzat per Genís Roca, Dolors Reig i Mercè Molist. Durant les ponències i el debat final, amb la participació activa dels assistents, van sortir un conjunt de reflexions, idees i visions que van servir per analitzar un canvi que ja és imparable. Us deixo les que vaig anotar.

- Avui tothom exerceix una mena de periodisme a la xarxa.

- Si creus que has tingut una idea única, només cal que ho miris a Google.

- Internet és un món de demostració de coses: text, imatges, àudios i comunitats.

- Internet és, segurament, més democràtic que qualsevol altre mitjà. Sobretot, creativament.

- L’usuari és molt intel·ligent i no es deixa engegar per les institucions a la xarxa.

- D’un univers de preguntar sense resposta, hem passat a un univers de respostes sense pregunta.

- En el món educatiu ens han ensenyat a aprendre continuts però no a ser participatius. I ara cal que aprenem a ser socials.

- Per entendre Internet s’ha de tenir sociologia, no tecnologia.

- El meu jo digital (Genís Roca) és cada vegada més gran.

- Les empreses comencen a establir codis de conducte per als treballadors 2.0.

- Quan tot és digital, es canvien les regles del joc.

- Les tecnologies són útils a mesura que ens resolen els problemes.

- La societat abans era una estructura i, ara, és una xarxa.

- En el món 2.0 la paraula clau és compartir però perquè el canvi sigui més real cal transformar la paraula share al cash.

- Els nostres fills no es reconeixen massa autoritat als pares en l’àmbit digital.

- Després de la revolució tecnològica, la creativa. Toca ser creatius!

- El canvi digital és imparable en una era que el concepte virtual i presencial ja no es contraposen.

Música / Dancing Shoes # Mont Mardié

PD: La crònica d’Albert Vilar a El Punt.