Ha tancat elBulli i la llegenda de Ferran Adrià continua. Pep Guardiola deixarà la banqueta del Barça algun dia i la llegenda continuarà.

Passió, talent, discurs, creativitat, innovació, projecte, idees, reconeixement, models, humanitat, sentiment, admiració, èxit, globalitat, equip, joventut, esforç, resultats i referents.

Música | Nothing Man # Bruce Springsteen

Hi ha altres maneres de celebrar una victòria. I aquesta imatge n’és la prova. Més enllà del triomf històric i majestuós del Barça d’ahir a Wembley, aquest Barça transmet uns valors que són els que han de perdurar en el temps. Moltes vegades ens calen exemples per demostrar què pot ser l’esport d’alta competició per transmetre a les futures generacions. Victòria imponent gràcies al gran talent i qualitat humana per la cohesió d’equip. I aquesta plantilla que lidera Pep Guardiola ho demostra. Aposta pel grup i els valors humans com a factors que també ajudin a donar el millor de si sobre el camp. I amb bases sòlides teixides des de la base, des de la fàbrica de La Masia, encara que també hi ha decepcions i fracassos, que també ajuden per progressar si es creu en el mètode.

I encara que es pugui perdre, com va passar a la final de Copa del Rei i l’any passat contra l’Inter, el grup està per sobre. Ho demostra el gest dels capitals Puyol, Xavi i Víctor Valdés amb Abidal. El francès va aixecar la merescuda copa a Wembley i va ser una victòria també humana, d’equip, de club, contra el càncer. I és que el futbol -el lema de les samarretes commemoratives-, però també com en la vida mateixa, et torna el que li donés. Gràcies Barça per creure en aquests valors!

Música | The Great Escape # Patrick Watson

Un vídeo emotiu, un més, sobre aquest equip llegendari i elaborat perquè serveixi d’estímul per a una gran final de Champions. En aquesta dinàmica tan positiva de l’era Guardiola, és fàcil generar bons imputs amb vídeos que ajudin a trobar motivacions addicionals a Can Barça. Nous temps digitals, nous estímuls. Tant per als jugadors i tècnics, com també per als directius i els aficionats. La final de dissabte és la millor que es podia disputar aquest any, ja que enfronta els dos millors clubs d’aquest segle XXI. I el Barça ja és un referent en temes de motivació a través de vídeos, una mena de coaching que busca la superació individual i col·lectiva per arribar a l’excel·lència. Esportiva però també té la vessant professional.

Guardiola, mateix, encarna aquest rol de superació constant, així com també jugadors amb l’esperit de Puyol, Xavi, Valdés, Messi, Iniesta… Crisi i més crisi a la nostra economia, mentre veus el Barça que, malgrat el que pugui passar demà passat, fa història any a any per com guanya i per com ho fa. Per tot allò que transmet i per apostar pels valors de la casa. Genera passió, juga amb l’èpica dels moments històrics, va al màxim per guanyar a cada partit i també sap perdre, surt a l’atac, promou el col·lectiu… i amb aquests valors és lògic provoqui emocions, aquelles que no es poden comprar ni vendre: o es tenen o no. Admirable.

Música  | Te lloré un río # Maná

Kilian Jornet estrena avui el segon vídeo sobre el relat que realitza amb Salomon Trail Running per al 2011. He seleccionat el primer capítol i aquest és el segon “Kilian’s Quest S3 E02 – Bruno Brunod part 2“. Cal felicitar els creatius per haver apostat per tercera temporada per aquesta campanya viral a internet i per haver volgut que Kilian Jornet parli sobre l’home que l’ha inspirat (Bruno Brunod) a assolir aquestes grans fites esportives i humanes a nivell mundial, amb campionats del món de curses de muntanya i d’esquí muntanya. Un gran mèrit tot el que està aconseguint com atleta per la superació constant i també pels valors que promou. Una mena de barreja de vincles amb la natura, superació personal i desafiaments constants, amb curses de gairebé 38 hores seguides. Impressionant! Tan de bo Catalunya posi el lloc que mereix aquest gran atleta.

Música | Save Me, San Francisco # Train

1.- Felicitar el Real Madrid per creure en la victòria en tot moment i demostrar la seva fe per véncer el millor equip del món en l’actualitat.

2.- Felicitar els organitzadors de la final (RFEF) per vetllar perquè fos una gran nit futbolística a Mestalla, malgrat els incidents aïllats habituals.

3.- Lloar l’afició del Barça per saber estar a l’alçada de la final i saber encaixar la derrota, quan el Barça era el favorit. Va marxar de Mestalla amb categoria malgrat l’orgull ferit.

4.- Els seguidors blaugrana van demostrar que ja formen part d’un equip gran i sap respondre per a cada ocasió: l’ambient a la Fan Zone durant tota la jornada.

5.- Malgrat que el Barça no va fer la primera part que s’esperava degut a la tàctica de Mourinho, basada en travar el matx, l’equip es va saber sobreposar a la segona part i va evidenciar caràcter i ambició de més títols.

6.- El Barça necessita un rematador actiu sempre: el seu estil de joc no pot quedar tan orfe. Anit, Villa no va estar oportú i no va poder definir les triangulacions que sempre busquen Messi, Xavi i Iniesta.

7.- Piqué, una vegada més, va anar a l’atac al final amb una convicció i un afany que transpua sed de victòries.

8.- El caràcter i l’esperit de competivitat de Pinto, que va fer un gran partit, diu molt de l’esperit i unió del vestidor del Barça i que tan mèrit té el lideratge de Guardiola i el seu staff.

9.- Queda la lliga i les semifinals de la Champions. El Barça, amb la seva filosofia, segur que no deixarà escapar la possibilitat de superar aquestes males sensacions i tornar a segellar el seu domini com a gran equip de referència Mundial.

10.- El futbol mereix premiar el talent i la classe per damunt de la competivitat i la defensa. A doble partit, el Barça té més possibilitats de demostrar el seu potencial.

Música / Better together # Jack Johnson

Ja ha passat el primer dels quatre Barça-Madrid amb poc més de dues setmanes. El Barça l’ha superat amb nota futbolísticament parlant i amb l’empat, ja té gairebé la lliga assegurada. Fidel a la seva tradició més recent de l’última dècada, mentre que el Madrid continua com sempre apel·lant a les dosis d’orgull i necessitat de revenja. Una vegada més, és l’enfrontament de dues concepcions futbolístiques oposades i la de Pep Guardiola continua sent la més admirable: jugant al Bernabéu i va ser un bany tàctic. És la recerca constant per a l’excel·lència. Admirable i lloable.

El futbol necessita aquest Barça més enllà de les connotacions polèmiques, l’esclat mediàtic a escala global i els interessos que persegueix Mourinho. I una altra vegada, el tècnic portugiès, per bon entrenedor i motivador que sigui, va quedar en evidència esportivament. A la defensiva, amb molta por al fracàs (el 5-0 a l’anada el va condemanar) i especulant tàcticament, a l’espera d’una individualitat. Concepte pobre i d’equip sense orgull futbolístic. I el resultat torna a posar en evidència que Guardiola arrisca i a més, sap guanyar i perdre. Actitud personal i esportiva. Mourinho només sap guanyar. I és bo no perdre la formació  de base de vista per molta rivalitat que existeixi. És tan diferent una filosofia de l’altre! El Barça és col·lectivitat, plasticitat, tècnica

Música / Lovers in Japan # Coldplay

Gerard Piqué ho ha aconseguit. S’ha convertit un exemple clarificador. Ha sabut rendibilitzar el fenomen Shakira per demostrar quina potencialitat se li poden treure a les xarxes socials. Efecte viral 2.0 total! Un jugador de futbol que entra en aquest nou canal de comunicació i, encara que sigui a títol individual, ha aconseguit el somni que voldria qualsevol empresa per dimensionar la seva marca entre els usuaris. I a cost pràcticament zero. Amb una foto ha marcat la pauta informativa i, a més, ha sabut especular amb la informació i controlar els temps de cara a la gran maquinària de consum que genera la premsa rosa. Relació oficialitzada amb la cantant colombiana i un aquí us ho deixo. I sense recompensa per l’exclusiva.

Hi ho ha fet, amb l’astúcia de jugador, com si fos al camp, amb la precisió i autocontrol que necessita quan juga per demostrar que és un dels millors defenses del món. I quin mèrit té? Qué ell està mesurant molt bé el missatge que vol donar a Twitter i Facebook. I ara, ja està processant tot el boom mediàtic que s’ha generat al voltant d’un dels seus amics que era en la imatge i que ha causat sensació: el de la camisa a quadres. En aquest sentit, sempre hi haurà un abans i un després d’aquesta posada en escena. L’únic perill que té ara el jugador és que tota aquesta gran sensació no entri al vestidor del Barça, encara que d’això segur que se n’ocupa el mateix Pep Guardiola, que no vol Cristianos i Gutis a la plantilla.

Música / How Many Times #  Ayo

Em va agradar molt ser ahir a l’Stade Aimé Giral per gaudir de l’espectacle que va oferir la USAP en el matx de la Copa d’Europa de Rugbi contra els Scarlets Llanelli. La victòria i els cinc assajos van donar la victòria als de Perpinyà (37-5) i va servir per classificar-se com a líders del grup 5 de la primera fase de la Copa d’Europa. Això servirà perquè disputi els quarts de final a Barcelona, entre el 7 i 9 d’abril, contra el Toló. Màxima rivalitat. I és una llàstima que no pugui ser al Camp Nou després del recent acord amb el Barça. Dídac Lee, directiu del Barça, present ahir a Perpinyà va destacar que és millor que es jugui l’encontre en un estadi on es vegi un ple absolut. Hi ho serà. Però el Camp Nou té un encant incomparable, similar a Wembley.

La roda de premsa de l’entrenedor de la USAP, Jacques Brunel, va ser un monòleg sobre el fet de jugar aquest partit a Barcelona. I la seva opinió sobre l’experiència. Serà un gran esdeveniment i la il·lusió d’un equip de la Catalunya Nord que cada vegada més mira a Girona i Barcelona per teixir vincles i evidenciar que la catalanitat pot anar més enllà d’uns colors i l’hime de L’Estaca. Es van trencant prejudicis, posant les bases del que pot ser un emblema més en clau catalana i potenciant un referent europeu del rubgi amb identitat.

Música / Terra Trencada #  Beth

Demà se sabrà qui guanya la Pilota d’Or 2010: Iniesta, Xavi o Messi. Serà un gran mèirt per al Barça i també per a una filosofia de practicar aquest esport i voler transmetre uns valors de formació. Gran mèrit que, probablement, serà llegendari, com gairebé tots els registres que està aconseguit aquest equip. Posats a triar un jugador, m’agradaria que fos Xavi, tot i que ja s’ha donat per guanyador Iniesta. Tots tres s’ho mereixen i han obtingut els resultats per aquest assolir aquest gran reconeixement. Diria que tant Messi com Iniesta ja han tingut els seus moments de glòria i que ara hauria de ser el moment de Xavi per culminar la seva gran trajectòria com a futbolista, però també com a esportista. Xavi és un jugador 10 per al Barça. És, juntament amb Puyol, les dues ànimes més fortes d’aquest Barça total que lidera i gestiona Pep Guardiola i el seu staff -massa sovint els oblidem dels tècnics que l’envolten-. Però és que Luis Enrique també fa una tasca admirable amb el Barça B. Xavi, doncs, encarna una filosofia de jugar a futbol i de com viure’l des de dins -passió i autocontrol-, en temps que sembla que els futbolistes poden ser tractats com mercenaris a canvi de molts milions.

El mateix reportatge 550 de TV3 ens ho va evidenciar. Ja sabem que “només” són futbolistes i es poden sentir uns privilegiats, però són un mirall i un referent per als més joves. Com possiblement els cantants. Per això és molt positiu que trasmetin uns valors als infants més enllà de ser grans futbolistes. Xavi, per exemple, és l’antònim de la filosofia galàctica del Real Madrid i el que encarnen jugadors com Cristiano Ronaldo o la personalitat de Mourinho. És per això que més enllà de les victòries, títols i el gran joc, hem d’agrair que la fàbrica de La Masia vulgui formar futbolistes i persones amb la supervisió de Carles Folguera, que no es cansa de repetir que primer són els estudis. Per això el premi de La Pilota d’Or potser hauria de ser repartit a parts iguals i premiar el valor de la formació de La Masia.

Música / Let Me Go # 3 Doors Down

La tercera edició del NITS (Negocis, Innovació, Tecnologia i Societat) amb Antonio Maceiras va ser una pluja d’idees entorn la gestió de l’esport professional. Només de pensar que l’esport professional ja mou l’1,7% del PIB és prou evident com per reflexionar sobre què està pensant en els clubs d’elit i com es gestionen més enllà del suport dels seus seguidors i aficionats. L’Antonio ho va deixar clar d’entrada, l’esport a Europa és vist com a passió, “lligat a un sentiment”, mentre que als Estats Units és valorat com un  entreteniment que forma part de l’oci. I l’NBA, que ell coneix bé, és la combinació “d’esport, espectacle i negoci”.  Durant el seu relat, va deixar anar una relació de frases sobre la gestió professional dels clubs però  crec que també encaixarien en una filosofia d’empresa o una institució pública. D’entre el conjunt d’idees força que va oferir durant la conferència, us en destaco les que penso que més us poden interessar.

- L’NBA treballa orientada cap a l’oci esportiu i és un model en el qual en podem aprendre moltes idees.

- Missió, visió i valors. Tant clàssic a l’empresa però tan poc freqüent a l’empresa.

- És fonamental diversificar el pressupost. Un exemple: a l’Akasvayu Girona el 80% dels ingressos anuals venien del patrocinador. I això era dramàtic per fer-lo viable.

- La Marca Girona és molt bona, funciona de punta a punta de la demarcació.

- La gestió del club s’ha de basar en la qualitat, el rigor i la professionalitat.

- No hi ha una escola de directius esportius. I què difícil és ser directiu! Dedicar temps, diners, viure en tensió, no cobrar, ser criticat…

- El superàvit és la perversió del sistema: quan més ingresses, més gran serà el dèficit.

- La crisi també passa factura als clubs. Només cal veure la franquícia de Detroit com passa per una situació dramàtica per la crisi de l’automòbil.

- El ticketing és la força del club, que no oblidem que depèn dels nostres seguidors-clients.

- Al Barça mai li ha fallat el soci.

- El 40% dels ingressos de l’NBA són gràcies al ticketing i aquí no estem tan lluny i comencem a anar ben encaminats.

- La relació del pressupost hauria de ser al 33% del ticketing, els drets televisius i el marquèting.

- Les despeses de personal suposen el 70-80% del pressupost del club.

- Els San Antonio Spurs tenen set categories per definir els jugadors.

- Vivim en un món esportiu en el qual els clubs es dediquen a passar les setmanes.

- És vital establir una filosofia de club a mitjà i llarg termini i tenir una política esportiva que fos considerada com una constitució.

Música / Can’t Stop This Thing We Started # Bryan Adams