Catalunya estrena President. Per primera vegada ho serà Artur Mas, el nou líder d’aquest país petit. És el quart d’aquest segle XXI després de Pujol, Maragall i Montilla. I la tercera M consecutiva. Just quan era la seva última oportunitat com a candidat, a la tercera, el líder de CiU ho ha aconseguit. I té el seu mèrit. No són temps fàcils, ni de bonança econòmica, però sempre esperem del President que ens ajudi a enfortir el nostre país petit. Així hauria de ser. S’acaben set anys del pacte tripartit de les esquerres, amb les llums i ombres d’una etapa, i ara arriba l’hora d’un nou lideratge en majoria simple. Són temps de rigor, empenta, seriositat, exigència, transparència, valentia i gestió financera. Som-hi! Deixem les excuses i els retrets, i aprenem dels grans errors, especialment, els que han generat més descrèdit entre la societat.

Amb l’esperança de desitjar-li sort, animar-lo a liderar aquest nou mandat i formar part del que demanava: “no és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó què podem fer cadascun de nosaltres per Catalunya”. Del seu discurs, m’ha agradat la gratitud de dues frases que deixo a continuació:

• “Després de tots aquests anys i experiència acumulada, no em sento salvador del país, sino simplement un servidor”.
• “Jo no ho he tingut fàcil per arribar fins aquí”.

Música / Has vist la pluja? # Ivette Nadal

Les deu valoracions que vaig enviar a Twitter durant la nit electoral com a seguiment de les eleccions catalanes del 28-N. Ara és el moment de l’anàlisi i les reflexions, però vistos els resultats, s’han complert força els pronòstics, tot i que s’han accentuat dos posicions: la davallada del lideratge de Puigcercós a Esquerra i, per contra, l’entrada de Laporta a la política catalana (en els mítings de SI proclamaven que ERC “anava lent”). Mas fa bons els pronòstics a la tercera, dilapida el Tripartit, i fa tornar Convergència set anys després. Ha fet una campanya sòlida, seriosa, i solvent i conscient del mal moment econòmic, ha preferit deixar-se de proclames al vent. I està molt clar que haver defensat tan malament l’obra de govern ha enterrat el llegat del Tripartit i, després, el Pacte de l’Entesa. I mentrestant, la dreta espanyola a Catalunya avança amb solvència i ja és una realitat el fracàs de Reagrupament amb Carretero i l’atreviment de la Nebrera.

Valoració 10: Mas ho aconsegueix a la tercera i CiU torna 7 anys després. Arriba en un mal cicle econòmic però el país l’ha reclamat.

Valoració 9: Laporta és l’altre gran guanyador de la nit. Sense programa i en 4 mesos, ha obtingut 4 escons. Gran avís de futur!

Valoració 8: Es confirma la mala defensa del Tripartit en la gestió de l’obra de govern per mantenir les esquerres al poder.

Valoració 7: Lamentablement, el que ha aconseguit Cidadanos té mèrit. Ningú volia, però continuen amb 3.

Valoració 6: Puigcercós admet la gran patacada però no tira la tovallola com Montilla.

Valoració 5: Tal com s’havia especulat en les enquestes, Montilla obre la porta de la successió a la favorita: Montserrat Tura.

Valoració 4: Com pot ser que després de la manifestació del 10-J l’independentisme perdi +- 10 escons!

Valoració 3: Valoració 3: Zapatero, com Houston, té un problema a Catalunya si es valora en clau espanyola.

Valoració 2: Esquerra pateix una davallada històrica per desmèrits propis. Arraconar el Carotisme ha tingut un preu molt alt.

Valoració 1: Suposo que el PP recull els efectes de “La Roja” per passar de 14 a +- 19.

Música / Human # The Killers

Interessant el projecte que han creat Xavier Peytibi i Juan Víctor Izquierdo -dos activistes polítics- amb aquesta porra electoral sobre el 28-N. Fàcil, pràctica, oportuna, i amb bon esperit de compartir. A través de Beers&Politics 2.0 han plantejat una proposta més per promoure la participació a través de la xarxa, com un altre repte destacable com és web d’Elecciones. Noves tendències a  les quals ens anirem acostumant. Alhora de fer la porra, m’ha agradat tenir algunes coincidències amb altres persones que segueixen l’actualitat política catalana i són actius a internet. Travesses polítiques que també poden ser partidistes o fictícies però conviden a participar-hi de manera lliure i voluntària. Esperit internauta. D’aquí a 48 hores sabrem qui ha encertat amb el resultat, en temps de l’era digital que la jornada de reflexió cada vegada té menys sentit.

Música / The Beautiful Ones # Suede

El Parlament pot anunciar demà una decisió històrica, que tindrà una gran transcendència social, mediàtica i internacional, ja que els 135 diputats hauran de decidir si modifiquen la Llei de protecció dels animals per prohibir les corrides de toros a Catalunya. La decisió de CiU i PSC, que són els dos partits majoritaris, de donar llibertat de vot als seus diputats ha fet que el resultat de la votació sigui una incògnita, tot i que tot apunta que la prohibició és més probable que s’aprovi. El debat va arribar a la cambra catalana a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que va recollir més de 180.000 signatures, i que ha forçat els partits a posicionar-se en un debat polèmic al final de la legislatura. Va ser el 18 de desembre, després de què es rebutgessin les esmenes a la totalitat per 59 vots a favor, 67 en contra i 5 abstencions. Una vegada se sàpiga el resultat, serà un motiu de polèmica més per dividir políticament encara més la relació entre Catalunya i Espanya a les portes de les catalanes i degut a tants interessos prevaldrà malauradament els condicionants de per què cal prohibir-les o, com a “salvació”, tornar el torno als camps després de les banderilles.

A més, la Plataforma PROU, impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per abolir les corrides de toros a Catalunya, informarà de la votació al Parlament a través de les xarxes socials Twitter i Facebook. Des d’aquestes eines, els internautes podran seguir al minut el desenvolupament d’una decisió que pot ser històrica amb la informació que hi vagin publicant els responsables de comunicació de la plataforma, que va recollir més de 180.000 signatures per tirar endavant la ILP. El compte a Twitter és ww.twitter.com/prouilp i el grup del Facebook és ‘ILP Prou!’.

Música / White Lies # Mr Hudson

El sopar tertúlia amb Ernest Benach (el seu apunt), dimecres al Restaurant el Coure, va suposar una pluja d’idees constant entorn el concepte de la política 2.0. Amb persones amb visions internes com les del mateix president del Parlament i implicats del món polític com Montserrat Capdevila, Carme Sánchez i José Antonio Donaire, que es van relacionar amb les opinions externes dels assistents, principalment blocaires. Benach va ser transparent amb tots els temes que es van anar tractant -res d’off the records- i que entraven dins el guió de la distància curta: Parlament 2.0, el seu nou llibre Política 2.0, el Tripartit, la llei electoral, la desafecció política augmentada per la crisi, el finançament de partits i les eleccions al Barça. Ens en vam deixar un de pendent: les vegueries.

Benach va desfilar la vetllada parlant del Parlament a les aules després de la recent visita en instituts com l’IES Agustí Serra de Sabadell, i tot seguit, sense guions, es van anar desgranant temes d’actualitat com l’obertura del debat parlamentari a la xarxa -serà un gran avenç-, la presentació del seu nou llibre en format paper i digital -el presenta el 9 de març i “recomano que es llegeixi amb l’e-book”-, la seva decepció pel procés de la llei electoral al Parlament-”la llei electoral era fàcil de fer perquè hi havia una base”-, les dificultats de la conciliació familiar amb l’activitat política, el convenciment que en dues legislatures “votarem per internet” i  la demostració que seguirà les eleccions del Barça -”i votaré”. Mentre que la sortida d’Ernest Maragall va preferir no parlar-ne i el seu futur polític amb vista les eleccions va quedar en un interrogant.

Va ser un sopar tertúlia molt distès, reflexiu, amb visions crítiques pel moment actual de crisi i la gestió de l’administració, però amb l’esperança de gaudir d’una bona oportunitat de deixar anar la imaginació pensant que Catalunya es va construint a base de la política real, però també amb la 2.0, amb un Parlament que vol ser 2.0, el seu president també  i que el seu llegat escrit serà el llibre però també amb l’esperança i el convenciment  que ho sigui l’activitat parlamentària.

Música / Last Of The Rock Stars # Elliot Murphy

Com era d’esperar, la direcció del PP de Madrid havia de guanyar el pols amb València. Al final, Rajoy ha imposat a Camps la destitució de Ricardo Costa, Ric com se’l coneix. Calia un cap de turc a tot l’afer del cas del cas Gürtel per intentar passar pàgina. El president valencià és qui n’ha acabat pagant les conseqüències perquè calia mostrar públicament que des de Génova és on pilota tot l’aparell del partit. Però si Costa parla, acabarà de morir políticament matant i encara pot enriquir molt més el sumari del cas. Els 17.000 folis públics de més de 50.000 encara poden ser pocs si Ric Costa acaba rebel·lant més informacions. Sens dubte que del cas Gürtel sabia o escoltava: va amb el càrrec. Però com tants altres.

Complert l’objectiu, ara el PP intentarà refer les esquitxatges de sang escampades arreu del PP i tallar a temps els circuits de connexions, ja que aquest lamentable cas no és res més que l’evidència de les irregularitats del finançament de partits i com funcionen segons quins mecanismes quan s’activa el pla B (diner negre) perquè tot funcioni com si fos el pla A (dins la llei).

Música / Something Between Us # Belasco

“Gràcies” Iberia (i tot el lobby de poder que encarna) per apostar des d’avui mateix per a l’aeroport del Prat i no esperar que es “cremi” Spanair en la inauguració de la nova terminal T1 (ja vindrà passat l’estiu).

“Gràcies” Iberia per voler que el Prat sigui un aeroport de primer nivell internacional i pugui tenir un hub (nus) ple de vols internacionals a l’Àsia i Amèrica.

“Gràcies” Iberia per recordarnos que som en l’era de les infraestructures i saber, per desgràcia nostra, que no tindrem mai un aeroport tan internacional com el de Barajas, París, Londres, Amsterdam…

“Gràcies” Iberia per haver creat amb oportunisme Clickair i demostrar-nos que també es pot competir amb vols barats amb Vueling, una petita companyia nascuda des de Catalunya gràcies a la inversió de Lara Bosch.

“Gràcies” Iberia per exemplificar-nos que no tenir un aeroport de primer nivell europeu ens fa mal com a ciutat, territori i país, perquè sinó tenim vols intercontinentals també perdem un tipus de client de nivell alt, tant empresarial com turístic (quedem com a segona destinació després de Madrid).

“Gràcies” Iberia per ser a One World i saber que ens queda Star Alliance a través d’Spanair i que els nostres referents són ara, per exemple, aeroports com els de Frankfurt i Munic, amb la connexió molt necessària amb Lufthansa.

“Gràcies Iberia” per mostrar-nos a quina categoria hem de jugar amb aquest “nostre” aeroport que no té les mateixes portes d’embarcament que Barajas, ni una sala vip de primer nivell, ni ens arriba encara la línia de metro i el tren (i som a 18 quilòmetres del centre urbà).

I “gràcies” Iberia per mostrar-nos a Barcelona i els catalans que al Prat tenim una joguina d’aeroport (ja només hi falta Ryanair per acabar-lo de rebaixar) al costat de Barajas.

Però per tot això i més Iberia (i poders fàctics), dispensi’m però “no”, gràcies.

Música / We’re From Barcelona # I’m From Barcelona

D’entrada he de reconèixer el meu partidisme a favor de la revolució 2.0 del canvi que propugna el Parlament de Catalunya a través de la figura del president Ernest Benach. Però no deixa de ser cert que ahir al PCiT de la UdG (m’agrada el record de l’edfici a la figura de Jaume Casademont) va fer una conferència interessant i pedagògica. Inesperada per als qui no coneixen les seves intencions d’aixecar la senyera 2.0 a través de la cambra catalana. Però al mateix temps vaig lamentar, tot i l’afluència a la sala, la poca resposta universitària. És la primera vegada que un president del Parlament fa una conferència al Parc de la UdG i és la primera vegada que el complex pot tenir l’oportunitat de tenir una repercussió mediàtica més enllà de les vingudes monàrquiques. I si les visites de la reialesa desperten polèmica, tampoc és just que la conferència d’Ernest Benach no tingués el suport i la trascendència que mereixia. Una demostració més que la universitat també està molt més polititzada del que hauria d’estar i que, tot i els entrebancs que es troba pel camí, el president del Parlament està decidit a gestionar el canvi 2.0 de la nostra política.

Hi ha dubtes, interrogants i incògnites (ingredients lògics) respecte aquesta nova Revolució Digital, però les societats també van avançar amb les mateixes esperances i desil·lusions quan van afrontar altres grans canvis que ara mirem ja com si fossin salts històrics en el temps. I si Catalunya ha arribat on és, sempre ha estat per liderar els nous processos socials. Com aquest, com en el que comença a creure la nova societat del coneixement i com en el que creiem encara només alguns. Però la gran oportunitat que tenim com a col·lectiu no pot quedar deslluïda pels encara interessos de molts als temors als canvis sinó que la mateixa interacció durant la conferència amb els diputats José Antonio Donaire i Carles Puigdemont demostra que la política ja ha canviat. I que necessita que algú lideri amb convicció aquest canvi. De fet, com ha passat sempre al llarg de la història que hem forjat.

Música / Redemption Song # Rihanna

El Parlament 2.0 ja és una realitat i m’agrada molt com ho ha resumit el sempre eficient Xavier Peytibi al seu bloc. Com m’agrada aquest discurs del president de la cambra, Ernest Benach, per sintetitzar aquesta obertura del Parlament al món d’Internet: com si caiguessin els pilars de l’edifici del Parc de la Ciutadella. Perquè la ciberpolítica és una realitat evident i ell n’és un exemple a través de formats com els blocs, el microblocs (Twitter, que cada vegada té més presència), les xarxes socials (Facebook) o el mateixos canals de vídeo (You Tube). Per això, en saber-se la notícia, les reaccions a Twitter van ser lloables i les resumiria amb la frase de Marc Teixidor.

Ara ja no hi ha excuses perquè un diputat o diputada pugui interactuar amb la societat i pugui crear aquest camí d’anada i tornada amb els ciutadans, les entitats o les associacions. De fet, ja està passant, i  amb un esperit lliure que potser recordarem sempre més. És una aposta necessària més de la política catalana per liderar aquest canvi en la societat del coneixement i apostar per les TIC a escala local i global, que obre moltes més oportunitats. I és una obertura amb esperit positiu i un canvi que no ho serà fins que la nostra política i els polítics no s’ho acabin de creure. I tot i que hi ha reticències i entrebancades inevitables per la competència política, la societat progressa i el Parlament està obligat a promoure canvis com aquest. Perquè en el fons president Benach, “ladran, luego cabalgamos“.

Música / Reus # Whiskin’s

PD: Agraeixo la recepció del president Benach a la nostra associació STIC.CAT. Quedaria sorprès de les reaccions satisfactòries per acompanyar-nos: de punta a punta de Catalunya.

PD2: Llibre rebut: En la campaña de Obama (Ed. Niberta), de Jordi Pérez Colomé.

PD3: Enllaç pendent a temptacions: Restaurant Mimolet. Disculpa’m David.

Aquest reportatge de l’Entre línies sobre Ernest Benach es converteix en l’evidència contra el periodisme partidista i interessat. La nostra realitat parlamentària demostra que els temps han canviat i que si les escoles no han de tenir parets en la nova societat del coneixement, la cambra catalana, tampoc. Però ara ja és tard perquè el president Ernest Benach va fer marxa enrere per evitar més polèmiques.  Debilitats institucionals. Pocs van donar-li suport. Fins i tot, massa pocs del seu partit i del govern. Debilitats partidistes i globals.

Però amb el temps hi sortirà guanyant el qui més s’ho mereix: perquè creu en la institució i en el país. I en les TIC. I tot i el que es digui per interès polític i les intoxicacions, el nostre president li dóna vint voltes a José Bono. Ai president del Congrés si aixequéssim la catifa… I ja no parlem de l’heroïna Esperanza Aguirre., que va fugir de Bombay sense escrúpols. Però clar, a les espanyes el patrotisme ven i s’enalteix, tot el contrari de Catalunya. Amb l’esperança que tots plegats n’aprenguem…

Música / Estacio # Mart’nália e Luiz Melodia