La crònica a El Punt Avui sobre les reaccions 2.0 per la històrica decisió d’ETA, amb la protagonisme de l’etiqueta #agurETA, que va ser trending topic mundial. 43 anys després, es confirma que la manera de compartir la gran notícia ha estat més digital que a través d’actes habituals, presencials en places i ajuntaments, i com s’ha evidenciat la mundialització de la informació en temps rècord per la nova Revolta Digital. Temps de transformació digital amb l’oportunitat de descriure cada usuari la seva visió dels capítols de la història al mateix temps que es produeixen.

Música | Forever and ever amen # The Drums

Catalunya estrena President. Per primera vegada ho serà Artur Mas, el nou líder d’aquest país petit. És el quart d’aquest segle XXI després de Pujol, Maragall i Montilla. I la tercera M consecutiva. Just quan era la seva última oportunitat com a candidat, a la tercera, el líder de CiU ho ha aconseguit. I té el seu mèrit. No són temps fàcils, ni de bonança econòmica, però sempre esperem del President que ens ajudi a enfortir el nostre país petit. Així hauria de ser. S’acaben set anys del pacte tripartit de les esquerres, amb les llums i ombres d’una etapa, i ara arriba l’hora d’un nou lideratge en majoria simple. Són temps de rigor, empenta, seriositat, exigència, transparència, valentia i gestió financera. Som-hi! Deixem les excuses i els retrets, i aprenem dels grans errors, especialment, els que han generat més descrèdit entre la societat.

Amb l’esperança de desitjar-li sort, animar-lo a liderar aquest nou mandat i formar part del que demanava: “no és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó què podem fer cadascun de nosaltres per Catalunya”. Del seu discurs, m’ha agradat la gratitud de dues frases que deixo a continuació:

• “Després de tots aquests anys i experiència acumulada, no em sento salvador del país, sino simplement un servidor”.
• “Jo no ho he tingut fàcil per arribar fins aquí”.

Música / Has vist la pluja? # Ivette Nadal

Em va agradar escoltar dilluns, durant l’entrega dels Premios Protagonistas de Punto Radio, el que està preparant el fotògraf Eddy Kelele. Des de fa pràcticament un més, aquest fotògraf de Click!ArtFoto acompanya Artur Mas des que va començar la campanya i ho farà fins que arribi a ser investit president de la Generalitat. Ja hem coincidit en tres ocasions durant aquests dies i Eddy Kelele ja és com un més de la comitiva d’Artur Mas. Seguint el candidat a totes hores i en moments molt personals, li ha permès obtenir un conjunt de fotografies que serviran per a un llibre. I també s’ha guanyat l’etiqueta de la “parella de fet” de Mas per estar tant temps junts.

L’objectiu de retratar el candidat de CiU, al final, tindrà premi per la recompensa de la presidència. Era un risc i una inversió apostar per Mas, però amb els pronòstics a favor, per primera vegada s’haurà realitzat un llibre d’imatges d’un candidat presidencial a l’estil dels que s’editen als Estats Units. Kelele té molt bon material gràcies al recull d’imatges gràfiques així com també un retrat més personal, que al final ens relataran la seqüència de la cursa cap la presidència. Veure’m, per tant, un doble retrat: el real i el més personal, amb un fotògraf captivat pel protagonista.

Música / Something More # Train

Les deu valoracions que vaig enviar a Twitter durant la nit electoral com a seguiment de les eleccions catalanes del 28-N. Ara és el moment de l’anàlisi i les reflexions, però vistos els resultats, s’han complert força els pronòstics, tot i que s’han accentuat dos posicions: la davallada del lideratge de Puigcercós a Esquerra i, per contra, l’entrada de Laporta a la política catalana (en els mítings de SI proclamaven que ERC “anava lent”). Mas fa bons els pronòstics a la tercera, dilapida el Tripartit, i fa tornar Convergència set anys després. Ha fet una campanya sòlida, seriosa, i solvent i conscient del mal moment econòmic, ha preferit deixar-se de proclames al vent. I està molt clar que haver defensat tan malament l’obra de govern ha enterrat el llegat del Tripartit i, després, el Pacte de l’Entesa. I mentrestant, la dreta espanyola a Catalunya avança amb solvència i ja és una realitat el fracàs de Reagrupament amb Carretero i l’atreviment de la Nebrera.

Valoració 10: Mas ho aconsegueix a la tercera i CiU torna 7 anys després. Arriba en un mal cicle econòmic però el país l’ha reclamat.

Valoració 9: Laporta és l’altre gran guanyador de la nit. Sense programa i en 4 mesos, ha obtingut 4 escons. Gran avís de futur!

Valoració 8: Es confirma la mala defensa del Tripartit en la gestió de l’obra de govern per mantenir les esquerres al poder.

Valoració 7: Lamentablement, el que ha aconseguit Cidadanos té mèrit. Ningú volia, però continuen amb 3.

Valoració 6: Puigcercós admet la gran patacada però no tira la tovallola com Montilla.

Valoració 5: Tal com s’havia especulat en les enquestes, Montilla obre la porta de la successió a la favorita: Montserrat Tura.

Valoració 4: Com pot ser que després de la manifestació del 10-J l’independentisme perdi +- 10 escons!

Valoració 3: Valoració 3: Zapatero, com Houston, té un problema a Catalunya si es valora en clau espanyola.

Valoració 2: Esquerra pateix una davallada històrica per desmèrits propis. Arraconar el Carotisme ha tingut un preu molt alt.

Valoració 1: Suposo que el PP recull els efectes de “La Roja” per passar de 14 a +- 19.

Música / Human # The Killers

Interessant el projecte que han creat Xavier Peytibi i Juan Víctor Izquierdo -dos activistes polítics- amb aquesta porra electoral sobre el 28-N. Fàcil, pràctica, oportuna, i amb bon esperit de compartir. A través de Beers&Politics 2.0 han plantejat una proposta més per promoure la participació a través de la xarxa, com un altre repte destacable com és web d’Elecciones. Noves tendències a  les quals ens anirem acostumant. Alhora de fer la porra, m’ha agradat tenir algunes coincidències amb altres persones que segueixen l’actualitat política catalana i són actius a internet. Travesses polítiques que també poden ser partidistes o fictícies però conviden a participar-hi de manera lliure i voluntària. Esperit internauta. D’aquí a 48 hores sabrem qui ha encertat amb el resultat, en temps de l’era digital que la jornada de reflexió cada vegada té menys sentit.

Música / The Beautiful Ones # Suede

Montserrat Tura va ser la convidada al Restaurant La Florença. Sopar distès, a tocar l’inici de la campanya electoral per al 28-N, i amb una consellera que arriba puntual a la cita i amb ganes de conversar. S’expressa amb claredat, exposa les idees de manera concisa i encetem el diàleg amb la qüestió de la identitat. Defensa amb fermesa els seus ideals socialistes -amb la divergència d’alguns tertulians- i els combina amb preguntes que van relacionades, fent salts en el temps, amb la història de la seva família. En algun punt, admet emocionar-se. Lògic. Anem desgranant més temes i passem a l’actualitat amb algun off the record que cal respectar. La relació PSC-PSOE, els mass media, els rols periodístics, Madrid, el pacte de l’Entesa, Barcelona, la justícia, les pressons, els Mossos, el finançament, les infraestructures…

Es va sentint còmode a mida que avança la nit, no denota cansament i sovint destaca la joventut del nostre grup -li agraïm- mentre deixa constància de les conegudes preferències sobre Pasqual Maragall, Palamós, la seva bicicleta… I com no… Mollet, que li té el cor robat. Es fa tard, foto de grup, i ens acomiadem de la primera convidada dona amb qui compartim taula i que deixa el llistó molt alt.

La idea és de Genís Roca. Conversant relaxadament dissabte, a Torroella, va comentar un apunt que em sembla interessant de divulgar. A un mes i mig de les eleccions catalanes, en funció de quins siguin els resultats, el govern de la Generalitat del 2010 és molt probable que sigui el primer que haurà d’afrontar el canvi digital; o sigui, les respectives conselleries hauran de fer el traspàs de canvis de contrasenyes de blocs, Twitter, Facebook, Flickr… Tant si es repeteix el Tripartit, que probablement no repetirà les mateixes conselleries, com si torna  Convergència en coalició o en solitari. Són els innovadors canals de comunicació socials producte dels nous temps i que, fins ara, degut a l’entesa de la coalició de les esquerres, cada partit ha seguit el seu criteri i procediment. Ara, passi el que passi a partir del dia 29-N, és probable que aquest executiu sigui també el primer que afronti aquest primer canvi producte de la nova societat de la informació. Temps líquids cada vegada són més socials, més arrelats en el nostre dia a dia.

Música / Multiply # Jamiel Lidell

Els twitts que va penjar Lluís Recoder ahir al migdia i la reacció que va tenir del conseller Joaquim Nadal, amb posteriors intervencions com les de Jordi Cuminal, Joan Puig i Eudald Casadesús. Una suma d’interaccions sense filtres (al marge queden els assessors i periodistes), en línia i a través de la xarxa de microblocs Twitter. És un nou escenari polític que s’estrena per a aquestes eleccions catalanes del 2010. Són interaccions obertes, innovadores, interessants si són creatives i, diguem-ne, a pit descobert dels protagonistes en només 140 caràcters. Potser ni es guanyaran ni es perdran vots, però és l’evidència de la pugna pel posicionament partidista a la xarxa. Més e-política.

Recoder:

Parla Artur Mas:queda molta feina per fer per guanyar les eleccions,avui hem aprovat el programa del canvi 1:15 PM Sep 12th vía ÜberTwitter

A. Mas: quan parlem de canvi,ho fem del canvi en profunditat que el nostre país necessita,no només d’un canvi de persones 1:17 PM Sep 12th vía ÜberTwitter

Mas: l’estil del proper govern ha de ser seré, tranquil,constructiu, que inspiri confiança.Ha de tenir projecte. 1:21 PM Sep 12th vía ÜberTwitter

Mas: encara no sabem que pensa el President de la Generalitat de la reforma laboral que ha fet el seu partit 1:23 PM Sep 12th vía ÜberTwitter

Nadal:

Amb respecte i distància, per les piulades de @lluisrecoder sobre Duran Lleida tot em sona a fórmules molt obsoletes.no hi veig cap canvi. 1:25 PM Sep 12th vía Twitter for BlackBerry®

@lluisrecoder Ha dit Mas què li sembla a ell? Li sembla curta? 1:26 PM Sep 12th vía Twitter for BlackBerry® en respuesta a lluisrecoder

Recoder:

@quimnadal ha dit que el president l’interpela constantment però en canvi no opina sobre un tema important com aquest 1:40 PM Sep 12th vía ÜberTwitter en respuesta a quimnadal

Cuminal:

@quimnadal @lluisrecoder no nomes tenim programa tb tenim persones. Un canvi? @santivila vs @quimnadal a girona:canvi i renovacio!

Puig:

@lluisrecoder La renuncia al concert per Roca, va ser letal, ara és molt més fàcil la independència que no el concert, 1:39 PM Sep 12th vía web en respuesta a lluisrecoder

@lluisrecoder @quimnadal i tant el nou tripartit: CDC, UDC, i PSC o PP 1:45 PM Sep 12th vía web en respuesta a lluisrecoder

Recoder:

@joanpuig la renuncia va ser dels qui eren majoria a Catalunya el 77, nosaltres erem els 4rts.No estic d’acord amb això que dius 1:41 PM Sep 12th vía ÜberTwitter en respuesta a joanpuig

Casadesús:

@quimnadal A on realment tot em sembla molt obsolet és al llibre que presenteu aquests dies a les comarques gironines. hace cerca de 23 horas vía ÜberTwitter en respuesta a quimnadal

@quimnadal Hi he fet una bona fullejada procurant ser objectiu, cosa q sempre intento i pot ser no sempre aconsegueixo, i per a mi cap novetat hace cerca de 22 horas vía ÜberTwitter

Nadal:

@ecasadesus Deu ser qno l’has llegit o el llegeixes condicionat perquè està farcit d’idees i queda molt lluny de cap partidisme. Objectivitat hace cerca de 23 horas vía Twitter for BlackBerry® en respuesta a ecasadesus

Música / El Calavera # Roger Mas

Solidaritat Catalana acaba de presentar aquest vídeo a YouTube per estimular la participació per a la Diada de dissabte. Una bona creació més. És un concepte electoral més dels que s’han fabricat per a l’Onze de Setembre i que és la demostració del posicionament dels partits polítics, però al mateix temps evidencia la convicció de tenir un esperit interactiu amb els internautes d’aquí a les eleccions del 28-N. Aquest nou curs electoral, amb les novetats de SC i Reagrupament, serà més competit electoralment, però també a internet per les eines 2.0 que tant els polítics, partits, simpatitzants i militants tenen al seu abast. Webs, blocs i xarxes socials pugnaran per mobilitzar l’electorat i ser els més predominants i consultats.

El fenomen Obama del novembre de 2008, tot i el seu llegat com a referent a internet, és un altre estadi per a l’escenari de Catalunya però les bases i les “cuines” fa temps que estan preparades per actuar. És un lluita de menys de 90 dies en la qual cap partit voldrà quedar-se enrere per no dominar el mitjà predominant: com ho van els diaris, les ràdios i les televisions en el seu moment. Tan de bo hi hagi joc net, transparència i rigor informatiu. És la base perquè junts, tot i les diferències polítiques, aprenem a millorar en la nova societat del coneixement. De moment, la xarxa és un gran oasi de llibertat.

Música / Thank U # Alanis Morissette

La societat civil catalana va demostrar en la manifestació d’ahir a Barcelona que està molt per davant dels nostres representants polítics. És igual si la xifra final és de mig milió o dos milions de persones. La resposta és imponent i prou evident com perquè la reivindicació no s’acabi a la tardor, diluïda per les constants divisions entre el catalanisme. Espero que els nostres polítics, en els qui cal confiar agradi o no, entenguin el missatge unitari i no el destrossin per les fractures electorals partidistes que ja es divisen. La manifestació del 10-J té un valor preuat, incalculable per com ens han fet sentir -tant formes com fons- des de Madrid, i massa preuat com per no pensar que Catalunya ha d’anar més enllà del federalisme de curta volada. Enterrat doncs per culpa del Constitucional el possible nou model autonòmic espanyol de la democràcia, amb un Zapatero que no s’ha atrevit a complir la seva segona gran promesa electoral del 2004 (la primera era l’acord de pau amb ETA a Euskadi), hem de mirar el futur pensant en el gran pòsit que té Catalunya i l’aspiració de deslligar-se d’aquesta Espanya actual. Ni ens hem de voler fer entendre com passava a l’època “Pujoliana”, ni ens volen entendre com ha passat en l’etapa d’autogovenrs PSC-PSOE. I aquest nou panorama trenca lligams, cadenes i el que tothom vulgui imaginar.

I la manifestació també ha tornat a posar en un primer pla a Òmnium Cultural. Necessari i recomfortant. Després de temps de planificar l’esperada resposta contra la sentència del TC, em sento agraït de tenir una entitat que no ha apelat al victimisme sinó a la reivindicació contra la humiliació. Estem preparat per continuar lluitant i encarar el segle XXI quan el “café para todos” reviu per les pors i les prebendes. Que aquesta crisi també obligui a reinventar la Catalunya amb la que molts i moltes somiem. Ahir van trontollar les bases existents de fa 30 anys i un avís que toca fer-ne de noves.

Música / Hey, Soul Sister # Train