Visita al Tecnocampus de Mataró pendent de feia molt temps. Sempre em sento agraït per la predisposició de Luz Fernández, que va fer de guia, i a qui considero una professional eficient després dels vincles establerts quan l’Alícia Romero era la presidenta del Tecnocampus. En el centre hi ha vida emprenedora i empresarial després de l’etapa inicial del primer any i mig: més de 100 empreses i més de 200 treballadors, amb una referència que no puc deixar d’esmentar. Cetemmsa, un gran repte, que dimensiona el  país. Durant la visita, entre molts altres reptes emprenedors, tres descobertes molt interessants que vull compartir: Verkami, Enhancing ebooks i Sandir.

- Verkami és un repte basat en el crowdfunding, que té una filosofia que s’adapta als nous temps: generar sinergies perquè els usuaris puguis “finançar projectes originals i creadors independents”.

-  Enhancing ebooks és una editorial/productora digital que desenvolupa i comercialitza continguts enriquits i multimèdia en forma d’APPs per a IPAD i tablets en general (“enhanced appbooks”). I com a marca ja dimensionen l’Àlex Rovira i en un futur proper el de l’Albert Bosch.

-  Sandir és un concepte innovador d’empresa dins del domini de la cosmètica i la perfumeria. Sandra Iruela és qui lidera aquest projecte i que aposta per dimensionar empreses i entitats a través de perfums personalitzats.

Música | No Ones Gonna Love You # Band of Horses 

Que tingueu un bon Cap d’Any i que la sort us acompanyi en el 2012. No són temps fàcils, però us desitjo que podeu complir els vostres reptes. Bons somnis. Malgrat la recessió econòmica, hem de mantenir l’esperança de progressar, convicció en el col·leciu, i creure que aquest canvi de paradigma ens ha d’aportar un futur més esperançador. Som a la Tercera Revolució Digital, en temps líquids, de panorama global però de competivitat local, d’idees constants, sobreinformació, autoaprenentatge, pantalles, multicanals… i tan de bo, com a territori i individus, podem demostrar la nostra potencialitat. L’esperit de les TIC cada vegada té més importància en les nostres vides i els qui creiem en el mitjà com a canal d’informació i hibridació hem de veure aquesta segona dècada del segle XXI com a oportunitat.

Gràcies a tots els qui heu donat suport als nostres projectes, que desitjo que siguin més i millors per al 2012. Hi posaré la màxima il·lusió: els reptes obliguen a superar-se però són fascinants. Seran compartits. Ara mateix, tinc un entorn ple d’avantatges i molt motivador. Em sento afortunat. Per tant, gràcies un any més per continuar obrint aquesta finestra al món i compartir complicitats. Som-hi un any més!

Hailu 2012!

Us desitjo bones festes amb una cançó que fa Nadal, que m’agrada, i que espero que serveixi per generar bones vibracions amb vista aquestes dies de família, amb moments per compartir, dies per tenir bons desitjos i establir les esperances amb vista el nou any.

No són temps fàcils, ho sabem, però no podem perdre l’optimisme: estic segur que hem de continuar volent progressar, generar projectes per compartir i ganes de confiar en el 2012. Us desitjo un Bon Nadal a tots els qui aneu seguint aquest blog. Salut, llum, més somnis, “no límits”, “no excuses”, idees, felicitat, llibertat i bons camins… Seguim avançant, sempre! “Get more!”

Antoni Gutiérrez-Rubí va fer molt interessant el NITS d’ahir, que era el vuitè. AGR va presentar Filopolítica per reivindicar una altra política, amb més reflexió, pauses i la recuperació de l’esperit que ens van deixar els clàssics. En temps de canvis, el protagonisme conjunt de la crisi i la Revolució Digital, un dels asesor de comunicació i consultor polític de referència, va ressaltar la importància de la nova era de les TIC i el coneixement per intentar analitzar els canvis. Va ser també la confirmació que som a l’inici de la societat líquida, digital, i en una fase de canvis, transformacions, idees, projectes, reptes i una màxima: “canvia la reputació per la jerarquia. I ara és més important el teu posicionament a Google que el DNI”.

I en la política, AGR va deixar pautes de cap on intueix el canvi: “La ciutadania digital no espera i vol combatre les injustícies amb paraules.” És per això que AGR visualitza un escenari transparent, on als polítics se’ls han acabat els privilegis i han de complir amb “exemples morals”. I en aquest escenari, AGR es mostra esperançat i proclama que són temps per a les idees i canvis de paradigma, “quan es canvia la reputació digital per la jerarquia tradicional”. Per tant, el canvi està en marxa i només intuir-lo, no vol dir que el comprenem i ens el creiem.I en va agradar la sentència quan va parlar dels cínics, que va catalogar com “els ciutadans digitals de fa 2.000 anys, ja que combatien les injustícies amb paraules”.

L’emprenedor baix-empordanès Josep Mascarós, en el moment de presentar el projecte de les infusions de ratafia, en la segona part del NITS. Brillant idea i primers bons resultats. I prepara un nou repte per continuar progressant com a empresari, després de ser un dels que ha patit la crisi de la ceràmica a La Bisbal. Molta sort i ànims Josep!

Música / You’ll Never Know # Edwyn Collins

Els Camins de Ronda són trajectes que em fascinen; i ara és una de les millors èpoques de l’any. Balconades al mar que dimensionen el millor que tenim com a territori i et fan sentir afortunat de poder-los gaudir. Natura, història, clima i mar que dimensionen el nostre enclavament al Mediterrani. I la sort de tenir-los tan a prop. Avui feia un dia radiant, com la prèvia de la primavera i l’anunci d’aquest final d’hivern. Bon temps, primers raigs de sol amb força del 2011 i onades que escampaven la brisa d’un mar intranquil. Tenies la sensació que el camí encara feia més goig. Calma entre caminants, les cases senyorials encara hivernant, jardins solitaris, i el pas d’alguns corredors que trencaven el silenci, afegint-se al fons rutinari del soroll de les onades i les gavines. Diversos turistes amb planols i bones càmeres que aprofitaven per endur-se un dels millors records que segur que poden exportar Catalunya: la bellesa d’aquests instants que ofereix la nostra Costa Brava.

Música / Use Somebody # Laura Jansen

Tindrem Twitter en català. Gràn notícia en el MWC! Serà un idioma més actuals, després que els catalans més actius ja ens haguem acostumat a l’anglès. Després, els qui ho han preferit, s’han adaptat al castellà. És un avenç notori el que ha anunciat el seu director general, Dick Costolo, però més enllà de la importància de l’idioma (a través d’una nova plataforma, el Centre de Traducció) i de la comparació per al català amb les altres set llengües actuals, el que és vital és saber per què vols utilitzar la xarxa més famosa de microblocs i quina finalitat en vols aconseguir com a persona, marca o empresa. Ara que s’ha convertit en un “boom” social i empresarial, per la possibilitat de comunicar una idea en 140 caràcters (no podem oblidar la possiblitat d’afegir-hi un enllaç), no deixa de ser un canal de comunicació més dels que tenim i tindrem.  I és fàcil demostrar si hi creus: si apostes pel canal.

El gran èxit de les aplicacions als mòbils ha transformat aquest canal de microblogging i és un servei més del que ja disposen en els usuaris mundials en els seus aparells. Com Facebook, Linkedin, Foursquare, Instagram… Són serveis cada vegada més temàtics, molts d’ells de descàrrega gratuïta, i que només fan que confirmar la gran revolució digital que vivim. I ens hem d’habituar a què tots els canvis seran ràpids. Per això en tan poc temps parlem d’aquest gran èxit de Twitter. I més endavant serà un altre nom i un altre servei.

Música / Rambling Man # Laura Marling

PD: Gairebé 50.000 dominis “.cat” en 5 anys.

La gravació del podcast NESR número 41 amb el “mestre” Lluís Foix, que té un bloc que és un referència. Foixblog. Un opinion maker que ajuda sempre a posar “llum”, molta llum, a l’actualitat.
Us podeu baixar l’arxiu fent clic aquí. Recordeu que també us podeu subscriure al NESR a la botiga iTunes

Cada vegada m’agraden més els Camins de Ronda. Són com petits balcons de la Costa Brava que ens permeten gaudir de la natura, el mar i el clima, en un marc incomparable del nostre territori que és una referència al món. Els diferents trajectes més naturals són la demostració de l’autenticitat i l’encant del Mediterrani i l’evidència de com seria la nostra costa sinó hagués sucumbit a la construcció desmesurada i, en ocasions, salvatge. Les desgràcies urbanístiques a peu de platges salten a la vista d’aprop i des de la distància, però tot i això encara es poden descobrir racons com Cala Canyers, a tocar la platja del Castell, que serveixen per preservar el millor que tenim i valorar un patrimoni únic que hauria de ser intocable per sempre més. Els milionaris de l’Estat ja poden anar comprant les millors cases de les urbanitzacions més luxoses -susposo que aviat seran els xinesos i indis- que la Costa Brava continuarà sent una marca global i única. Però l’hem de cuidar i molt.

Música / Beauty In The World # Macy Gray

Última dia a Lisboa. Un dia més de molta calor, que serveix per agrair la iniciativa del Festival dos Oceanos, de situar bombolles per descansar, llegir o escoltar música, tumbats en sacs de sorra i a una temperatura de 21 graus. Bombolles contra les altes temperatures que estic segur que les grans ciutats acabaran per instal·lar a l’estiu per facilitar l’estada dels turistes. L’últim dia és com un comiat, de tot allò que has vist i t’ha agradat però també és una lamentació per les visites pendents: un tour a l’Estadi del Benfica, creuar els dos grans ponts de la ciutat, la Reserva Natural do Estuário do Tejo, la Boca do Inferno, l’Onda Jazz… Però l’elecció final també m’il·lusiona. Visitar Sé Catedral i tenir l’ocasió de veure alguns treballs de restauració, repetir amb el Carris 23 per anar a contemplar Alfama des del Largo das Portas do Sol abans de dinar, gaudir del Restaurante Fermentaçao, provar la Conserveira de Lisboa, passejada pel Tejo, tornar a perdre’s pel Chiado, l’últim adéu a la figura de Marquês de Pombal, agrair el Festival dos Oceanos pels espectacles a l’aire lliure -en aquest cas teatre al Chiado- i sopar en un indret com Taberna do Chiado.

Passejada  nocturna final bucòlica, mentre intentes donar unes últimes vistes a la ciutat des de la cèntrica Praça do Comércio. Com el primer dia, et sents al punt de partida de la ciutat, però amb la sensació que neix una divisió. Davant del Rio Tejo, Lisboa té més encant. A la part dreta queda la història de Belém, a l’esquerra la modernitat amb el Parque das Naçoes. I enrere, la ciutat que m’ha agradat tant com m’esperava i que encara sembla viure amb la solitud dels fados. Até logo Lisboa! Demà serà el punt i final a Porto i un altre riu: el Douro.

Música / Oh Happy Day # Mariza

Després que el Festival dos Oceanos arribés a un dels moments culminants amb el concert de Cristina Branco, que presentar l’espectacle Kronos amb un públic entregat a la Praça do Municipio, és el moment d’agafar el Carris 15 i escapar-se del centre a Belém, el barri preferit de molts visitants de Lisboa. Extens, vorejant el final del Riu Tejo, contrasta en tots els sentits amb Alfama i Barrio Alto. Cami pla, dominat per la Praça do Imperio, que està molt ben conservada, amb molt sol i la companyia freqüent d’esportistes. El Carris deixa gairebé davant del Mosteiro dos Jeronimos, cita obligada amb la història de la ciutat, i la pastisseria més famosa Pastéis de Belém, on sempre sembla que les cues no s’acaben mai. La seu de la presidència de la república, just el centenari de la fi de la monarquia, dóna més encant al barri. Com també la Torre de Belém, que és el monument més visitat de Lisboa, i el Padrão dos Descobrimentos. Cita amb els aventurers marins que van conquerir terres en altres temps per donar més grandesa a Portugal. Noms il·lustres que van aconseguir fites que encara ara tenen un valor incalculable. En la distància sempre el Ponte 25 de Abril i el Cristo Redentor, inspirat en el de Rio de Janeiro i un regal entre dictadors (en acabar la II Guerra Mundial Franco li va entregar al cabdill portuguès).

Un dia que serveix per plasmar la grandesa del país i el valor dels qui es van atrevir a travessar mars i oceans per començar a connectar i globalitzar el món. Aventurers marins que van acabar fent de comerciants i que, gràcies als descobriments, s’han recordat en la història cinc segles després. Algunes recomanacions per tenir en compte: Doca Peixe, per dinar (l’oferta a Doca de Santo Amaro és molt temptadora), i Tertúlia do Tejo, per sopar. Cau la nit i la vista al pont és espectacular, però llàstima que no estigui il·luminat. Sort de l’espelma de la taula, que posa més llum a un bon dia.

Música / Tive um coraçao perdi-o # Cristina Branco