Una càpsula interessant que m’ha ajudat a recordar les  idees que em va explicar ahir Xevi Montoya en relació la comunicació digital interactiva, amb emprenedors com ell que intenten obrir-se camí amb el nou projecte Playbrand (Estratègies crossmedia), des del Parc de la UdG. No són temps fàcils per la crisi però les dificultats de les consultories es compensen per la vocació de les empreses que cada vegada creuen més en desenvolupar una estratègia de marca a la xarxa a través de les comunitats digitals. La xarxa s’ha convertit en una nova plataforma per a què les empreses puguin promoure nous projectes, relacionar-se amb els clients i usuaris i apostar per un nou tipus de màrqueting. Ara, just quan estem en la fase inicial d’aquest despertar, es interessant veure com companyies i marques amb un bon pla estratègic comencen a marcar la pauta. I amb els bons resultats és quan el procés del branding d’una marca deixa de ser local per tenir una identitat global. Nous temps empresarials, nous reptes comercials i noves estratègies digitals que es van transformant en molt poc temps.

Quan semblava que la nevada estava sota control el dilluns al matí i Saura podia sentir-se tranquil en la seva estada a les Illes, resulta que Catalunya comença a tenir problemes greus a mida que avança el temporal de neu. I Boada pensant, en les primeres hores, que podia afrontar el seu rol com a governant d’Interior amb facilitat. Però en tornar a caure les torres de les línies d’alta tensió és quan al migdia es va començar a complicar la gestió del procés. I mentre tot això passava, amb els efectes posteriors de deixar sense llum als ciutadans, el govern català va anar quedant en evidència per la seva mala previsió i, en segon lloc, per la mala comunicació. Especialment, a partir del dilluns a la tarda. Ja sabem que en aquell moment el país estava col·lapsat en carreteres, autopistes i trens, però el més greu va ser les conseqüències de la manca de llum en moltes llars de les comarques gironines i el maresme.

Un dia després, amb el conseller Joaquim Nadal amb ganes d’afrontar la realitat, es va començar a planificar la gestió de manera diferent. Però el record de la nevada del 2001 i el paper tan opositor que van tenir aleshores Saura i Boada sembla que el destí els ha volgut tornar a demostrar que Catalunya, aquella que van criticar tant fa 9 anys a causa de la capacitat dels seus dirigents, encara és la mateixa. O la del 1986, ara ja fa 24 anys. Massa fràgil estructuralment, quan a només 60 quilòmetres al nord sembla que encara estiguin a anys llum de nosaltres. Quan tots quedem tant en evidència potser no cal buscar culpables sinó lamentar que, entre tots, som mereixedors d’un país molt millor. I sobretot, les persones que un dia i mig després continuen necessitant espelmes, passen fred i se senten impotents.

Música / December # George Winston

Aquest vídeo d’Stargate Studios ens ensenya un dels seus efectes més atractius per sorprendre l’espectadors: el Virtual Backlot Reel, un fons virtual en directe que permet afegir la imatge en els fons de chroma en directe. Una evolució més per descobrir els trucs tan perfeccionats amb què ens volen sorprendre guionistes i directors. La transformació dels decorats gràcies a aquests fons verds i blaus en ensenya una altra realitat i demostren que gairebé, dins d’un bon estudi, es poden fer miracles. Després, els espectadors, és quan ens haurem de preguntar: realitat o ficció?

Música / Beggin # Madcon

Em va agradar ahir conèixer les vivències de tres viticultors catalans en el dinar a l’Hotel Casa Fuster, després de la presentació del resultats del sector del cava del 2009 a través del Consell Regulador. Malgrat la crisi, el cava ha resistit prou bé i és d’elogiar, ja que és un dels sectors que dóna més prestigi i identitat a l’economia catalana. Però més enllà de les grans xifres i els resultats de les empreses de cava més potents, existeix la tasca invisible dels petits viticultors que lluiten dia a dia malgrat les traves administratives, les exigències de Brussel·les i la pressió a què els sotmeten amb els preus de compra. I lamenten que les administracions només se’n recordi d’ells quan falten tres mesos per a les eleccions.

En temps de crisi però també de sobreproducció -en aquest i d’altres sectors-, han de lluitar per ser competitius, autocontrolar-se malgrat les dificultats i pensar en el difícil relleu generacional. I pateixen un dels mals que més afecta a l’economia catalana: triguen un any per tenir la collita i també un any per cobrar-la. Entens la seva impotència perquè fins i tot, lluitant contra la recessió, intenten ser rendibles i mantenir l’ocupació, en un sector que no ha perdut llocs de treball. I ressalten el valor de l’excel·lència del producte final, que en tenim molt i de qualitat, en plena època de marques blanques.

Música / Hope  # Jack Jonhson

PD: Un altre Salt que no és tan mediàtic i que també brilla: avui es presenta el Black Music Festival.

“I tu quin diari compres?” es titulava el reportatge que anit va emetre el 30 minuts de TV3. Un documental per intentar explicar la transformació del periodisme, especialment el que han patit els diaris, en l’època de l’escat de les tecnologies de la informació i la comunicació. La reflexió de la informació escrita en paper comparada amb la instantaneïat de les noves eines que ofereix internet a través del mòbil i els ordinadors. Un contrast que és una temptació analitzar per intentar veure com s’ha transformat la comunicació en tan poc temps. En aquesta nova societat líquida és fàcil aventurar la mort del paper, quan abans s’havia fet amb altres mitjans, sobretot, quan en sortia un de nou, global i de consum gratuït. I el debat ja comença a ser  reiteratiu perquè sempre s’acaba amb el mateix afany d’etiquetar el periodisme, quan potser no cal fragmentar tant el consum dels ciutadans, que una vegada més penso que poden gestionar el seu temps per llegir el diari, escoltar la ràdio, veure la televisió i llegir les notícies per internet en el mòbil o l’ordinador, en un sol dia. 

L’informador continua tenint el repte de saber vendre notícies, en el format que sigui, i sinó rendibilitza el seu mitjà, en el format que sigui, patirà les conseqüències del mercat. Per això, hi ha bons diaris -destaquen per les entrevistes, l’anàlisi i l’opinió-, bones ràdios -la instantaneïtat-, bones televisions -el poder de la imatge- i bons digitals -aproximació ràpida a l’actualitat- que tenen el futur garantit. I mala premsa o mitjans al servei de governs, un trist rol sense essència informativa pel seu partidisme. Tal com va passar al segle XX, el que preval és la informació i saber adaptar-se als nous temps en el format que sigui, ja que el públic està demostrat que consumeix sense clixés preestablerts ni etiquetes classificadores. I el client ara busca, interactua, vol trobar i és molt més exigent perquè té l’oportunitat de fabricar la informació.

Música / The Bed Next To The Window # Milow

Suposo que per la importància del cas, el procés judicial per l’explosió de la pirotècnia Brau, de Vidreres, necessitava el seu temps  però disset anys són molts. Diria que exageradament molts. I ja no només perquè el procés tingués el seu protocol judicial, sinó per als qui han patit durant tants anys. Principalment, les famílies de les víctimes i  els nou acusats que ara han quedat absolts, i en segon terme, els advocats que s’han fet càrrec del cas. Fins i tot, avui a uns lletrats els costava trobar un raonament per intentar que fos comprensible donar sentit als disset anys d’espera per tenir un veredicte. Després és quan cal qüestionar el concepte de la Justícia com a pilar del Dret d’una societat i la seva responsabilitat com a administració, per així no quedar en evidència. Tot i que ara algunes acusacions particulars han anunciat que presentaran un recurs contra la sentència, fins ara i per sort, s’ha fet justícia.

Música / I Am # Mary J. Blige

La companyia Burson-Marsteller ha realitzat un estudi per valorar l’ús de les xarxes socials d’internet que fan les 100 companyies més importants del món de les 500 que apareixen a la llista Fortune Global 500 (anàlisi de Mashable). Els resultats són molt elevats pel que respecte el seu posicionament a la xarxa i l’indicador que més ho resumeix és aquest: el 79% de les cent grans companyies mundials utilitza, com a mínim, Twitter, Facebook, YouTube o els blocs corporatius per comunicar-se amb els clients i altres usuaris interessats. Segons els resultats, el 54% de les grans empreses té presència a Twitter -cada vegada té més adeptes-, el 32% ha creat un bloc, i el 29% disposa d’una pàgina activa a Facebook. Darrerament, moltes marques han experimentat un creixement explosiu en les xarxes socials i un exemple de referència és Starbucks Coffe,  amb gairebé 4 milions de fans.

És una evidència més del creixement de les xarxes socials a nivell virtual i la constatació que progressa el model de negoci per la comunicació tan directe que es genera entre l’emissor i el receptor. Hi ha moltes estadístiques més interessants en aquest estudi, que demostra que als consumidors realment els agrada col·laborar amb les empreses a través dels mitjans de comunicació social. A més, la interacció és pràcticament a cost zero i sense intermediaris. Ara bé, cal saber trobar el procediment adequat i entendre com funcionen aquests nous vincles.

Música / Come On Everybody #  US 3

Ferran Soriano afronta un difícil repte a Spanair. Ara més que mai. Emprenedor de solvència constrastada, té ara la missió tan complicada de salvar l’aerolínia catalana de la crisi. Tot i la reestructuració de la companyia i les baixes que es van provocar a la plantilla només adquirir-la, ara ha calgut un crèdit sindicat entre la Generalitat i les entitats financeres per intentar donar viabilitat al projecte. Onze mesos després del seu nomenament, Soriano ja ha deixat entreveure que el futur de Spanair passa per sortir a la borsa o integrar-se en una altra companyia. Però amb els temps que corren, potser no es trobarà un soci com cal, ja que si havia de ser Lufthansa aquesta aerolínia alemanya afronta la vaga més gran de la seva història durant quatre dies.

I mentre pilota Spanair, el seu proper pas i que cada vegada pren més força és la de ser el nou precandidat a la presidència del FC Barcelona. Ja no són especulacions sobre el seu possible retorn al Barça i s’apunta al seu lideratge com a clau per aglutinar una candidatura continuïsta amb un triumvirat amb Godall i Ferrer, per així no donar opcions a Sandro Rosell. Soriano té moltes virtuts i un bon cartell, especialment en el sector TIC i l’esportiu, però l’espera un doble salt mortal: primer saber gestionar si quedar-se o no a  l’aerolínia i després, crear una candidatura guanyadora per ser el nou president del Barça. Just quan el club blaugrana, a nivell de totes les seccions, travessa un dels millors moments esportius de la seva història i que gairebé sembla insuperable.

Música / Maleeixo el temps #  Raydibaum

El sopar tertúlia amb Ernest Benach (el seu apunt), dimecres al Restaurant el Coure, va suposar una pluja d’idees constant entorn el concepte de la política 2.0. Amb persones amb visions internes com les del mateix president del Parlament i implicats del món polític com Montserrat Capdevila, Carme Sánchez i José Antonio Donaire, que es van relacionar amb les opinions externes dels assistents, principalment blocaires. Benach va ser transparent amb tots els temes que es van anar tractant -res d’off the records- i que entraven dins el guió de la distància curta: Parlament 2.0, el seu nou llibre Política 2.0, el Tripartit, la llei electoral, la desafecció política augmentada per la crisi, el finançament de partits i les eleccions al Barça. Ens en vam deixar un de pendent: les vegueries.

Benach va desfilar la vetllada parlant del Parlament a les aules després de la recent visita en instituts com l’IES Agustí Serra de Sabadell, i tot seguit, sense guions, es van anar desgranant temes d’actualitat com l’obertura del debat parlamentari a la xarxa -serà un gran avenç-, la presentació del seu nou llibre en format paper i digital -el presenta el 9 de març i “recomano que es llegeixi amb l’e-book”-, la seva decepció pel procés de la llei electoral al Parlament-”la llei electoral era fàcil de fer perquè hi havia una base”-, les dificultats de la conciliació familiar amb l’activitat política, el convenciment que en dues legislatures “votarem per internet” i  la demostració que seguirà les eleccions del Barça -”i votaré”. Mentre que la sortida d’Ernest Maragall va preferir no parlar-ne i el seu futur polític amb vista les eleccions va quedar en un interrogant.

Va ser un sopar tertúlia molt distès, reflexiu, amb visions crítiques pel moment actual de crisi i la gestió de l’administració, però amb l’esperança de gaudir d’una bona oportunitat de deixar anar la imaginació pensant que Catalunya es va construint a base de la política real, però també amb la 2.0, amb un Parlament que vol ser 2.0, el seu president també  i que el seu llegat escrit serà el llibre però també amb l’esperança i el convenciment  que ho sigui l’activitat parlamentària.

Música / Last Of The Rock Stars # Elliot Murphy

La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:

- Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.

- Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.

- Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.

- Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.

- Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.

Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot  créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.

Música / Eyes On The Prize # Mavis Staples