El Parlament pot anunciar demà una decisió històrica, que tindrà una gran transcendència social, mediàtica i internacional, ja que els 135 diputats hauran de decidir si modifiquen la Llei de protecció dels animals per prohibir les corrides de toros a Catalunya. La decisió de CiU i PSC, que són els dos partits majoritaris, de donar llibertat de vot als seus diputats ha fet que el resultat de la votació sigui una incògnita, tot i que tot apunta que la prohibició és més probable que s’aprovi. El debat va arribar a la cambra catalana a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que va recollir més de 180.000 signatures, i que ha forçat els partits a posicionar-se en un debat polèmic al final de la legislatura. Va ser el 18 de desembre, després de què es rebutgessin les esmenes a la totalitat per 59 vots a favor, 67 en contra i 5 abstencions. Una vegada se sàpiga el resultat, serà un motiu de polèmica més per dividir políticament encara més la relació entre Catalunya i Espanya a les portes de les catalanes i degut a tants interessos prevaldrà malauradament els condicionants de per què cal prohibir-les o, com a “salvació”, tornar el torno als camps després de les banderilles.

A més, la Plataforma PROU, impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per abolir les corrides de toros a Catalunya, informarà de la votació al Parlament a través de les xarxes socials Twitter i Facebook. Des d’aquestes eines, els internautes podran seguir al minut el desenvolupament d’una decisió que pot ser històrica amb la informació que hi vagin publicant els responsables de comunicació de la plataforma, que va recollir més de 180.000 signatures per tirar endavant la ILP. El compte a Twitter és ww.twitter.com/prouilp i el grup del Facebook és ‘ILP Prou!’.

Música / White Lies # Mr Hudson

Però clar, si havíem d’esperar la “veu” de la llei per saber com acabaria el cas d’Arenys, ja ens podiem preparar. Ara ja està clar que aquest diumenge no pinta bé a  la localitat del maresme, encara que tinguem un pla B, amb una sala privada i no pública. Una simple consulta popular d’una plataforma ciutadana s’ha convertit en una bola de neu mediàtica que ha acabat esclafada per una manifestació de l’ultradreta. Lamentable. CIU , ERC i ICV han expressat ràpid les seves crítiques a la suspensió judicial mentre que el PP i Ciutadans ho celebren. I el PSC, procurant pels seus interessos, ha amagat el cap sota l’ala perquè ja se sap que no li convé alterar l’ordre que li permet governar a Catalunya, encara que sigui en coalició.

Música / This Land Is Your Land # Bruce Springsteen

Música / I’ll be waiting # Lenny Kravitz

El govern espanyol va anunciar divendres la proposta de reparació de la figura de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. Però és un primer pas encara molt insuficient perquè el que realment és necessari és que la Llei de Memòria Històrica anul·li d’una vegada el judici sumaríssim contra Companys i uns altres 41 catalans més que van ser jutjats i víctimes injustament. Així es farà justícia també amb Catalunya. Això va passar el 1940, just acabar la Guerra Civil Espanyola i en l’inici de la dictadura franquista, però si hem esperat gairebé 70 anys millor que sigui perquè es tanqui una causa justa històrica. Per això, m’agradaria que l’administració catalana fes tot el possible per aconseguir que aquell judici sumaríssim sigui finalment anul·lat. L’assassinat d’un govern legítim no pot tenir un final que no sigui el de recuperar l’honor a través de la memòria perquè és tot el que podem aconseguir. Com diu Lluís Llach, que “els persegueixi la nostra memòria per sempre”.

Música / Campanades a mort # Lluís Llach

És evident que aquesta crisi econòmica, que cada vegada arrela més, obliga als governs a fer un doble esforç a causa de les necessitats que tenen les entitats d’estalvis, que són les qui fomenten l’intercanvi monetari a la societat, i alguns sectors empresarials com ara els relacionats amb la construcció i l’automoció. La conclusió és que ara estem patint els excessos de l’esperit neolliberal i que, per tant, ens hem d’obligar a reiventar-nos els models i pensar en un nou paradigma socioeconòmic. Aquest és el moment del crack, just gairebé 70 anys després del que va patir la borsa de Nova York el 1929. L’exemple de dissabte, amb la reunio del G-20 a Washington, n’és la prova a escala global, que després modificiaran les economies globals.

Però aquesta situació d’alentiment no evita que augmenti el sentiment social que la victòria d’Obama ha significat un canvi social i que els mals que pateix la societat del benestar passen per reinventar-se. a través de nous ideals i conductes. Per això, cada vegada va en augment la proclama del desig d’un Obama a petita escala. Aquest és el canvi de xip que anhela part de la ciutadania, cansada de la política sense progressos que convidin a creure-hi més enllà de la gestió sense ideals. I personalment, no m’agrada que a causa de “l’ara no toca per la crisi” s’hagin amagat sota l’ala reptes tan importants per a Catalunya com són el Nou Estatut, després de tant degast, i la via d’un referèndum per a la independència pel 2014.

Música / Drop of Jupiter # Train