Un record per a Juan Manuel Gozalo ara que ens ha deixat. Se n’ha anat un mestre del periodisme radiofònic i un dels referents de les últimes dècades a RNE.  Gozalo va ser la veu dels esports a l’emissora pública espanyola i Radio Gaceta de los Deportes va ser producte de la seva personalitat, amb una clara aposta per la secció poliesportiva més enllà del futbol. Tot i ser en clau espanyola, Gozalo deixa un llegat important i el prestigi d’intentar fer una ràdio esportiva al marge de partidismes i visions polititzades, tal com passa aquests últims anys a Madrid, amb mitjans al servei del poder i de grups de comunicació que s’enfronten per quotes de poder. O sigui, la Brunete mediática. A més, la premsa esportiva espanyola fa anys que pateix el mal de la manca d’independència i  rigor informatiu a canvi del preu de la influència i el servilisme.

Música / Lucha de Gigantes # Nacha Pop

Música / #

M’agrada tenir l’oportunitat de seguir la competivitat de Lance Armstrong i Alberto Contador en aquest Tour de France, que ha començat amb molta tensió a causa de la rivalitat entre dos ciclistes del mateix equip. El retorn del ciclista texà li dóna una emoció especial a l’edició del 2009, que ha volgut tornar per netejar la seva imatge a causa de tota la polèmica que l’ha perseguit pel seu possible dopatge en les victòries anteriors. Per desgràcia, un tema el del dopatge que s’ha endurit en l’esport del ciclisme amb imatges lamentables. Però a banda d’aquesta incertesa la rivalitat Armstrong i Contador promet molt ja només començar la cursa i a les portes de l’arribada de la prova a Catalunya. Alguns gironins, per exemple, encara recorden amb emoció que quan eren nens la cursa va passar-hi fa molts anys, tot i que Girona no va ser inici d’etapa com passarà demà.

Però a més de l’espectacle esportiu, ara gràcies a la consolidació dels blocs, microblocs i xarxes socials és interessant seguir les visions més personals d’Armstrong i Contador sobre els seus entrenaments i visions sobre les etapes i les curses. L’etapa d’ahir, que tenia un encant especial per ser per equips, es va poder seguir després ràpidament gràcies als comentaris dels dos ciclistes en la xarxa de microblocs: el perfil d’Armstrong i el de Contador.

Música / The Man Who Can’t Be Moved # The Script

PD: Marcel Zamora narra la victòria de l’Ironman de Niça al seu bloc, que ja és la quarta consecutiva. Enhorabona campió!

Demà comença la prova ciclista més famosa del món: el Tour de France 2009. És un gran espectacle per al ciclisme gaudir d’aquesta gran competició durant 21 etapes que sumaran els 3.500 quilòmetres. I, per sort, aquest any el Tour arriba a Catalunya, dijous i divendres de la setmana que ve. Una ocasió única per gaudir d’un esport que emociona i que tot i el mal que li ha fet, fa i farà el dopatge, amb imatges de controls que han donat la volta al món per ser com una cacera de brúixes, és la prova reina del ciclisme.

Però el Tour és espectacle i aquest any el retorn de Lance Armstrong encara li donarà més encant. Precisament, el ciclista nord-americà ha promocionat els entrenaments i vivències més personals a Twitter i ha estat interessant seguir-lo dia a dia. El veterà ciclista texà haurà de competir amb rivals del nivell de Contador, Sastre, Mentxov, Evans, però també s’espera molta rivalitat amb els joves que volen donar el salt. Armstrong i la seva demostració de força, de lluita, sacrifici personal i ànsies de victòria contra el dopatge i la pròpia duresa de la cursa i els oponents. Una prova que mostra el més espectacular del ciclisme i d’un esport que reclama màquines humanes que siguin capaces de competir contra la climatologia d’escalar a més de 30 graus a ple sol d’estiu per afavorir-ne la màxima audiència televisiva. Un contrasentit que no respecte aquest esport però que encara li dóna més audiència. Que comenci l’espectacle!

Música / Stay  # U2

PD: Montreaux està de festa avui amb l’inici d’un dels festivals de referència del jazz: Montreaux Jazz Festival.

Pep Guardiola ha complert en escreix en aquest tram inicial de lliga. De moment, són vuit jornades en les quals el Barça ha aconseguit capgirar el pessimisme inicial, sobretot després de la derrota al camp del Numància, i ha demostrat quin és el mètode i l’objectiu de l’entrenador. No ho tenia fàcil el tècnic de Santpedor, ja que la seva contractació va ser arriscada -se li qüestionava la manca d’experiència-, especialment quan es comparava a l’altre candidat: José Mourinho. Però encara que la temporada només hagi començat, Pep Guardiola ja ha aportat l’estabilitat que necessitava el club dins i fora l’estadi. O sigui,   com si s’hagués tingut en compte la crisi: menys festes, més treball de grup i nous valors.

El president Laporta també hi està posant de la seva part a causa de la crisi esportiva de la part final de l’última temporada. Les dimissions a la cúpula directiva el van deixar massa sol com per permetre’s errors tan públics com els anteriors. I calia deixar de banda la supèrbia, que en el món del futbol fa tant mals als directius i entendre els adversaris (ara en silenci), ja que ell també ho va ser en el seu dia. Per tant, ha tornat la calma necessària perquè Guardiola demostri la seva gran projecció com a entrenador i que els canvis de cicle són necessaris per anar modernitzant el Barça.

Música / The Boy With de Thorn in His Side # The Smiths

PD: M’ha agradat descobrir la nova línia Girona Innovació de l’empresa Barcino Ressorts i Molles. Un conjunt d’invents amb enginy.

PD2: Google presenta la nova versió GMail 2.0 per als mòbils. Més eficiència.