Em va agradar molt la victòria d’Obama en les eleccions d’ara fa just un any als Estats Units. Va ser el triomf d’un canvi, esperat, a la gran potència mundial. Era l’evidència d’un final de cicle de Bush, amb el que tot això comportava, i l’inici d’un nou moviment més social que pretenia impregnar amb el seu “Yes, we can” a escala global. Obama tenia un encant especial i era un home amb un lideratge que va arribar a concentrar els mitjans de tot el món a través d’internet. Superar Hillary Clinton, l’altra gran candidata demòcrata, en les primàries ja va ser un exponent de les seves possibilitats. Obama, a més, va tenir el mèrit i el valor de creure-s’ho, juntament amb el poder d’una campanya excel·lentment gestionada i que va arribar a despertar moltes complicitats allà on anava. Amb la victòria final sobre McCain -quin brillant discurs com a perdedor-, es va convertir en el gran líder mediàtic del segle XXI, en l’era que la informació és global i instantània.

I Obama va ser el primer polític en creure en aquest nou potencial de les xarxes socials, amb un missatge ben estructurat, per convertir-se en un personatge global. El seu progrés va ser espectacular, amb uns discursos tan perfectes que podien ser “comprats” per qualsevol altre candidat i qualsevol ciutadà d’un altre país. Un any després, té ara el repte de governar un país que vol continuar sent un referent, liderar l’hegemonia mundial i recuperar els valors que l’apropen a l’exterior, que és un gran deute pendent. Li queda un llarg camí en aquest primer mandat. S’ha perdut aquell encant, com era d’esperar, però mereix l’oportunitat de continuar-ho intentant.

Música / You Could Be Happy # Snow Patrol

Ja ha començat l’era Obama. Refer els Estats Units, la crisi econòmica, Iraq i Afganistan són els primers grans reptes del 44è president dels Estats Units, que va jurar el càrrec en un acte mediàtic que va tornar posar els Estats Units al centre del món. A l’acte d’investidura de Washington s’hi van concertrar prop de tres milions de persones però ara ja no és només a través dels grans mitjans de comunicació sinó que a través d’Internet i del telèfon mòbils milions de persones també van seguir el jurament. I l’acte d’investidura va estar al nivell mediàtic: tot calculat, sobri però amb dosis de sentiment i pro-americà. I és que Obama s’ha convertit en una gran sensació mundial gràcies també a l’èxit de les xarxes socials, que van potenciar l’Obamania virtual. Per això, des del 20-G, ja s’ha remodelat el web de la Casa Blanca, amb bloc inclòs.

Obama pot fracassar víctima del seu propi èxit, d’un excés d’esperança universal, però és motivant veure com l’essència de la política invoca l’esperança i que desperta en les persones les seves ganes de creure, de progressar com a societat i motivar-les perquè creguin en el país. Promeses d’esperança que, de moment, ja s’han fet realitat. Fins i tot, desperta enveja.

Música / Groove # Aretha Franklin

Ja queden poques hores per a la seva proclamació com a president dels Estats Units i ja fa mesos que s’ha convertit en la gran esperança dels nord-americans i l’home que ha de liderar el nou canvi al món. És difícil d’imaginar aquest mal moment global sense ell, sense el primer president dels EUA que ha traspassat fronteres virtuals gràcies a les TIC i que vol posar fi a l’herència Bush. Potser sí que no serà tan fàcil aquest canvi com auguren els detractors, potser sí que es trobarà més dificultats per donar sentit a les esperances com pensen els pessimistes, però aquest mal moment econòmic i bèl·lic encara seria més complicat sense ell. Sembla impossible divisar el panorama mundial sense Obama i el llegat que, fins i tot, ha deixat ja sense governar. Obama és sentiment, emoció, lideratge, ganes de canvi… que feia molt temps que necessitava la política a gran escala. Per fer una comparació, Obama, tot i els seus possibles defectes, té una preparació i ha demostrat un lideratge potencial que està a anys llums de qualsevol polític europeu.

La política necessita canvis ràpids en aquests nous temps i Obama encarna la transformació que molts polítics demanen però només ho diuen amb la boca petita. I la gran sort és que aquest gran icona mundial només podrà estar vuit anys en el càrrec (cicles que determinen excel·lents discursos de comiat com el  John McCain). Aquesta limitació ja genera una diferència abismal amb la nostra política. I mentrestant, Europa mantindrà les sinèrgies de la divisió sobre com cal planificar la UE, sobre qui ha de manar i com fer-la menys funcionarial. En definitiva, una UE que es mou fa massa anys a marxa lenta, mentre els Estats Units volen continuar canviant per ser millors. I aquesta virtut de l’ADN com a societat és indiscutible. Per tant, Hope and Change and Yes we can!

Música / Small Town # John Mellencamp