Quan semblava que la nevada estava sota control el dilluns al matí i Saura podia sentir-se tranquil en la seva estada a les Illes, resulta que Catalunya comença a tenir problemes greus a mida que avança el temporal de neu. I Boada pensant, en les primeres hores, que podia afrontar el seu rol com a governant d’Interior amb facilitat. Però en tornar a caure les torres de les línies d’alta tensió és quan al migdia es va començar a complicar la gestió del procés. I mentre tot això passava, amb els efectes posteriors de deixar sense llum als ciutadans, el govern català va anar quedant en evidència per la seva mala previsió i, en segon lloc, per la mala comunicació. Especialment, a partir del dilluns a la tarda. Ja sabem que en aquell moment el país estava col·lapsat en carreteres, autopistes i trens, però el més greu va ser les conseqüències de la manca de llum en moltes llars de les comarques gironines i el maresme.

Un dia després, amb el conseller Joaquim Nadal amb ganes d’afrontar la realitat, es va començar a planificar la gestió de manera diferent. Però el record de la nevada del 2001 i el paper tan opositor que van tenir aleshores Saura i Boada sembla que el destí els ha volgut tornar a demostrar que Catalunya, aquella que van criticar tant fa 9 anys a causa de la capacitat dels seus dirigents, encara és la mateixa. O la del 1986, ara ja fa 24 anys. Massa fràgil estructuralment, quan a només 60 quilòmetres al nord sembla que encara estiguin a anys llum de nosaltres. Quan tots quedem tant en evidència potser no cal buscar culpables sinó lamentar que, entre tots, som mereixedors d’un país molt millor. I sobretot, les persones que un dia i mig després continuen necessitant espelmes, passen fred i se senten impotents.

Música / December # George Winston

“Gràcies” Iberia (i tot el lobby de poder que encarna) per apostar des d’avui mateix per a l’aeroport del Prat i no esperar que es “cremi” Spanair en la inauguració de la nova terminal T1 (ja vindrà passat l’estiu).

“Gràcies” Iberia per voler que el Prat sigui un aeroport de primer nivell internacional i pugui tenir un hub (nus) ple de vols internacionals a l’Àsia i Amèrica.

“Gràcies” Iberia per recordarnos que som en l’era de les infraestructures i saber, per desgràcia nostra, que no tindrem mai un aeroport tan internacional com el de Barajas, París, Londres, Amsterdam…

“Gràcies” Iberia per haver creat amb oportunisme Clickair i demostrar-nos que també es pot competir amb vols barats amb Vueling, una petita companyia nascuda des de Catalunya gràcies a la inversió de Lara Bosch.

“Gràcies” Iberia per exemplificar-nos que no tenir un aeroport de primer nivell europeu ens fa mal com a ciutat, territori i país, perquè sinó tenim vols intercontinentals també perdem un tipus de client de nivell alt, tant empresarial com turístic (quedem com a segona destinació després de Madrid).

“Gràcies” Iberia per ser a One World i saber que ens queda Star Alliance a través d’Spanair i que els nostres referents són ara, per exemple, aeroports com els de Frankfurt i Munic, amb la connexió molt necessària amb Lufthansa.

“Gràcies Iberia” per mostrar-nos a quina categoria hem de jugar amb aquest “nostre” aeroport que no té les mateixes portes d’embarcament que Barajas, ni una sala vip de primer nivell, ni ens arriba encara la línia de metro i el tren (i som a 18 quilòmetres del centre urbà).

I “gràcies” Iberia per mostrar-nos a Barcelona i els catalans que al Prat tenim una joguina d’aeroport (ja només hi falta Ryanair per acabar-lo de rebaixar) al costat de Barajas.

Però per tot això i més Iberia (i poders fàctics), dispensi’m però “no”, gràcies.

Música / We’re From Barcelona # I’m From Barcelona

Música / En la que el Bernat se’t troba # Manel

PD: Windows 7 ja té una versió Beta per ser analitzada, amb el repte de fer oblidar ràpidament Vista a causa del seu fracàs.

PD2: Tard o d’hora està clar que acabarem en mans dels robots domèstics.