Democràcia encara a mig fer

by Eduard Batlle Rispau on 29 octubre 2008

El cas de l’audi és una demostració més que el nostre país encara necessita que passin unes dècades per tenir un procés de democràcia complet. Aquesta fragilitat del sistema evidencia que el nostre nivell no està completat i que encara som massa a prop d’una llarga dictadura com la del general Franco. Per aquest motiu, encara patim sotracs des de l’exterior que ens posen a prova: com els del l que ha patit injustament el president Benach (estic convençut que es poden generar noítícies com aquesta cada dia a Catalunya i l’Estat). Si fossim un estat com els que ens envolten no tindriem cap problema per digerir el nostre propi sistema i no patir aquesta dependència constant.

Però, per sort, en aquest procés de transformació cap a la normalització avança encara que sigui a través de petits estadis. Perquè no ens hem d’enganyar, Catalunya ja seria el que hagués volgut ser si hagués tingut poder. Però com que no el tenim, hem de cedir. I cedir vol dir sentir-se inferior i patir una dependència. Perquè el poder o es té o no es té. I, políticament, no el tenim per molt que ho pugui semblar. Tenim les formes però no el fons i aquest poder que no hem tingut mai políticament sí que el té el poble.  I a través de la impotència que ha patit en el cas Benach (i també els crítics) ho ha expressat també ha través de la xarxa. Una demostració més que el poble català existeix, és viu i ara transpira a través de la xarxa. I el mateix Benach, per sort, ho ha agraït.

Música/ Dancing in the Moonlight # Toploader

Be Sociable, Share!

{ 6 comments… read them below or add one }

Edgar Rovira octubre 29, 2008 a les 8:40 am

Estic d’acord Eduard. Però també estaria bé que donéssis un cop d’ull a tots els nacionalistes (catalans) que han saltat al coll del Benach. No tot ve de fora.

http://tinyurl.com/5pfpmy

Eduard Batlle Rispau octubre 29, 2008 a les 9:51 am

Gràcies per la teva aportació Edgar. Continuem per aquests camins…

Alba Serra octubre 29, 2008 a les 13:19 pm

Benvolgut Eduard,

en referència als dos últims posts que has fet sobre l’ afer Benach :

-entenc perfectament i comparteixo la teva opinió sobre que “la democràcia encara estar a mig fer”. Però una cosa és el Parlament que volem i l’ altre és els fets que han provocat l’ absurditat de tot plegat.
Resulta que el President del Parlament no l’ ha defensat ni el seu propi GOVERN. He trobat indigne l’ actuació del Sr. Saura i l’ altre soci del Govern amagat sota l’ ala.

Ho sento Eduard, però això és el que tenim.Un Govern pretesament unit que a l’hora de la veritat tothom procura pel seu hortet. I aquí rau el mal d’ aquest Govern, i de rebot, del seu Parlament.
Té autoritat el Sr. Benach dins el Govern ? Pensa-hi. Jo crec que no.
És veritat que la Mesa del Parlament hi va votar a favor però enlloc d’ actuar unitàriament tothom se n’ha rentat les mans. Per tant, ara respon el Sr. Benach que hem de tenir clar quin Parlament volem ? Home, això s’ ho ha de preguntar ell primer.

El Sr. Benach, el meu President del Parlament del meu país s’ ha vist ridiculitzat per 10.000€. Senzillament per demanar uns complements al cotxe per a poder treballar millor.
Evidentment, hi ha complements discutibles o no, però a l’ hora de la veritat, el Sr. Benach no és President de res perquè ni el seu Govern l’ han ajudat. Molt fort !

Per tant, tens tota la raó en què la democràcia a Catalunya està a mig fer però pot ser ells, nosaltres i els altres hi posem trabes cada dia.
Com a país és una vergonya que una absurditat com aquesta hagi provocat aquest afer però, l’ afer ha demostrat que aquest Parlament, amb els seus socis, no hi ha unitat ni sentit Institucional.

Ara començaran a tirar-se els plats que si aquell o altre partit té uns luxes o altres. Patètic, decadent, barroer. Qui creiem i lluitem cada dia per defensar el país, les seves institucions i les persones, ens sentim cada dia més devaluats per afers estúpids com aquest.

El Sr. Benach no el conec personalment però pel càrrec que representa mereix tot els meus respectes i consideracions perquè pugui treballar millor. El que no em sembla gens bé és que no tingui autoritat i es maltracti la Institució, el país i la política d’ aquesta manera.

Gràcies pels teus posts i raonaments. Sempre llegint, escoltant i opinant sanament s’ aprenen moltes coses.

Alba Serra.

Eduard Batlle Rispau octubre 29, 2008 a les 18:25 pm

Gracies a tu Alba.

Cal admetre tots els punts de vista que ens ajuden a enriquir-nos. I m’agrada coincidir amb les teves visions i reflexions, Sobretot, ha estat molt trist el paper d’en Saura i la deixadesa d’ERC.
Precisament, el que lamentem és la nostra debilitat com a país, però n,hi ha que no perdrem mai la fe goveni qui governi. A cops de pals ens anirem aixecant, de fet, com sempre.

Amb efecte sempre,

saltenc octubre 30, 2008 a les 12:52 pm

El pitjor de tot aquest afer és la trista defensa del mateix Benach anant l’andemà mateix a treure les andròmines que es va colocar en el Audi 8, primer no aguantar la pressió d’un diari com l’ABC i segon fent cas de les paraules del sapastre d’en Saura.
¿ i en Carod ?

Eduard Batlle Rispau octubre 30, 2008 a les 16:18 pm

Benvolgut Maurici,

Aquesta és la lectura que en fa tothom. Diria que hem de lamentar la nostra fragilitat i les rivalitats polítiques tan internes que ens debiliten. Per què ningú del govern ha defensat el president del Parlament? Per què a ERC li ha costat tant sortir al seu favor? Que no tenim orgull ni autoestima?

I avui, precisament, l’Abc torna a la càrrega amb en Carod amb l’esperança de tornar a guanyar la partida. Veure’m si li torna a fer cas La Vanguardia i s’apunta al “carro”.

Seguim per aquests camins amb el nexe de Salt.
Salut!

Leave a Comment

Previous post:

Next post: