De la construcció a les energies
Que “la Caixa” hagi tingut tant protagonisme mediàtic aquesta setmana és que moviments importants a nivell econòmic són a punt de tancar-se. Perquè “la Caixa” no és, precisament, una entitat que destaqui per promoure especulacions als mitjans de comunicació sinó tot el contrari: es treballa en privat i després presenta els acords amb la formalitat corresponent. De fet, com acostuma a fer el sector de la banca.
Però aquest moment imparable de crisi a curt termini, l’entitat d’estalvis de referència a Catalunya demostra que està canviant l’estratègia i apunta cap on avançarà el futur inversor. I si fa poc més d’una dècada estava clar que les inversions oficials serien a la construcció ara l’objectiu són les energies, amb la preferència del petroli i el gas. I la jugada que es prepara és per tenir liquiditat per comprar en aquest nou escenari global, en el qual intervenen Rússia, Algèria i els països de l’Orient Mitjà. Tots ells controlats per unes elits i que posen a prova qualsevol procés democràtic i transparent.
I com passa a la resta d’entitats, “la Caixa” vol lliquidesa: o sigui, diners. Per comprar? Doncs aquest és l’objectiu final. Mentrestant, el govern socialista reclamarà un Repsol espanyol, el PP s’oposarà a la venda a Lukoil, l’executiu de ZP aconsella la fusió de les caixes i “la Caixa” s’hi oposa, Rússia vol entrar a la Mediterrània després de fer-ho al centre d’Europa (influència) i encara no sabem on és la UE quan els Estats Units, l’Índia, la Xina i Rússia ja saben a què juguen. És la geoestratègia en estat pur, el poder a gran escala i multinacionals com Repsol en venda, amb la barreja d’interessos privats i públics en joc.
I mentre tot això passa, els consumidors només podem aspirar a demanar que volem el millor (gas, petroli i electricitat) al preu més barat possible. És igual d’on vingui el gas! Si d’Algèria o Rússia, encara que, és clar, qualsevol govern espanyol voldria conquerir, com fa a l’Amèrica Llatina, i no ser conquerit. Que vénen els russos!
Música / Pata Pata # Miriam Makeba