Una dimissió esperada i desitjada

by Eduard Batlle Rispau on 24 febrer 2009

De moment, aquesta no és una bona legislatura per a Zapatero gairebé un any després de la victòria del 9 de març. La mala gestió de la crisi econòmica li passa factura, de fet, com a molts altres mandataris europeus pressionats pel mal moment financer. Ara afronta el primer canvi de govern del període 2008-2012 amb la dimissió del ministre de Justíca, Fernández Bermejo. I era com una mort anunciada després de matar senglars a Andalusia sense llicència i evocar una imatge burgesa i franquista en plena època de la vaga històrica dels jutges. I a més, en plena cacera anticorrupció contra el PP i, a més, al costat del jutge Garzón.

Però l’interrogant era si Zapatero s’atreviria a afrontar la primera crisi de govern després de la marxa de Bermejo. Hi ha altres ministeris tocats sense tenir ministres caçadors, ni que serien aclamats com toreros al Congrés. És el cas de Solbes a Economia,  que ahir mateix va admetre que té enveja del ministre sortint, César Antonio Molina a Cultura, i Garmendia a Ciència, Innovació i Tecnologia. Per no parlar d’altres dues dones que també són a les travesses: Mágdalena Álvarez, a Foment (la ministra de les set vides polítiques, com els gats), i Bibiana Aido, a Igualtat.

Però tot això passa, mentre l’oposició espanyola no pot celebrar ni aquest petit triomf. Després de tants casos salvatges com el Prestige, el Yak-42 i tants altres, ara estan tocats per la corrupció interna. Tot plegat, un conjunt de males vibracions per a un mal moment polític i econòmic.

Música / It’s a Miracle # Roger Waters

PD: S’acosta el Black Music Festival 2009 de Salt. Una escapada obligatòria.

Be Sociable, Share!

{ 0 comments… add one now }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: