Per sort, la Costa Brava és única

by Eduard Batlle Rispau on 6 març 2009

En mal moment ha arribat el centenari de la Costa Brava. Prou problemes econòmics tenim en aquests moments com perquè ara s’hagi afegit la polèmica de les imatges falses de promoció de la Costa Brava. I aquesta situació em dol perquè s’ha polititzat inevitablement un afer que s’ha anat incendiat voluntàriament. El problema del nostre encaix autonòmic és que, una vegada més -i en van tantes!- no tenim un país al darrere. Ni aquest sentiment en el qual potser uns i altres no jugaríem a fer-nos mal per interessos. L’error és greu però el rerefons potser encara ho és més. No m’ha agradat escoltar segons quines afirmacions, rumors i filtracions d’alguns que se n’han pogut beneficiar políticament perjudicant Esquerra. I és injust. En canvi, els empresaris que m’han raonat el cas han demostrat estar molt més a l’alçada i apostar pel silenci, tot i la impotència lògica al respecte. No és època de vaques grasses sinó de tenir seny, aquell seny català que sovint invoquem, per resoldre aquest mal moment. Perquè, en el fons, el territori continua sent el mateix d’espectacular, valorat i estimat.

Crec que la Costa Brava val molt més que la factura que ara se li està cobrant amb aquesta polèmica. I els nostres dirigents han comès un error imperdonable, però també se’ls ha  pressionat mediàticament de manera injusta a canvi només d’interessos econòmics. I com que no tenim aquest país al darrera ni un sentiment chauvinista, a la nostra terra encara prevalen més els interessos que una qüestió que podríem considerar de nacional i només és autonòmica. Segurament hi han sortit guanyant altres indrets de la Mediterrània i hem fet el ridícul a escala internacional, però la marca Costa Brava continua prevalent molt més que aquests gestors que no han dimitit i els poders fàctics que només utilitzen els nostres indrets per passar-hi el cap de setmana.

Música  /  Daydreamer  # Adele

Be Sociable, Share!

{ 2 comments… read them below or add one }

miq març 7, 2009 a les 7:00 am

Totalment d’acord. Comparteixo fil per randa la teva anàlisi. Ja és hora que deixem de treure’ns els ulls els uns als altres, i valorem totes les coses bones que tenim (que en són moltes) i les persones que treballen cada dia, des de diversos àmbits, per tirar endavant diversos aspectes del nostre país; cadascú posant-hi el seu granet de sorra, treballant per als altres, per a interessos generals i per al benestar de tothom.
No té sentit que ens estiguem barallant innecessàriament tot el sant dia, sempre pensant en interessos particulars i no pas amb Catalunya i els seus ciutadans com a prioritat. I si algú fa malament alguna cosa hi ha d’haver mecanismes per a corregir els errors i treure’n bones conclusions.

Com sempre, és un plaer llegir-te.

Eduard Batlle Rispau març 7, 2009 a les 7:52 am

Gràcies per tot Miquel, des de la distància, i encara amb la satisfacció que si des d’Stic.cat vam creure en els Premis Blocs Catalunya va ser per distingir a persones com tu. Espero que continuem interactuant molt temps.
Amb admiració!

Leave a Comment

Previous post:

Next post: