Ghana enalteix el futbol africà

Arriben els esperats quarts de final del Mundial 2010 i el contrast destacable és el de Ghana, l’únic representant africà i l’únic que ha aconseguir entrar entre els dos grans blocs dominants: Amèrica del Sud i Europa. Té més poder Llatinoamèrica, amb quatre seleccions i dues de molt favorites que semblen estar predestinades a trobar-se a la final: el Brasil i l’Argentina. Uruguai i el Paraguai, amb la seva humilitat, ja tenen un gran mèrit de ser aquí després d’eliminar els representants asiàtics: Corea del Sud i el Japó. I dels quatre països sud-americans, el més mediàtic és l’Argentina de Diego Maradona, que s’ha volgut carregar tota la pressió i alliberar els jugadors. Amb Messi a l’equip, guanyar el seu tercer Mundial sembla més fàcil, tot i que l’entrenador argentí apel·la sempre a dosis primitives però funcionals per motivar l’albiceleste. Com aquest vídeo a YouTube, que em recorda el de Gladiator de Guardiola per a la final de Roma contra el Manchester.

Europa, després del fracàs d’Itàlia i França, dues seleccions desgastades, està representada per Holanda, Alemanya i Espanya. Tres esperits molt diversos, tot i que el combinat espanyol ha deixat l’esterotip de la furia per centrar-se més en l’esperit Barça, gràcies a Xavi i Iniesta, i en la base holandesa d’un futbol més tècnic i ofensiu. I entre aquesta rivalitat Europa i Sud-amèrica al Mundia, que per primera vegada és juga a l’Àfrica, hi ha la sensació de Ghana, que si aconsegueix arribar a semifinals seria el primer cop que ho aconsegueix un equip del continent “negre”. Seria una fita històrica i la culminació que l’esport és el camí a la fama dels joves africans que aspiren a tocar el Primer Món que des de petits desitgen.

Música / Baby Did a Bad Bad Thing # Chris Isaak