Tag Archives: Finançament de partits

El “crash” de la política catalana

1
Posted by Eduard Batlle Rispau on 2 novembre 2009 – 23:04 pm
Filed under Política

Costarà pair aquesta “Operació Pretòria”. La política catalana intenta no prendre mal i entre tots arriba el moment de “no tirar de la manta” per no perjudicar-se més entre un i altres i per no empetitir  encara més un país tan petit. Hi ha molt més del que ha sortit a la llum pública, la majoria  dels polítics en són conscients, i la societat, també. Però vist per la pròpia classe política és obvi que pensin que tampoc cal generalitzar ni qüestionar el sistema “quan a tots ens ha anat tan bé”. Però no hi estic d’acord. Després d’aquest “estat de shock”, és hora de reinventar-se, tornar a començar i no cal buscar altres comparacions, com ara amb la justícia -que també-, per avisar que potser no tot canviarà tan fàcilment.

Cal ser valents, afrontar les realitats, reconèixer que s’ha especulat amb l’administració pública i molt amb el diner públic, i que és necessari encetar una nova era, com ha passat amb tants altres apartats de la societat, per no viure del passat. D’acord que no es pot desmerèixer tant la política, ni els polítics però per avançar, poder mirar el futur amb garanties, pensar en les noves generacions i buscar la complicitat de la societat no cal preferir atacar per així defensar-se. Llei de partits i finançament de partits, amb la repercussió que pot tenir en el finançament de l’administració local -compte amb aquest tema-. Per exemple, què costen les estructures dels partits polítics? Són viables? Si es vol un canvi, més transparència i l’honor de gestionar l’administració i els diners públics, són necessaris altres mètodes, idees i valors per adaptar-se als nous temps.

L’”Operació Pretòria”, que és l’evidència del dòping de la política, passarà a la història mentre que la política, la democràcia i el país, no. Hi són. I no necessiten el dopatge per progressar. Tot al contrari. És hora de posar en valor aquella línia tan fina i subtil entre el bé i el mal quan es té el poder de gestionar.

Música / Lovers in Japan # Coldplay

Les conseqüències del famós 3%

2
Posted by Eduard Batlle Rispau on 29 octubre 2009 – 9:31 am
Filed under Política

int-257830

L’Operació Pretòria és la demostració que la corrupció afecta al sistema. Si el Parlament esquiva aquest cas, si els partits polítics no investiguen a fons aquests escàndols i no exposen les “mans netes” és perquè tenen coses a amagar. És el moment de dir prou, denunciar-ho públicament, i no volem que la “cosa” es tapi entre tots per tranquil·litzar la gent: volem que es denunciï la corrupció, que no és res més que el símptoma d’una malaltia política molt més profunda del que sembla i que afecta al sistema el finançament de partits. El “cas Gürtel”, per exemple, més enllà de tot l’escàndol  de diners en negre, la sospita és que el PP també es finançava a través d’aquest mecanisme. I ara passa el mateix a Catalunya, tot l’escàndol de corrupció és l’evidència que s’han detingut els “conseguidors” històrics del finançament de la sociovergència. O sigui, el sector negocis. I no és nou. És com evocar la famosa frase de l’expresident Maragall, amb el “problema del 3%”, i ja ho va dir dilluns l’expresident Pujol, quan va alertar sobre el cas Millet, alertant que si els partits s’ataquen, acabaran tots per prendre mal.

El problema és que tots els partits saben, per suposat, on pot arribar la política i fins on pot arribar la seva consciència i moral, a banda de la justícia. Però la llei, establerta dins la cultura mediterrània, gairebé mai acaba posant un polític a la presó, tot al contrari de la cultura anglosaxona. Quin polític corrupte hi ha a la presó? Perquè no ni hauria prou de tornar el diners. I el problema és que tots els partits saben que tenen militants locals, que són alcaldes ,i que els han de respectar, a banda de les maniobres que duen a terme, perquè obtenen grans resultats al seu municipi. I ara els ciutadans patim l’evidència d’aquesta corrupció a escala municipal i autonòmic, però que dóna la sensació que a escala global tampoc es pot salvar.

Per tant, si els partits es volen alliberar dels casos de corrupció i que no es generalitzi la política, el primer que han de fer és oferir credibilitat als ciutadans. I que cal una llei regeneradora, amb el suport de tots els partits, per començar amb la tolerància zero. Calen mesures dràstiques, encara que ningú hi surti guanyant i sigui l’hora de tothom comenci a perdre. Perquè sinó, el resultat serà encara més desafecció i menys vots, ja que el ciutadà l’única “arma” de protesta que té és el vot cada quatre anys. És molt preocupants que l’abstenció acabi provocant que després surtir el Berlusconi de torn i vengui que ell acabarà amb el sistema i salvant els partits. La solució i amb valentia, és una reforma profunda de la llei electoral i el sistema de finançament de partits. Fins que no tinguem aquesta nova categoria més ètica, transparent i menys cínica, no sortirem d’aquest espiral pervers basat en la negror d’uns diners públics inclosos dins el Pla B.

Música / Sympathy For The Devil # The Rolling Stones

La política arriba al final d’un cicle

2
Posted by Eduard Batlle Rispau on 28 octubre 2009 – 9:04 am
Filed under Política

Semblava que no podia ser, que la corrupció de la política només podia afectar Andalusia i el País Valencià, però no, també ha arribat a Catalunya. I de quina manera, amb la frase tan evident de “ja es veia a venir” o “tothom ho sabia”. Especulacions urbanístiques, fons públics i blanqueig de diners a illes com Jersey (per això hi són), un còctel explosiu que ha acabat presumptament amb una trama de presumptes innocents. I res d’un jutjat qualsevol, no… no, l’Audiencia Nacional amb el jutge estrella al capdavant. Per això, suposo que ahir alguns i algunes estaven tremolant. I tornant als implicats de la sociovergència, són noms i càrrecs que van al “cor” de la política i al seu modus operandi quan es parla sempre del Pla B (diners en negre) per finançar els partits i les milionàries campanyes. Per cert, quin un Luis García Sáez! Amb l’historial que ja tenia, fins i tot, dins la política.

Però la, de moment, presumpta trama és l’evidència lògica que alguns encara no voldran veure, que és l’hora del foc nou, sava nova, gent jove i preparada, que el país la té, i d’agraïr i aplaudir tot el que han fet però la dictadura encara és massa recent com perquè s’hagi arribat fins aquí. Ara és el moment! Es va lluitar per molt més, encara que fins i tot gràcies al Pla B la societat funcioni. I si no som valents, el temps encara donarà més la raó a outiders com Joan Carretero i Montserrat Nebrera. Tot plegat, és l’evidència de la desafecció política, d’aquesta societat que vol un canvi i que sap que la justícia massa sovint no és cap garantia. Però en temps de crisi com aquest moment, estarem d’acord que és corrupte qui delinqueix però també el qui calla o entrega el seu silenci a canvi de parar la mà.

Quan hauria de ser un honor gestionar els diners públics, s’ha convertit en un procés d’interessos i temptacions, amb una regidoria que és la reina de tots els ajuntaments i serveix per pagar moltes campanyes locals, entre altres coses.

Música / Como hemos canviado # Presuntos Implicados