Entre el pessimisme i l’optimisme
Antoni Castells va demostar anit al Tribuna de Girona perquè és un dels consellers més valorats d’aquest govern, tot i que tinc la impressió que està massa sol com a polític. Va donar una visió realista del moment actual, per això té més credibilitat que el seu homòleg Pedro Solbes, i va convidar a l’optimisme, tot i alertar que podem entrar en recessió a finals d’aquest any. Les turbolències d’aquesta economia globalitzada afecten la xarxa global i, per tant, països com Catalunya. Va analitzar El lideratge econòmic de Catalunya i va fer-ho amb habilitat: sense passar per Madrid i, així doncs, sense parlar del famós i esperat finançament, que tant afectarà els nostres pressupostos.
Catalunya té prou pes i força per sortir d’aquesta crisi. I és un moment en qual tothom ha d’aprendre molt dels errors: ciutadans, polítics, empresaris i entitats financeres. La lliçó és que quan hi hagi creixements històrics com el recent -perquè l’economia són cicles- no es perdi el respecte pels diners. I com que s’ha perdut el nord a causa de l’eufòria -Catalunya ha vist com augmentava el PIB un 25% del 2000 al 2007- ara és hora d’afrontar aquesta crisi global i local. I clar que els governs poden donar diners als bancs i caixes, però en forma de prèstec, res de cost zero.
Castells va recordar els bons “fonaments” de l’economia catalana i va recalcar que el mètode que cal abordar ara és el de “produir més i contenir els costos”. Contra els discursos pessimistes va proclamar que cal competir en el món global amb un model de país que ha de reafirmar el seu lideratge a l’Estat i la UE. És el moment d’intentar-ho i tenir clar que “la Catalunya del 2025, la dels nostres fills” ha de tenir ambició i unitat de govern. Totalment d’acord. Els treballadors i els empresaris hi són, els lideratges també, i l’escenari és propici. Però és fonamental aquesta unitat de govern que tan necessita Catalunya i que tan sovint ens ha fallat: és evident que només amb el lideratge econòmic no en fem prou per fer créixer el país com volem.
Música / Sweet about me # Gabriella Cilmi
PD: Confiança en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI). Reptes importants per fer realitat.