L’audi no és la causa sinó la finalitat

Quin contrast veure en un mateix dia com Espanya fa tot tipus de pressió mediàtica per ser en la propera reunió del G-8 mentre a Catalunya, la segona autoritat del país ha de demanar disculpes públiques per la despesa que ha efectuat al vehicle oficial del Parlament. O sigui, observem des de la distància les ànsies de grandesa d’un estat en l’escenari internacional que se sent pressionat pels grans errors del govern de Zapatero que, a causa de les eleccions del 9 de març, va esquivar parlar de crisi. I això sí que val diners ara! Com  per exemple la cabra de l’exèrcit, l’star system monàrquic i les seves separacions obscures per afers estranys. I aquí ningú demana disculpes per a res: al contrari, silencis interessats mediàtics… Que no veuen que a Madrid, en cas contrari, s’haguessin tret una llei de la màniga i s’hagués acabat el bròquil!

I respecte el president Benach, un vegada més s’ha demostrat que petit que és el nostre país: com pot ser que el president hagi obtingut més suport des de les xarxes socials com Twitter i Facebook (també crítiques, és clar) que no dels propis companys de partit? Per no dir ja dels qui es creuen Catalunya… Però bé, ara ja hem tornat a caure, tot i que amb honor per l’elegància d’un manifest com el d’ahir. Així avancem novament, a base de travetes que ens fan agenollar per la satisfacció d’una majoria i desorientats en un escenari que no té projecte. I com que continuem dividits, anem pagant peatges com el de l’audi mentre altres gaudeixen de caceres polars a Rússia i viatges de luxe a Sud-amèrica.

Música / Ull per ull # Adrià Puntí