Pere Gratacós

És complicat ser el seleccionador de futbol de Catalunya, encara que sembla que pugui ser fàcil. D’entrada, ets l’entrenador d’un equip que juga un o dos partits amistosos a l’any (com el d’ahir contra Colòmbia) i la resta del temps no li cal entrenar-se perquè no pots competir com a nació. A més, tens un conjunt de bons jugadors, que juguen en els millors equips d’Europa i disposes d’un dels millors estadis del món. Tot massa còmode. Però es donar la volta a la perspectiva si aquest tècnic, com ara és el cas de Pere Gratacós, és incoformista, creu en Catalunya i s’emociona quan al Camp Nou s’escolten Els segadors.

Tenim possibilitats de competir amb les grans seleccions europees i l’estructura necessària per ser-hi, tal com demostra Andorra, però estem frenats legalment i obligats a afrontar aquest rol des de fa massa anys. I m’ha agradat comprovar com Pere Gratacós sempre ha volgut creure amb la selecció, especialment durant el mandat de Jordi Roche a la FCF. Ara, el mister se’n va però a banda dels resultats, els partits i l’afluència de públic queda l’esperit  d’un tècnic i les ganes de què en el futur arribi aquest somni de competir oficialment. I cal reconeixer la tasca de gent que ha posat les llavors quan el vent no bufa a favor. Gràcies Pere!

Música / Adéu # Élena