La dimensió desconeguda de la immersió lingüística
Cada vegada que sóc a Barcelona o a la seva àrea metropolitana, com va ser el cas d’ahir, tinc la sensació que Catalunya no ha aconseguit el gran repte de la immersió lingüística. O sigui, que ens ha costat molts més diners, a la Generalitat és clar, dels resultats que socialment n’hem obtingut. Però molts més. I ja no és qüestió de fer-nos entendre, ja que som a Catalunya, sinó que ens entenguin.
Amb la primera gran arribada dels immigrants provinents d’arreu de l’Estat, gràcies al pes de la indústria i el comerç, es van obtenir uns resultats amb diferents nivells en funció del territori. Un valor a les escoles, quan es feien les classes en català tot i que molts llibres eren encara en castellà, i també dels mitjans de comunicació, com per exemple TV3. L’època de la Normalitzación en deien, però és pes era de les escoles. Ara, amb la segona gran rebuda, amb els nouvinguts provinents del nord de l’Àfrica, Llatinoamèrica i els països de l’Est, el dèficit ja és més evident. I el pes torna a recaure en les escoles. Tens la sensació que, socialment, som a la dimensió desconeguda. Per què… on establim i com rendibilitzem la immersió lingüística? Aquella inversió que factura la Generalitat, però tant costa a la nostra societat. Per exemple, en àmbits creats per emprenedors catalans, on s’hauria de fomentar la “marca de la casa”, és quan també comproves que és indiferent que els seus treballadors utilitzin el català o no. La utilització del castellà és cada vegada més freqüents -en cercles financers, l’anglès, que cada cop és més evident- i això significa que és el registre que tenen al xip mental els nouvinguts. Hauríem de ser capaços de donar a la nostra llengua al valor que té en la nostra identitat, que tant ens ha costat i ens costa forjar.
Música / Cançó del bes sense port # Miguel Poveda
PD: Microsoft ha aconseguit un acord important amb la Generalitat i obtindrà un gran negoci a través de tots els ordinadors on s’implanti Windows. La clau serà el rendiment i al mateix temps, el nostre nivell d’infraestructures, que continua tenint moltes mancances.