Per sort, la Costa Brava és única
En mal moment ha arribat el centenari de la Costa Brava. Prou problemes econòmics tenim en aquests moments com perquè ara s’hagi afegit la polèmica de les imatges falses de promoció de la Costa Brava. I aquesta situació em dol perquè s’ha polititzat inevitablement un afer que s’ha anat incendiat voluntàriament. El problema del nostre encaix autonòmic és que, una vegada més -i en van tantes!- no tenim un país al darrere. Ni aquest sentiment en el qual potser uns i altres no jugaríem a fer-nos mal per interessos. L’error és greu però el rerefons potser encara ho és més. No m’ha agradat escoltar segons quines afirmacions, rumors i filtracions d’alguns que se n’han pogut beneficiar políticament perjudicant Esquerra. I és injust. En canvi, els empresaris que m’han raonat el cas han demostrat estar molt més a l’alçada i apostar pel silenci, tot i la impotència lògica al respecte. No és època de vaques grasses sinó de tenir seny, aquell seny català que sovint invoquem, per resoldre aquest mal moment. Perquè, en el fons, el territori continua sent el mateix d’espectacular, valorat i estimat.
Crec que la Costa Brava val molt més que la factura que ara se li està cobrant amb aquesta polèmica. I els nostres dirigents han comès un error imperdonable, però també se’ls ha pressionat mediàticament de manera injusta a canvi només d’interessos econòmics. I com que no tenim aquest país al darrera ni un sentiment chauvinista, a la nostra terra encara prevalen més els interessos que una qüestió que podríem considerar de nacional i només és autonòmica. Segurament hi han sortit guanyant altres indrets de la Mediterrània i hem fet el ridícul a escala internacional, però la marca Costa Brava continua prevalent molt més que aquests gestors que no han dimitit i els poders fàctics que només utilitzen els nostres indrets per passar-hi el cap de setmana.
Música / Daydreamer # Adele