M’agrada RAC1

Deixant de banda les audiències, m’agrada RAC1. De fet, fa temps que m’agrada com aquesta emissora del Grup Godó ha sabut trobar el seu target més enllà d’un públic juvenil per anar-se consolidant ràpidament en el dial català. Fins i tot, ha suposat un trencament amb el posicionament de La Vanguardia i un repte molt diferent per ser en català i amb visió nacional. I així ho han demostrat Albert Om, Xavier Bosch i Jordi Basté en el magazins matinals, que són els de referència.

No és gens fàcil el que han aconseguit en tan poc temps i la graella que han anat definint, ha generat un estil. Han sabut trencar amb el formalisme de Catalunya Ràdio, que té molts més recursos i personal, per anar esgarrapant oients. Però ara li falta consolidar la plantilla i no només les veus de referència. La fins ara emissora líder de Catalunya ha anat perdent pes (el nomenanment de Montserrat Minobis en va ser el primer símptoma) i la marxa d’Antoni Bassas ha evidenciat un final de cicle, després d’uns anys de davallada constant. I la resta de cadenes, no són tan competidors com la Cadena Ser, que és la “gran” emissora del panorama espanyol. Entre el debat de si la caiguda de Catalunya Ràdio seria aprofitada per la SER, resulta que al final és RAC1 l’emissora que per primera vegada ha obtingut un record històric: que una cadena privada sigui la més escoltada.

Música / Take Me Home # Phill Collins

PD: Pau Canaleta ja té a punt una nova edició del Marca Ciutat 2009 a Figueres.

PD2: El nou museu de la Casa de la Ràdio i la Televisió vol acostar el món dels mitjans entre els més joves.

PD3: Arriba una nova edició d’El menú de l’escriptor. Blocs i literatura Blocs i Literatura. Avui toca ser-hi.