Manel

Em va agradar molt ahir el directe dels Manel al Teatre de Salt. Vaig fer cas a les recomanacions, tot i que tenia por de decebre’m una mica després de tants elogis i bones crítiques. Però va ser una alenada d’aire fresc gràcies a un grup jove, amb molta musicalitat i que disfruta dalt de l’escenari: Guillem Gisbert n’és líder, però que bo que és el vateria! (Arnau Vallvé). El teatre estava ple de gent jove i no tan jove i que tenien moltes ganes d’ajudar aquest grup. Es va produir una química especial amb la interacció del final, amb la participació dels espectadors i les veus finals. Amb les ganes del públic que no s’acabés, els Manel van confirmar el seu gran futur i que aporten un estil innovador a la música catalana. Ells mateixos són el seu referent. Un altre grup que també us recomano és un que he descobert aquest cap de setmana: són Els Amics de les Arts, que també promouen el seu primer disc. Sort a tots dos! I tal com em deien, “no perdis l’ocasió d’anar a veure els Manel”.

Música / Déjà-Vu # Els Amics de les Arts

PD: Ens deixa Mario Benedetti, una gran pèrdua literària i humana. Se’n va un referent universal.