Vic, 2 d’octubre de 2009
Ara fa un any van celebrar la primera edició dels Premis Blocs a Girona. Vam fer-ho amb moltes il·lusions i esperances, amb l’objectiu de complir els petits reptes que ens havíem anat proposant des de l’Associació STIC.CAT. Ens va motivar molt fer-ho i ens vam anar engrescant a mida que es va acostar el 10 d’octubre, amb la posada en escena a l’Auditori per fer el salt de la virtualitat a la realitat. No va ser fàcil començar perquè ens havíem de donar a conèixer. Amb la resposta de la gent, amb l’Auditori ple, es va demostrar la importància de les Noves Tecnologies en la nostra societat. Els blocs, la llengua, la identitat, el coneixement… va ser una excel·lent oportunitat per demostrar el sentiment que pot tenir el català més enllà de la xarxa.
Un any després, amb il·lusió de creure en la itinerància d’aquests premis, vam apostar per Vic, tot i que no va ser fàcil deixar els orígens. Des del primer dia, des de la primera reunió amb Josep Burgaya al Sucre, hem tingut el suport de l’Ajuntament i l’Impevic. I ens ha estimulat per preparar aquesta segona edició amb la mateixa satisfacció i esperança, amb la premissa que calia tenir en compte la crisi econòmica. En aquesta ocasió, hem tingut més blocs inscrits que la primera edició, més votacions al web, hem implicat els centres eductius de Vic en la jornada del matí, hem ampliat el jurat, tenim el suport important de la UOC amb el Premi Lletra i els blocs han millorat. Han fet un salt de qualitat i aquesta nit es veurà amb els guardonats. Catalunya i el català van units en aquest lligam dels diaris personals que periòdicament s’editen a la xarxa. Des de Catalunya i des de Nova York, Berlín, París, Londres, l’Índia… i tant és si s’escriuen des d’un pc, un portàtil o un mòbil. Per això, tenim un gran univers digital que hem pensat en prestigiar-lo i promoure’l.
Amb els nostres errors i encerts, hem volgut atrevir-nos novament i, a més, tornar a concedir dos premis especials com a associació. Esperem que us agradin perquè tenen un gran component solidari. I no hem d’oblidar l’escletxa digital a casa nostra i arreu del món, en aquesta nova societat del coneixement. Així doncs, gràcies a tots i totes els qui ens heu ajudat, col·laborat i donat ànims per il·lusionar-nos i pensar que Catalunya i el català mereixen un moment com el d’avui.
Música / So Cruel # U2
PD: A nivell particular, sempre agrairé la confiança d’Ernest Benach com a persona, amb el seu suport a la nostra associació i als notres premis. Sobren els motius. I també, dos responsables del PCiT de la UdG: Pere Condom i Miquel Duran.