La política arriba al final d’un cicle
Semblava que no podia ser, que la corrupció de la política només podia afectar Andalusia i el País Valencià, però no, també ha arribat a Catalunya. I de quina manera, amb la frase tan evident de “ja es veia a venir” o “tothom ho sabia”. Especulacions urbanístiques, fons públics i blanqueig de diners a illes com Jersey (per això hi són), un còctel explosiu que ha acabat presumptament amb una trama de presumptes innocents. I res d’un jutjat qualsevol, no… no, l’Audiencia Nacional amb el jutge estrella al capdavant. Per això, suposo que ahir alguns i algunes estaven tremolant. I tornant als implicats de la sociovergència, són noms i càrrecs que van al “cor” de la política i al seu modus operandi quan es parla sempre del Pla B (diners en negre) per finançar els partits i les milionàries campanyes. Per cert, quin un Luis García Sáez! Amb l’historial que ja tenia, fins i tot, dins la política.
Però la, de moment, presumpta trama és l’evidència lògica que alguns encara no voldran veure, que és l’hora del foc nou, sava nova, gent jove i preparada, que el país la té, i d’agraïr i aplaudir tot el que han fet però la dictadura encara és massa recent com perquè s’hagi arribat fins aquí. Ara és el moment! Es va lluitar per molt més, encara que fins i tot gràcies al Pla B la societat funcioni. I si no som valents, el temps encara donarà més la raó a outiders com Joan Carretero i Montserrat Nebrera. Tot plegat, és l’evidència de la desafecció política, d’aquesta societat que vol un canvi i que sap que la justícia massa sovint no és cap garantia. Però en temps de crisi com aquest moment, estarem d’acord que és corrupte qui delinqueix però també el qui calla o entrega el seu silenci a canvi de parar la mà.
Quan hauria de ser un honor gestionar els diners públics, s’ha convertit en un procés d’interessos i temptacions, amb una regidoria que és la reina de tots els ajuntaments i serveix per pagar moltes campanyes locals, entre altres coses.
Música / Como hemos canviado # Presuntos Implicados