L’èxit de la divergència PSC-PSOE

Cíclicament, el debat sobre la independència del PSC respecte el PSOE pren protagonisme. En funció de l’actualitat i els interessos electorals, com passa ara a cinc mesos vista de les eleccions, el socialisme català afronta el dilema sobre la conveniència de tenir un grup propi al Congrés. O no. Fa anys que dura aquest tour de force entre la ideologia d’un mateix socialisme, però amb els resultats electorals a la mà la divisió, fins i tot, és molt favorable als interessos del propi partit. Aquesta divergència entre la quota catalana i l’espanyola del mateix nucli dur genera més ambigüitat mediàtica que no una guerra freda interna entre dominant i dominat. I és que aquesta Guerra Freda socialista permet als aparells especular amb els aspectes importants de l’actualitat sense la necessitat de tenir una visió de principis molt clara i definida. El “no mullar-se” també dóna els seus rèdits, tal com va passar amb les Consultes sobre la independència

Potser, en el cas de ser tan determinants, el PSC i alhora el PSOE tindrien més problemes per perdre vots que no per mantenir els electors actuals. De moment, la nau socialista catalano-espanyola avança (amb l’altra gran quota de poder que és Andalusia) i té una gran maquinària per governar: a l’Estat per davant d’un PP que vol ser un gran “tot” espanyolista sense fortuna i a Catalunya, amb la coalició de les esquerres, on aquí si que pot jugar a ser el dominant i pot veure’s reflectit en la seva posició com a dominat a Madrid.

Música / Secrets # One Republic