Lisboa. Praia de Tróia (VIII)
Toca tornar a fer cas a les recomanacions. L’escapada és la Praia de Tróia. I les connexions són Lisboa-Barreiro-Setúbal-Troia. Desplaçament més llarg del previst, però el tram final amb ferri ja té un sentit. “Bem-vindo a Tróia Beach!”, escolto com a expressió només arribar. Un complex modern i funcional testimonia el pas dels banyiestes que busquen el seu espai en una platja que té un encant especial. Ben preservada, actitud mediambiental que en els nostres temps sempre cal lloar, i calma. Relax, tranquil·litat. Fa mandra, fins i tot, tornar a Setúbal, a menjar balcalhau, encara molt millor de preu que a Lisboa. Les sensacions, per exemple, et transporten a Formentera. Però la música del Púrpura, una espècie de chill out molt acollidor a totes hores del dia, et vol traslladar al Brasil, amb tot els nexes que això comporta amb Portugal. Moltes bones sensacions durant el dia, amb notes musicals de fons com les de Vanessa da Mata & Ben Harper, Alacran, Urban Love & Moana, Paula Morelenbaum… Caipirinha time! Fotografies.”Música, praia, sol, areia, dunas, mar, ondas, sal, pulseiras, cerveja, havaianas, sardinha… dia longo é uma estação de espírito!” La Serra da Arrábida, just al davant, continua testimoniant el descans. Arrenca el vespre i no voldries marxar. Suposo que és la fórmula que et demostra que el lloc t’agrada. I els pensaments interiors demanen que no els fallis: caldrà tornar-hi!
Música / 40 graus à sombra # Seda