Lisboa. Belém (IX)

Després que el Festival dos Oceanos arribés a un dels moments culminants amb el concert de Cristina Branco, que presentar l’espectacle Kronos amb un públic entregat a la Praça do Municipio, és el moment d’agafar el Carris 15 i escapar-se del centre a Belém, el barri preferit de molts visitants de Lisboa. Extens, vorejant el final del Riu Tejo, contrasta en tots els sentits amb Alfama i Barrio Alto. Cami pla, dominat per la Praça do Imperio, que està molt ben conservada, amb molt sol i la companyia freqüent d’esportistes. El Carris deixa gairebé davant del Mosteiro dos Jeronimos, cita obligada amb la història de la ciutat, i la pastisseria més famosa Pastéis de Belém, on sempre sembla que les cues no s’acaben mai. La seu de la presidència de la república, just el centenari de la fi de la monarquia, dóna més encant al barri. Com també la Torre de Belém, que és el monument més visitat de Lisboa, i el Padrão dos Descobrimentos. Cita amb els aventurers marins que van conquerir terres en altres temps per donar més grandesa a Portugal. Noms il·lustres que van aconseguir fites que encara ara tenen un valor incalculable. En la distància sempre el Ponte 25 de Abril i el Cristo Redentor, inspirat en el de Rio de Janeiro i un regal entre dictadors (en acabar la II Guerra Mundial Franco li va entregar al cabdill portuguès).

Un dia que serveix per plasmar la grandesa del país i el valor dels qui es van atrevir a travessar mars i oceans per començar a connectar i globalitzar el món. Aventurers marins que van acabar fent de comerciants i que, gràcies als descobriments, s’han recordat en la història cinc segles després. Algunes recomanacions per tenir en compte: Doca Peixe, per dinar (l’oferta a Doca de Santo Amaro és molt temptadora), i Tertúlia do Tejo, per sopar. Cau la nit i la vista al pont és espectacular, però llàstima que no estigui il·luminat. Sort de l’espelma de la taula, que posa més llum a un bon dia.

Música / Tive um coraçao perdi-o # Cristina Branco