Lisboa. El final (X)

Última dia a Lisboa. Un dia més de molta calor, que serveix per agrair la iniciativa del Festival dos Oceanos, de situar bombolles per descansar, llegir o escoltar música, tumbats en sacs de sorra i a una temperatura de 21 graus. Bombolles contra les altes temperatures que estic segur que les grans ciutats acabaran per instal·lar a l’estiu per facilitar l’estada dels turistes. L’últim dia és com un comiat, de tot allò que has vist i t’ha agradat però també és una lamentació per les visites pendents: un tour a l’Estadi del Benfica, creuar els dos grans ponts de la ciutat, la Reserva Natural do Estuário do Tejo, la Boca do Inferno, l’Onda Jazz… Però l’elecció final també m’il·lusiona. Visitar Sé Catedral i tenir l’ocasió de veure alguns treballs de restauració, repetir amb el Carris 23 per anar a contemplar Alfama des del Largo das Portas do Sol abans de dinar, gaudir del Restaurante Fermentaçao, provar la Conserveira de Lisboa, passejada pel Tejo, tornar a perdre’s pel Chiado, l’últim adéu a la figura de Marquês de Pombal, agrair el Festival dos Oceanos pels espectacles a l’aire lliure -en aquest cas teatre al Chiado- i sopar en un indret com Taberna do Chiado.

Passejada  nocturna final bucòlica, mentre intentes donar unes últimes vistes a la ciutat des de la cèntrica Praça do Comércio. Com el primer dia, et sents al punt de partida de la ciutat, però amb la sensació que neix una divisió. Davant del Rio Tejo, Lisboa té més encant. A la part dreta queda la història de Belém, a l’esquerra la modernitat amb el Parque das Naçoes. I enrere, la ciutat que m’ha agradat tant com m’esperava i que encara sembla viure amb la solitud dels fados. Até logo Lisboa! Demà serà el punt i final a Porto i un altre riu: el Douro.

Música / Oh Happy Day # Mariza