La cloenda del primer somni d’uns “Amics”

Els Amics de les Arts tanquen aquesta nit la seva primera gira al Palau de la Música. Ha estat un trajectòria d’èxits encadenats perquè han anat consolidant el seu estil musical fresc, proper, innovador, amb esperit de cabaret. Ara que fa anys que està de moda la prefabricació de cantants a la televisió com a conillets d’índies, va i surten a casa nostra Els Amics de les Arts i en poc temps, un any i mig, aconsegueixen omplir les sales i places de Catalunya fins arribar al Palau. Dos dies que confirmen el seu esclat musical. Ràpid, molt ràpid, com els temps actuals. I arriscant com a inversors amb aquell primer cd repartit amb l’Enderrock.

Ha estat il·lusionant seguir la seva ascensió tan ràpida, brillant, amigable i molt activa a internet pel seu esperit 2.0. Gairebé sense temps per pair el fenomen, han encadenat un tour pel país sense ben bé què es trobarien. I omplien i omplien. Tenen “llum”, ganes d’agradar, desprenen química dalt dels ascenaris i per això s’han guanyat el joves adolescents. I ara, amb l’anunci de l’Estrella Damm, encara més. Són també un èxit de model d’emprenedoria que funciona i que només acaba de començar per molt que ara s’agafin uns mesos sabàtics (necessaris i merescuts): tenen molt futur i anit ho van demostrar. Avui hi tornen. I es tornaran a guanyar el públic perquè són bons. I sort que els tenim!

Música / Walking by myself # Gary Moore (Un mal adéu per a la música)

PD: El podcast del NESR amb Els Amics. 29 de novembre de 2009.