The rest is history (XVIII)

Deixar Londres sempre costa. Té un magnetisme especial: per això és una de les ciutats preferides del món per alguns amics i coneguts. La seva dimensió, amb la història barrejada amb la multiculturalitat, i la gran oferta cultural li donen un atractiu únic. Sovint comparada amb Nova York, Londres té un ADN més autèntic. Aquest any els “riots” han posat a prova el sistema d’integració i la seva cohesió social, amb l’afegit de l’impacte de la crisi, l’han posat a prova a menys d’un any per als Jocs Olímpics. A la zona nord-est de la gran urb, les grans instal.lacions ja estan molt avançades.

Com sempre, els referents turístics són els habituals: la bohèmia del Soho, el mercat de Camden, l’allau de gent a Picadilly, l’oferta de Covent Garden, els grans parcs i l’ambientació que tenen a totes hores, zones més exteriors com Greenwich, Richmond, Hampstead, les botigues d’Oxford Street i Regents Street, les escapades a ciutats com Oxford, Cambridge, Bath, Canterbury, Brighton… els teatres, el Barri Xinès, els imponents museus, els monuments històrics, la city, els pubs, Brick Lane i Spitafields, el Tamèsis i les passajades que ofereix amb vaixell o a peu, els locals únics de jazz, la gran varietat de cuines del món, ja sigui en petits o grans establiments, i l’atractiu de barris com Chelsea i Mayfair. I si, a més, fa bon temps durant gairebé tres setmanes… doncs encara veus Londres amb més “llum”.

Una ciutat amb un esperit cosmopolita global, amb molta vida urbana, molt integradora i al mateix conservadora amb el seu esperit més històric. Per tot això, atrau, agrada i fa que pensis només marxar: I’m back!