Carta oberta a Pep Guardiola
Acabes d’anunciar el teu final de cicle al Barça. I ens deixes una sensació d’alegria immensa per tot el llegat i per com l’has aconseguit. Si en la política són importants els fons i les formes, en l’esport també ho són les victòries i de quina manera s’aconsegueixen. Va ser espectacular el teu adéu en la nova era de la societat del coneixement. Webs, xarxes socials… i els grans mitjans com la CNN obrien el web amb la teva decisió tan esperada. Per això penso que la teva “obra” té la sort d’haver-se produït en l’era d’internet: encara s’ha fet més terrenal i global! Llegenda inesborrable. I el que més m’ha apassionat és com has gestionat tots els factors competitius amb el valor d’equip, d’esperit de conjunt. M’atreviria a dir que el vídeo de la final de l’Olímpic de Roma és un gran relat visual de la teva obra.
Però també deixes un gran buït perquè t’havies convertit en un referent a gran escala, especialment en aquests anys de decadència econòmica i per la manca de bons estímuls per generar optimisme. Entre tots, t’hem necessitat utilitzar. En part, injust per a la teva persosa i entristidor per l’evidència de la realitat. Oferies la base del que després a tots ens podia servir de referència per trobar un camí d’esperança en temps de crisi de lideratges polítics i econòmics: victòries, esforç, talent, disciplina, innovació, discurs… El més fàcil és també lloar-te pels grans resultats, les inqüestionables victòries i la persecució de l’excel·lència. El que has aconseguit és llegendari i això genera desgast. I és lògic que la pressió influeix quan una persona es desviu per la seva feina les 24 hores. El teu entorn, fins i tot, patia per la teva salut i per la teva manera tan exigent que ets amb tu mateix.
Ara, s’acaba el cicle de quatre anys i malgrat l’adéu intento ara entendre el per què de Tito Vilanova com a entrenador. Sorpresa i bona gestió en el canvi, que enforteix la directiva. I sense especulacions i més soroll mediàtic del necessari. Una vegada més, hauré d’anar més enllà per entedre’l perquè segur que tu ja ho tens planificat. Veia a Tito sempre al teu costat; de fet, segur que encara hi és però ara a distància. No em puc quedar amb la mirada a vol ras. Com tot el que has fet fins ara i a causa de l’èxit t’has guanyat l’admiració. Molta sort i omple’t! Amb admiració…
Música | All I Want # Hotel Costes