Us hem acomiadat molt malament

Despertar-se amb el “cas Barcenas” a la portada d’El País no fa res més que generar una altra sensació d’impotència. No són temps per pair aquestes injustícies. Fa massa que duren tots aquests escàndols polítics i que ens cal trobar culpables. Justícia. I amb majúscules. Només ens queda aquesta proclama com a col·lectiu; reivindiquem exemples i trenquem els clixés de polític que jutja (i salva) polítc. I potenciem el desig d’una gran regeneració política, democràcia en essència de recuperar l’art del servir, d’ideals de convicció i de, sobretot, l’esperit de voler deixar una societat més justa, valenta i que no pateixi més del que li pertoqui. Ara, en som els testimonis d’aquesta cadena. No en defugim. No haurien de valer excuses.

És per això que, pendents del futur, amb els mals auguris d’aquest present, un gran reconeixement a la generació dels meus pares: els hem acomiadat molt malament. No s’ho mereixien després de patir la llarga post guerra, el franquisme, i d’aixecar el país del no res. Després de tant en tan poc temps, cada vegada tinc més la sensació de gràcies pares per tot i més. El futur, desitjo, que us posi on us mereixeu. Amb totes gràcies i reconeixement que faci falta.

Música | Starálfur # Sigur Rós