Democràcia encara a mig fer

El cas de l’audi és una demostració més que el nostre país encara necessita que passin unes dècades per tenir un procés de democràcia complet. Aquesta fragilitat del sistema evidencia que el nostre nivell no està completat i que encara som massa a prop d’una llarga dictadura com la del general Franco. Per aquest motiu, encara patim sotracs des de l’exterior que ens posen a prova: com els del l que ha patit injustament el president Benach (estic convençut que es poden generar noítícies com aquesta cada dia a Catalunya i l’Estat). Si fossim un estat com els que ens envolten no tindriem cap problema per digerir el nostre propi sistema i no patir aquesta dependència constant.

Però, per sort, en aquest procés de transformació cap a la normalització avança encara que sigui a través de petits estadis. Perquè no ens hem d’enganyar, Catalunya ja seria el que hagués volgut ser si hagués tingut poder. Però com que no el tenim, hem de cedir. I cedir vol dir sentir-se inferior i patir una dependència. Perquè el poder o es té o no es té. I, políticament, no el tenim per molt que ho pugui semblar. Tenim les formes però no el fons i aquest poder que no hem tingut mai políticament sí que el té el poble.  I a través de la impotència que ha patit en el cas Benach (i també els crítics) ho ha expressat també ha través de la xarxa. Una demostració més que el poble català existeix, és viu i ara transpira a través de la xarxa. I el mateix Benach, per sort, ho ha agraït.

Música/ Dancing in the Moonlight # Toploader