Tenim el mateix país de sempre

Quan semblava que la nevada estava sota control el dilluns al matí i Saura podia sentir-se tranquil en la seva estada a les Illes, resulta que Catalunya comença a tenir problemes greus a mida que avança el temporal de neu. I Boada pensant, en les primeres hores, que podia afrontar el seu rol com a governant d’Interior amb facilitat. Però en tornar a caure les torres de les línies d’alta tensió és quan al migdia es va començar a complicar la gestió del procés. I mentre tot això passava, amb els efectes posteriors de deixar sense llum als ciutadans, el govern català va anar quedant en evidència per la seva mala previsió i, en segon lloc, per la mala comunicació. Especialment, a partir del dilluns a la tarda. Ja sabem que en aquell moment el país estava col·lapsat en carreteres, autopistes i trens, però el més greu va ser les conseqüències de la manca de llum en moltes llars de les comarques gironines i el maresme.

Un dia després, amb el conseller Joaquim Nadal amb ganes d’afrontar la realitat, es va començar a planificar la gestió de manera diferent. Però el record de la nevada del 2001 i el paper tan opositor que van tenir aleshores Saura i Boada sembla que el destí els ha volgut tornar a demostrar que Catalunya, aquella que van criticar tant fa 9 anys a causa de la capacitat dels seus dirigents, encara és la mateixa. O la del 1986, ara ja fa 24 anys. Massa fràgil estructuralment, quan a només 60 quilòmetres al nord sembla que encara estiguin a anys llum de nosaltres. Quan tots quedem tant en evidència potser no cal buscar culpables sinó lamentar que, entre tots, som mereixedors d’un país molt millor. I sobretot, les persones que un dia i mig després continuen necessitant espelmes, passen fred i se senten impotents.

Música / December # George Winston