Zapatero, sol, i sense oposició
Tot i el maquiavel·lisme del PSOE en relació la crisi financera a causa de les eleccions del 9 de març, l’estratègia electoral li va sortir prou bé. A través de la màxima de l’optimisme, Zapatero va aconseguir el seu gran objectiu de mantenir-se en el govern per un segon mandat. De fet, també va sortir afavorit per la dèbil oposició de Rajoy i per la divisió ideològica que pateix el PP d’ençà la retirada d’Aznar. I vuit mesos després del 9-M, la situació econòmica s’ha agreujat, però l’escenari no ha canviat. El PSOE, tot i cada vegada se sent més pressionat, continua confiant en un ministre com Solbes, que no té credibilitat en el sector. I el PP, que ara seria el moment de començar a guanyar les eleccions de 2012, continua dividit i donant la sensació que Gallardón és el candidat esperat, tot i que cada vegada sembla més esperat el retorn d’Aznar. Però ja no només la crisi és al PP sinó que Izquierda Unida, un partit que ara hauria de tenir un rol important com a oposició, continua absent i pendent de trobar un lideratge.
I si Zapatero mereix moltes crítiques a causa del retard en l’execució dels plans anticrisi, la veritat és que si busques una alternativa no l’ha trobes. Rajoy no té força ni carisme ni entre els seus i IU ni existeix en aquests moments. Amb aquest panorma, és lògic que el president espanyol actuï amb calma i prepari el seu relleu amb vista una nova legislatura, tal com comencen a apuntar alguns confidencials digitals.
Música / Aganju # Bebel Gilberto