La crisi es va globalitzant

Segons els experts, estem entrant en la pitjor fase del cicle econòmic actual. La dimensió de la crisi va prenent forma perquè ja no només afecta la construcció i l’automoció -a més dels seus vincles- sinó també a la majoria de sectors. Les dades comencen a ser molt preocupants i ja es comparen amb la d’altres etapes negatives, com ara la del 1993. Les xifres, de moment i per sort, encara no són similars però la situació ara afecta molt més en l’economia globalitzada. O sigui, des dels Estats Units, a la Xina, el Japó, que sempre està en recessió, i arriba a la vella Europa. I encara hem d’esperar el pitjor. I mentrestant, la incertesa es combat a base de plans i mesures -locals i globals- per afrontar el xoc i arribar a ajudar als més afectats, que cada vegada són més. S’intenta ajudar al gruix de la població, mentre unes elits continuen mirant-s’ho des de dalt de la piràmide, enriquits i protegits després d’especular i invertir en aquest nou mapa mundial.

Però s’han acabat els temps de jugar al Monopoli, amb les conseqüències que això ha comportat. I a causa d’aquesta trencadissa a l’economia dels neoliberals, ara toca pagar-ho a la gran societat. Uns lliures, rics i amagats i les capes més baixes patint-ne les conseqüències. I a més, em sap greu que els danys hagin acabant afectant a les grans empreses TIC i a l’anomenada societat del coneixement i la informació. I és que les retallades a les grans companyies com Google i Microsoft confirmen les pèrdues i ara ja no se’n salva ningú. Els peatges que caldrà pagar encara seran més grans i veure’m quina data de caducitat tindran. I tot això, quan semblava que fa un any i mig el nostre poblema era que necessitàvem mà d’obra qualificada i  com integràvem la nova immigració.

Música / Àgua e Mel # Cristina Branco

PD: El Mac compleix 25 anys (Avui i Wired).

PD2: Crònica d’Arturo San Agustín sobre el nou llibre d’Albert Montagut.

PD3: Sarkozy destinarà 600 milions per salvar els diaris, mentre ZP prepara el seu pla.