La visió del coaching de Pedro Amador
Pedro Amador, enginyer informàtic i màster MBA per Esade, va ser dilluns a La Llibreteria per presentar el seu darrer llibre: “Autocoaching: com aconseguir el millor d’un mateix“. Va dona la seva visió més personal sobre la transformació que va fer en la seva vida, arran d’un accident, per exposar la metodologia que pretén el coaching per afrontar la vida personal i professional. Va intentar plantejar els reptes personals que cadascú té en aquesta vida i quin pot ser el camí per enfocar-los. Segons ell, avui en dia es comença a parlar massa del coaching i considera que és un tema prou important com per enfocar-lo de manera frívola. “El coaching què fa, per tant. Observar que les persones saben fer bé les coses i tenen tots els recursos per fer-ho, però potser té un bloqueig que l’impedeix desenvolupar-se i aconseguir el seu millor rendiment”. Durant la conferència, va exposar alguns punts de vista sobre aquesta metodologia dels entrenedors personals que busquen la motivació, que són els que he volgut resumir.
– En general el coaching té la solució però no hauria de donar consells.
– A vegades, estem molt plens de barreres que ens hem imposat nosaltres mateixos.
– Molt sovint en “hiperqueixem” quan, en el fons, tenim molt al nostre abast.
– És molt important saber què no volem, per així saber ja què volem.
– Si ja ens hem autoconegut i ens hem fet la nostra pròpia foto, és quan ens hem de plantejar el canvi que volem. Està clar que el canvi no vindrà a nosaltres.
– Com podem trobar oportunitats en aquesta crisi? Cal intentar trencar barreres que ens autoimposen i no podem pensar tot el dia que ens acomiadaran perquè no rendirem al nostre nivell.
– Les paraules crítiques que ens hem de fer són: voler i compromís.
– El coaching també estudia molta la visió de futur i pregunta. Com et veus d’aquí a vint anys? A vegades, ens fa por pensar sobre nosaltres mateixos i és un aspecte molt important.
– Hem de ser flexibles i saber aprendre coses noves. Si és important aprendre també és important desaprendre.
– Molta gent no es vol marcar uns objectius personals o professionals perquè té por a les frustracions, però sempre és interessant marcar-se un canvi que un creu que pot aconseguir.
– Si no s’aconsegueix el canvi, avalua què t’ha passat i també cal ser realista: a la vida no es poden pujar totes les muntanyes.
– Pensem sovint en què fem per ser feliços? Disfruta de la vida; és un regal que se’t va fer només néixer.
– El que sigui important per a nosaltres, fem-ho!
Música / La vita è bella # Noa