Històric Mensual: gener 2010

Un model pioner sobre l’administració pública

1
Arxivat a TIC, Web 2.0

delegacio

Em va agradar organitzar dissabte al matí la visita interactiva a la futura seu de la Generalitat a Girona a través de la iniciativa que va tenir Jordi Martinoy, just el dia que vam enregistrar amb Germà Capdevila un espisodi més del No En Sabem Res. Martinoy va pensar en STIC.CAT per planificar una trobada interactiva al nou edifici, que està previst que al juny ja funcioni gairebé amb normalitat. Vaig quedar sorprès de la reacció dels assistents, la majoria persones actives a la xarxa o vinculades a les TIC, en veure la transformació de l’antic hospital a nova seu governamental. I durant les visites als diferents departaments, la pregunta inevitable va sorgir entre un petit grup d’assistents: “I un edifici pot canviar l’administració?” La resposta va ser: “No. Un govern pot canviar l’administració.” Lògic. Però la transformació de l’administració, amb una visió molt més oberta i eficient a través de les noves tecnologies, ha de ser inevitable i es va respirar en l’ambient durant la visita. Els conceptes ja hi són, e-Administració i Open Government, i ara cal desenvolupar-los.

Dades que ens van facilitar i que defineixen aquest projecte pioner a Catalunya: illa d’equipaments de 9.870 m2, hi haurà totes les seus menys Justícia, Cultura i l’ACA (seran a la Casa Solterra), superfície construïda de 30.754 m2 en quatre edificis, 850 treballadors provinents de 19 àmbits de gestió, sala tècnica (CPD) de 60 m2 equipada amb servidors d’última tecnologia i molt baix consum, connexió de 200 Mbps cap a la xarxa corporativa de la Generalitat i Internet, 19 sales tècniques distribuïdes per tot l’edifici, 5 km de fibra òptica interna, 250 km de cablejat de dades, més de 4.500 preses de xarxa, 1 GB d’espai màxim per dades individuals d’usuari, 500 GB d’espai màxim per dades compartides per Servei Territorial, 550 pc’s, 30 sales de reunions, intranet corporativa, cartelleria digital, l’objectiu d’optimitzar al màxim el paper, despatxos transparents… 

Durant la visita, l’edifici guanya molt més amb un matí assolellat. Combina la història amb la modernitat, enclavat al centre de la ciutat, a tocar la Plaça Catalunya. Personalment, agraeixo la predisposició de Martinoy, així com les explicacions de Jaume Torrent, director del programa de transformació de l’efici, i Diego Vieyra, gestor tecnològic del programa informàtic. I em va fer molta il·lusió veure entre la trentena d’assistents a Miquel Pellicer (una vegada més) i l’autor d’aquesta fotografia: Miquel Ruiz.

Al final, a la cata de vins al Restaurant Mimolet, no em vaig poder quedar. Però és aquests moments de crisi que s’agraeix la implicació constant amb STIC.CAT de persones com en David Illa (una vegada més). Per tant, gràcies a tots per venir i per voler compartir la visita.

Música / Down in Mississippi # Mavis Staples

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

El risc d’actuar per ajudar als més necessitats

0
Arxivat a Cooperació, Solidaritat

STIC_BdA

Hem tancat la I Campanya Solidària d’STIC.CAT a benefici de la Fundació del Banc dels Aliments. En poc temps, gairebé un mes i escaig, hem aconseguit recaptar 4.000 euros que són per a aquesta entitat que es dedica a lluitar contra la fam a casa nostra fent arribar aliments a les persones més necessitades. Personalment, us vull donar les gràcies a tots els qui ens vau ajudar a difondre la idea, a les entitats esportives, ajuntaments i empreses que vau col·laborar amb el projecte i, sobretot, als qui vau voler contribuir amb la vostra aportació per a la campanya. Ha estat un repte esperançador tot i el risc de l’atreviment, amb detalls tan motivadors com els de Jordi Roche, Joan de Llobet, Àlex Rovira i Miquel Pellicer a través d’El Mundo Deportivo

Precisament, dijous passat, dirigents de Banc dels Aliments em comunicaven les dades globals del 2009 a Catalunya: s’han repartit 10.000 tones d’aliments, han rebut donacions de 411 empreses, han entregat aliments a 677 entitats benèfiques i n’han sortit afavorides un total de 135.000 persones gràcies a la col·laboració de 120 voluntaris que es divideixen en les quatre seus territorials. Entre els aliments que es reperteixen, els més habituals hi ha llet, arròs, pasta, galetes, fruita, carn, llegums seques, oli i pa, gràcies a empreses que cada vegada estan més sensibilitzades amb la responsabilitat social corporativa (en relació el 2008 les donacions han augmentat un 115%). Degut a l’augment de la crisi, per primera vegada la fundació ha ajudat en la compra d’aliments.

Música / Nothing Man # Bruce Springsteen & The E Street Band

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Un passatge d’”Invictus”

0
Arxivat a Cinema

Un dels passatges del la novel·la Invictus, de John Carlin, que més em va agradar. Un resum sobre la figura de Nelson Mandela vist per François Piennar, el capità dels Springboks.

Small també recordava aquell episodi. “Els presoners no només ens van cantar, també ens van donar una gran ovació i jo… em vaig desfer en plors”, explicava, amb els ulls enrogits novament pel record. “Allà va ser on realment va arribar al meu interior el sentiment de pertànyer a la nova Sud-àfrica, i on vaig ser conscient de la responsabilitat de la meva posició com a Springbok. Allà, mentre escoltava com m’aplaudien, pensava en la cel·la de Mandela i en com havia passat vint-i-ser anys a la presó i on va sortir professant amor i amistat. Tot allò se’m va fer present, vaig veure-ho amb absoluta claredat, i se’m van inundar els ulls de llàgrimes.

Música / Biko # Peter Gabriel & Youssou N’Dour

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

L’iPad és un salt més en el temps

0
Arxivat a Apple

Steve Jobs va presentar ahir a San Francisco el nou aparell d’Apple: la tablet anomenada iPad. El nou artilugi del gegant de Cupertino torna a suposar un avenç molt important respecte els seus competidors i significa una demostració de continuar marcant la diferència, com si fos el fet de saltar-se dues dècades, tal com va passar amb el naixement de l’iPod i després amb l’iPhone. Les característiques de l’iPad s’adapten a les d’un notebook, un format que cada vegada més es va consolidant entre els consumidors per la comoditat que representa. De fet, Apple ja té un públic fidel, que no vol canviar de registre i que espera els avenços per continuar fidel al significat de la poma. La presentació d’ahir, per exemple, va mantenir la posada en escena de sempre. Si l’iPad significa tenir l’iPhone gairebé en format A4, l’objectiu de Jobs és que l’usuari ja s’acostumi a veure vídeos i pel·lícules a la tablet, i llegir diaris i revistes a través del nou format. Amb la innovació permanent que significa que sigui tàctil, molt pràctic d’utilitzar i, com ja és habitual, un preu més elevat que la resta de models competidors (l’iPad costarà uns 600 euros). Però tot aquest concepte continua fent especial Apple i el significat que representa la seva marca. És un gran mèrit haver aconseguit aquesta fidelització a escala tan global i és mèrit de la seva eficiència i un màrqueting impecable, que tal com reconeixen els fidels genera l’addicció del consum.

Música / Let’s Stay Togheder # Al Green

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

“Invictus”: preparats per a les emocions

0
Arxivat a Cinema

Una recomanació d’Isabel Martí, de La Campana, va fer que em llegís amb especial atenció la novel·la El factor humà de John Carlin. Em va commoure. Un drama esportiu que retrata l’etapa política de Nelson Mandela a Sud-àfrica i com a través del rubgi s’intenta unificar una nació dividida pels anys de l’Apartheid. És emocionant llegir com neix el sentiment de nació i que arrenca amb el dia de l’alliberament de Mandela després de 27 anys de presó. I entendreix la trajectòria dels Springbocks, un equip que simbolitzava els ideals i les passions de la minoria blanca, i que Mandela va decidir agafar com a exponent que representés una nació dividida i gairebé impossible de reconciliar. La cohesió com a identitat a través d’un dels esports més nobles. Ara, ja tinc ganes de repetir les sensacions però amb la pel·lícula del veterà Clint Eastwood i valorar la interpretació de Matt Damon fent de capità de l’equip (François Pienaar), amb el consagrat Morgan Freeman reencarnant Mandela. Arriba l’esperada i emocionant Invictus!

Música / If I Had A Boat # Lyle Lovett

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Arriba el moment de l’Apple Tablet

0
Arxivat a TIC

Un vídeo que exposa una demo de l’espectacular Tablet, que el CEO d’Apple, Steve Jobs, presentarà demà a San Francisco, en el Centre de les Arts Yerba Buena (mapa). La notícia l’avança el WSJ, un mitjà que cada vegada ha reforçat més al web les notícies amb el format audiovisual. L’exposició del nou suport d’Apple és un moment que fa temps que s’espera, especialment, els incondicionals d’Apple. Veure’m si la presentació va en la línia habitual de Jobs i Apple. El primer retrat robot del nou aparell dóna la sensació que es tracta d’un iPhone de grans dimensions, amb una pantalla tàctil de 10,1 polzades, un teclat virtual i la possibilitat de tenir videoconferències i descarregar llibres electrònics. I mentre Apple prepara un nou suport, els seus beneficis no paren de créixer.

Música / Unbreakable # Alicia Keys

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

De maquinàries electorals reals a virtuals

0
Arxivat a Política

Ha arribat l’hora de començar a escalfar la precampanya 2.0 i les primeres presentacions oficials dels dos grans partits de Catalunya, CiU i el PSC, es va produir ahir en actes públics però amb missatges per transmetre fàcilment a través de la xarxa. És un canvi de xip important respecte les últimes eleccions del 2006 i encara més amb les del 2003. Els partits, tot i les mancances que encara tenen en matèria 2.0, comencen a reforçar els sectors TIC dels aparells, sobretot, per no donar facilitats a l’adversari i evitar quedar en evidència. Aquest nou canal de comunicació, tot i les reticències de fa poc temps, cada vegada té més polítics que creuen en el concepte open goverment i el seu significat per encaminar l’administració oberta del futur. De moment, el percentatge de polítics amb aquesta ideologia encara és baix, però ja hi ha alcaldes i diputats que comencen a moure’s amb facilitat a la xarxa més enllà de la comoditat que suposa el Facebook com a xarxa social. Bloc, microbloc, vídeobloc, comentaris en d’altres blocs… tot un conjunt d’eines per tenir un perfil 2.0 (no cal oblidar que els usuaris també el construeixen), tot i que un sector important encara es manté sense constància o el més trist, li fan tècnics del partit només durant les campanyes.

CiU, una vegada més després de guanyar dues eleccions però no governar, torna a creure en els projectes d’estratègia de David Madí, una persona que no deixa indiferent a ningú del partit. Aquesta vegada ha volgut apostar fort i generar un missatge atrevit, amb una excessiva dosi d’optimisme (recordem que fa quatre anys va creure en el vídeo destructiu ConfidencialCAT), dinàmic, destinat a un públic jove i consolidat amb el món 2.0. L’aposta és lloable i fa temps que ho estaven planificant. Per la seva banda, el PSC manté l’esperit de ser present a la xarxa i aprofita la seva gran base social activa, el partit que més en té, però sense tenir la necessitat de forçar la maquinària. I amb la sort de tenir tants “fidels” que li permeten, fins i tot, no haver de pressionar la figura del seu líder, en un àmbit que té les mateixes dificultats que en l’1.0, tot i els seus dots de comandament. Una nova rivalitat CiU-PSC, doncs, amb l’única finalitat de guanyar presència virtual per intentar transformar-la en vots reals i per arribar a governar i tenir el poder, que és el gran objectiu de tot polític, aparell i partit.

Música / Smile # Lily Allen

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

La transformació a la xarxa del quart poder

3
Arxivat a Miscel·lània

NYT

Financial Times ja ho està aplicant de fa temps i ara és el The New York Times qui ha anunciat que a partir de l’any vinent establirà un sistema de pagament per accedir a una part dels seus continguts a la xarxa. És l’evident transformació de l’evolució de la “gran” premsa escrita cap a internet i el procés que, tard o d’hora, s’acabarà produint: els internautes o subscriptors hauran de pagar per tenir la màxima informació d’un mitjà (Pete Cashmore informa sobre les primeres reaccions). La migració dels diaris a la xarxa era inevitable (el britànic The Guardian, de moment, ho descarta, encara que l’aplicació de l’iPhone no és gratuïta i cobra 2,99 euros per descarregar-la) per ocupar un canal d’informació que no para de créixer a mida que es consoliden les noves tecnologies en les llars i les empreses. L’aprenentatge després del trencament de la bombolla de les .com, just ara fa una dècada, va servir d’experiència a les empreses per no aventurar-se abans de temps i facilitar l’assimilació de la “nova” lectura i el “nou” comerç.

Les editores van prenent posicions a mida que perden lectors i guanyen internautes, i intenten rendibilitzar el producte històric del paper i la tinta -més reflexiu i opinatiu- i el format digital -més instantani, universal i de consum ràpid-. L’objectiu serà el mateix de sempre: rendibilitzar les capçaleres i atrapar lectors i anunciants, però amb la diferència que la informació dividida i tan expandida ja no és encarnada per la figura d’un petit selecte grup de poders fàctics. El famós quart poder es transforma amb les noves tecnologies, suma canals en la nova era del coneixement i alhora es divideix amb l’esclat d’internet.

Música / Empty Shell # Cat Power

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Gest d’estabilitat de Guardiola

0
Arxivat a Esports, Futbol

ESPAÑA-FÚTBOL-FC BARCELONA

Guardiola ha frenat les especulacions entorn la seva renovació i s’ha avançat a la campanya oficial a la presidència del Barça, quan la precampanya es podria dir que ja ha començat amb l’entrada del nou any. Els rumors i tensions generades entorn la continuïtat del tècnic blaugrana anaven en augment i, finalment, ha fet el gest en línia amb la seva personalitat. Una vegada més, s’ha desmarcat de possibles posicionaments respecte les candidatures i es manté al marge confirmant la seva renovació que, en part, també serveix d’aval per a la junta continuista alhora que deixa mans lliures en cas d’una victòria d’un aspirant. És lògic que l’entrenador de Santpedor tingui ara unes fortaleses immenses, basades en els èxits històrics del 2009 (sis títols), que l’avalen per exigir un contracte comparable als grans tècnics del món: Scolari, Mourinho, Capello, Ferguson, Mancini, Ancelotti… Però Guardiola anhela, amb lògica, més control esportiu amb vista el futur. Recordem que el seu tècnic era Lillo quan va anar a la candidatura de Bassat i ell no preveia entrenar sinó ser el secretari tècnic.

Guardiola pot continuar al Barça els anys que vulgui perquè s’ho ha guanyat a pols, quan gairebé ningú confiava en ell ara fa poc més d’un any. Amb el tòpic del nou Ferguson, sembla que ja tingui el destí preestablert. Però ja es veurà. De moment, sap que pot influir, i molt!, sobre qui serà el nou president del club: per molt que les candidatures facin bones campanyes gràcies a bons assessors. Va protegir intel·ligentment la plantilla i el cos tècnic fins que li ha tocat fer el pas mediàtic per la creixent pressió. I si el Barça guanya la Champions al Bernabeu aquesta directiva ho té tot de cara per guanyar i encarar el tercer mandat. Amb Laporta o sense.

Música / En la que en Bernat se’t troba # Manel

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!

Esquire s’adapta a l’iPhone i iPod

0
Arxivat a TIC

La revista nord-americana Esquire acaba de presentar el nou format específic per a iPhone i iPod. És una mutació més dels mitjans tradicionals per adaptar-se als nous formats de comunicació. I en el cas d’Esquire és també dels importants, en ser considerada com la revista de referència del món de les publicacions per a homes i també la més antiga. Fundada el 1933 per l’editora Hearst Corporation, després de 76 anys d’història, fa un salt més per arribar a tot tipus de públic, en un dels mòbils més utilitzats del moment com és el cas de l’iPhone, juntament amb les Blackberry i els HTC. En aquest vídeo, es mostra el que cada vegada fan més diaris i revistes dels Estats Units: crear un format especial per als usuaris del telèfon mòbil i que pugui ser el 100% compatible. Altres mitjans de comunicació pioners als iPhone i iPod són les versions dels diaris USA Today i The New York Times, i  la revista Men’s Health.

Música / One day at a time # Joe Walsh

PD: M’agrada el titular de l’entrevista a Manuel Castells: “El poder es construeix, sobretot, en la comunicació

Comparteix o guarda-te'l:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tumblr
  • Posterous
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • MySpace
  • Live
  • Technorati
  • Meneame
  • del.icio.us
  • RSS
  • Turn this article into a PDF!
  • E-mail this story to a friend!
  • Print this article!