La Catalunya que volen

by Eduard Batlle Rispau on 17 abril 2010

Al final, després de gairebé quatre anys, el procés del Nou Estatut al Tribunal Constitucional ha de tornar a començar en votar els magistrats no a la ponència. Una decisió frustrant per a les aspiracions del poble de Catalunya. Tant que s’havia parlat de la retallada del text que va aprovar el Parlament però, al final, s’ha de tornar a començar, ja que els membres del TC s’han acabat per rentar les mans com va fer el procurador romà Ponci Pilat. La història de Catalunya ja fa massa temps que s’escriu a base de derrotes i frustracions, i una vegada més els guardians de les lleis d’aquesta Constitució Espanyola tan interpretativa han evidenciat la seva autoritat. I en aquest cas, fins i tot, sense haver d’intervenir i deixant per terra la proclama conjunta del sentiment del poble català expressat a través de la unanimitat. Tot aquest nou atzucac no pot tenir cap sentit dins d’aquesta nova Europa i que s’ha anat transformant en estats després de la Segona Guerra Mundial. Què no pot tenir legalitat el Parlament de Catalunya? Què no és prou representatiu?

Després de tanta espera, la reacció del TC arriba a les portes de la Diada de Sant Jordi, que ens permet brillar al món com a territori i demostrar l’encant de la nostra festa nacional. I dos dies després, el 25-A, moltes poblacions i ciutats celebraran els consultes sobre la independència. És prou simptomàtic el que promouen aquestes consultes i és una llibertat d’expressió independent que, en molt poc temps, ha descol·locat els immòbils partits polítics que durant molts anys no s’han atrevit a fer aquest pas. Tornarà a ser la reivindicació dels catalans que pensem en una Catalunya lliure.

Música/ Democracy # Leonard Cohen

Be Sociable, Share!

{ 2 comments… read them below or add one }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: