La lucidesa de Rafel Marquina

M’ha agradat escoltar aquest vespre Rafel Marquina als II Premis GiDi. Ha estat molt lúcid durant la intervenció en la taula rodona amb el jurat d’aquesta segona edició, entre els quals també hi havia Jordi Roca, del Celler. La sessió ha tractat sobre la rellevància del disseny en el món industrial i, especialment, en la necessitat que el disseny ajudi a viure millor a la gent i li aporti més funcionalitat i qualitat. També s’ha analitzat el canvi de tendència actual amb l’entrada de les noves tecnologies i internet, sobre com transforma el disseny i, de fet, molts altres sectors. I com els fa globals. Però tot i això, els diversos convidats han destacat la idea que el disseny ha de crear una emoció a les persones, una sensació, un repte que també s’ha equiparat en àrees com l’art, la música i la gastronomia.

El repte és el seu superar la creació d’un objecte per intentar crear una relació d’afecte amb la persona, amb la idea de servir-li per a alguna cosa. Aquesta ha de ser la finalitat i la valoració no ha de rebutjar l’esperit de superació que demostra una marca tan examplar com Apple, que en poc temps -un any i mig- ha superat l’iPad i ha fet que ja quedi com antic. I Marquina ha estat molt clar i sincer en la seva visió: “Un disseny no ha d’explicar com funciona. Si és així, és un mal disseny.” I la seva recepta també és molt bàsica però prou entenedora després de tants anys: disseny, creativitat, inspiració, arquitectura i treball, molt treball.

Música / No Past Land # Russian Red

PD: El projecte guanyador dels II Premis GiDi és l’Ecofriendly i ha estat elaborat mitjançant la reutilització de moqueta firal en desús per fer-ne bosses de mà. La idea és de Maamproject. Molt interessant!