Del “boom” al “crash”

Llanera, Sacyr, Habitat… Això pel que fa les immobiliàries importants. Però van caient petites, mitjanes i grans després d’un període d’esplendor en el qual hi havia massa complicitats entre els propietaris, els inversors i els governs. I a tots nivells: pobles, ciutats, comarques, autonomies i governs. I ara són els bancs i les caixes d’estalvi les que estan intentant frenar encara caigudes que encara serien espectaculars. El moment actual s’ha convertit en una prova de resistència fins que no es doni per acabat aquest període que sembla tenir un final clar: o caixa o faixa.

A través dels plans com els que va anunciant Zapatero s’està intentant reactivar el sistema però és difícil que torni als nivells de fa tot just dos anys. La bombolla immobiliària s’intiueix irrepetible, tot i que molts dels implicats ja voldrien el mateix descontrol per continuar guanyant milions i milions. Com si fossin partides de monopoli a escala real, però no només amb pisos sinó també amb zones residencials i tot tipus de construcció pública i privada.

I tot aquest mal moment s’esta intentant superar entre massa silencis, sense dits acusatoris i complicitats entre gent que parava la mà en una roda espectacular de diner negre. Just aquell que ara tanta falta fa i que la majoria és a les mans d’uns escollits. Tots protegits i amagats, amb la veritat guardada, tot esperant que passi la bola de neu. Ahir mateix, m’ho mig reconeixia un  jove constructor gironí, entre somriures, conscient que té està tocat però sabent que té massa informació.

Música / Stupid Boy # Keith Urban