Les imatges d’una realitat defensable

Aquest reportatge de l’Entre línies sobre Ernest Benach es converteix en l’evidència contra el periodisme partidista i interessat. La nostra realitat parlamentària demostra que els temps han canviat i que si les escoles no han de tenir parets en la nova societat del coneixement, la cambra catalana, tampoc. Però ara ja és tard perquè el president Ernest Benach va fer marxa enrere per evitar més polèmiques.  Debilitats institucionals. Pocs van donar-li suport. Fins i tot, massa pocs del seu partit i del govern. Debilitats partidistes i globals.

Però amb el temps hi sortirà guanyant el qui més s’ho mereix: perquè creu en la institució i en el país. I en les TIC. I tot i el que es digui per interès polític i les intoxicacions, el nostre president li dóna vint voltes a José Bono. Ai president del Congrés si aixequéssim la catifa… I ja no parlem de l’heroïna Esperanza Aguirre., que va fugir de Bombay sense escrúpols. Però clar, a les espanyes el patrotisme ven i s’enalteix, tot el contrari de Catalunya. Amb l’esperança que tots plegats n’aprenguem…

Música / Estacio # Mart’nália e Luiz Melodia