Rac1 o Catalunya Ràdio

Rac1 va creixent i cada vegada té més oïents: al contrari de Catalunya Ràdio, tot i que en l’EGM d’avui s’ha confirmat que manté el lideratge de Catalunya. I aquest era important per veure com afrontava l’audiència la marxa d’Antoni Bassas i l’arribada de Neus Bonet, a qui cal donari-li un marge de temps i la mateixa confiança que van tenir els seus predecessors.

Hi ha gent que disfruta amb les davallades que va tenint l’emissora pública des que hi ha el pacte de les esquerres a Catalunya. Personalment, no, tot i els errors que ha comès. No crec que el nostre país es pugui permetre el luxe que aquests oïents passin a la SER, com alguns alarmen des de fa temps, o bé tot i que ja és diferent, s’hagin traslladat a Rac1. Els més pessimistes s’inclinen per la primera opció mentre que la segona és cada vegada més evident. Hi ha el “canvi” a favor del grup Godó, que ofereix una ràdio menys formalista, més atrevida i dinàmica. I tot i no tenir la gran estructura de Catalunya Ràdio, Rac1 va progressant i consolidant el projecte del Grup Godó en l’àmbit radiofònic. Un producte més dels nous temps i de la influència i la generalització dels pools mediàtics a casa nostra. Tot i que considero que l’encert és haver sabut idear una ràdio molt diferent al target de La Vanguardia: molt més juvenil, menys conservador, més catalanista i molt culé.