Nous canvis, noves preocupacions

De la preocupació global per les conseqüències del canvi climàtic hem passat ràpidament a intentar buscar la millor alternativa al canvi de paradigma de l’economia mundial a causa d’una greu crisi. I en gairebé un any de diferència, hem passat de comprovar com la manca d’aigua era alarmant a com explotava la bombolla immobiliària i com augmentava la pugna pel control dels recursos energètics. Canvis sobtats per afrontar els nous reptes del segle XXI i que comencen després d’un mal 2008 i amb poques esperances respecte el 2009, ja que la pèrdua de llocs de treball progressa constantment. I reinventar el sistema econòmic mai pot ser fàcil en una era global,  ni tampoc observar els canvis reals a curt termini, després que el mateix Sarkozy afirmés ahir la necessitat que “cal refundar el capitalisme”.

I tot no pot passar per confiar en la gran esperança de la victòria d’Obama, ja que el planeta pateix massa problemes com perquè es puguin afrontar amb garanties des de la Casa Blanca. I és indignant que les destrosses del capitalisme salvatge  a gran escala, provocades per una minoria, no tinguin culpables públics i les hagin d’acabar pagant la gran majoria de la classe mitjana. I tot aquest conglomerat global, més els tensos conflictes bèl·lics de sempre, no conviden a l’optimisme. Cal tenir esperances però és un mal auguri esperar el 2010. O el 2011. O el 2012.

Música / Yellow # Bill Frisell & Petra Haden

PD: Un descobriment: l’explorador polar belga Dixie Dansercoer.