Gràcies Barrufet

Sovint el futbol, per la seva condició d’esport rei, es “menja” mediàticament la resta d’esports. I ja no parlem a Can Barça, i més en l’època d’una temporada llegendària com la del 2009 de la mà de Pep Guardiola. Però avui és el dia de David Barrufet per tot el llegat que deixa a l’handbol del club blaugrana i, especialment, al Palau. Com a esportista i persona. Semblava que no podia ser, que no arribararia mai aquest moment després de tants anys. Tantes i tantes retransmissions escoltant el nom de Barrufet sota els tres pals i els seus característiques pantalons de xandall de color groc, que ja sembla impensable escoltar el nom d’un altre jugador. Però avui era el dia triat per avançar el seu final per quan acabi aquesta temporada i, com era d’esperar, ha omplert la sala per a la roda de premsa. I ha tingut el seu moment emocionant, com havia de ser. Se’n va un “gran”!

“Barru” deixarà un buit molt important i merescut a la secció. I el valor de la constància, la il·lusió, el talent i el sacrifici en l’esport per mantenir-se com un dels millors porters del món i haver de lluitar cada temporada amb grans jugadors per ser el porter titular del Barça. Són miralls que també necessita l’esport en la màxima competició, ja que així és més fàcil ensenyar amb bons exemples a les noves generacions. Gràcies Barrufet per representar tan bé a una generació. 

Música / Bitch # Meredith Brooks